… i hui no sé per què de sobte he recordat aquesta cançó de Loreena McKennitt. (Bé, sí que sé per què, ha estat escoltant la cançó del mariner d’Artaica…)
Va ser la meua banda sonora mentre repassava per a la selectivitat, al jardí de la casa on aleshores vivia amb els meus pares, amb el cd posat a (atenció!) la súper novetat tecnològica del moment: un discman!!!
Això era el 1994, més o menys per aquestes dates, i amb dies de tant de sol com el de hui. Em faig gran. :S
I la cançó (ací trobareu la lletra sencera en anglés) és de les històries més tristes que he sentit mai: una princesa s’enamora d’un mariner, però mentre ell és a la mar, el seus pares l’obliguen a casar-se amb un vell noble. Abans que puguin ficar-la al llit amb ell, ella mor de pena. En tornar el mariner i saber el que ha passat, besa el cos ja fred i mor al seu costat.
Droga dura! Però una preciositat, al mateix temps.