Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 15 d'abril de 2010

El meu primer pa!

Feia setmanes que em rondava la idea però mai acabava de trobar el moment. I hui, finalment, m’he decidit: he fet pa!

Pastar-lo ha estat menys complicat del que pensava, i ara l’acabe de traure del forn (no s’ha cremat de miracle, aquest forn va a la seua!). La pinta i l’oloreta, de categoria. Demà veurem si de gust també està a l’alçada…

(He seguir una recepta bàsica i amb farina blanca, però per properes ocasions s’accepten suggerències!).



  1. Mmmmm … quin guster ! Fa patxoca. Els meus amics a Dinamarca sempre fan el seu pa; si volen pa bo és molt car i el més barat no es pot ni menjar. Fet a casa, no és difícil, i a més té qualitat i molt bon gust.
    Bon dia. 

  2. Fer pa és més senzill que del que la gent es pensa! I si a més tens una màquina ja és la pera! La qualitat de la farina és important però es fa de més i de menys, i el llevat és el mateix. Per a mí ( i també una bona part de les persones que fem el pa a casa cada dia) és més còmode el llevat sec. La mesura és més justa, dura més i s’emmagatzema millor (la que va més bé és de la casa vahiné). Ara t’has d’atrevir a fer el pa amb cosetes a dins (olives, ceba, formatge,tomàquet, bolets…..) De tota manera, sempre et farem arribar un pa de ceba. Benvinguda al món dels panarres!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent