Dos anys i mig
Hui fa dos anys i mig. Ja. O només.
Dos anys i mig de buit. D’aprendre a viure sense qui era part de tu. De mirar la mort a la cara i veure que no pots fer res per véncer-la. D’impotència. De pena. De ràbia continguda. De buscar forces on no les trobes. De trobar-les, perquè saps que no tens una altra opció. De mirar endavant. Però sense deixar de mirar enrere.
El dol no és cosa d’un dia. Ni de dos, ni de tres. Ni d’un any, ni dos, ni tres. És per sempre. Amb etapes. Evoluciona. Canvia. Però no deixa de ser una ferida oberta.
I, de tant en tant, sense saber ben bé d’on, la inunda una glopada d’aigua salada.
I cou. I fa mal. I t’enfonses. I et tornes a alçar. O ho intentes.
I un dia fa sol i sembla que comença a cicatritzar. I recordes que has de viure l’ara i ací. Que és l’únic que tenim. I se’t creuen al camí persones noves que esdevenen importants. I ho abraces amb tanta alegria com pots. Tot i que no és fàcil. Perquè tu mateixa no ets fàcil. No pots ser-ho. Perquè t’ha marcat per sempre.
També va ser una nit de lluna plena.
Dos anys i mig fa ja. O només.
Tinc una cançó de l’Ismael per a tu
http://www.goear.com/listen/8916ac5/testamento-vital-ismael-serrano
I un “ja arriba la primavera”… i un petó! :-*
… com tampoc és viure. Ningú ens ensenya a viure la mort com un procés, ni ens ensenyen a superar-la, a saber viure amb ella.
El dol també és un procés, llarg i dolorós, però necessari per tirar endavant. Sempre recordaràs a aquella persona que va estar al teu costat. No es tracta d’oblidar, sinó d’aprendre a viure mirant endavant.
Parlar-ne, escriure sobre el dolor és un bon començament. Has de treure la pena que et fa mal per tirar endavant. Ja ho estàs fent. Continua!!
Una dolça abraçada, si me la permets!!
Aquest estiu seran ja cinc anys ….. i sempre més veig sortir el sol a cada nit. Va ser una nit de molta calor i és per això que aquest hivern tan i tan fred voldria retornar a la calor i ser en aquells països llunyans on mai fa fred.
Jo he mirat, miro i miraré sempre endavant, sense deixar de mirar enrere com molt bé dius o senzillament mirar al costat perque sempre hi és.
Aquest apunt teu conté belles paraules.