Barcelona ja és New York
Cada dia que passa s’assemblen més les dues ciutats: cafés en gots per emportar, auriculars blancs -d’ipods i iphones- allà on mires, pentinats cools i sabates fashion, un sushi bar a cada cantonada i gent amb pinta de fer sempre tard.
I les rates. Que no és que siguen noves, que segur que han estat tota la vida. Però jo no me les trobava. I ara, en pocs dies, n’he vist dues de les grosses allà on no m’esperava.
Una, a tocar de l’Illa Diagonal, veges tu. L’altra, anit a un carreret de Gràcia. Passejant-se tranquil·lament d’una entrada de clavegueram a una altra, o fent eslàlom entre els contenidors (que a Nova York no en tenen, per cert, la brossa es deixa en bosses sobre la vorera).
I fastigosses com una mala cosa.
Barcelona ja és New York.