Ho tinc comprovat: en una altra vida jo era una planta. I necessite sol. Sempre.
Encara gràcies que em vaig escapar uns dies a les Canàries per cap d’any. Però des que he tornat, em fa l’efecte que he vist el sol només dos dies, i un d’ells de refiló.
I així vaig, que sense fer la fotosíntesi, m’apague, em quede sense energia, sense ganes de fer res, i em pose tan mústia que no m’aguante ni jo.
Així que si no és molt demanar, per favor, una miqueta de solet, que no puc més…
Vés a Tarragona que sempre hi fa bon Sol, diuen.
Si aconseguixes que isca dis-me com, que no hi ha forma de traure’m de casa des que fa aquest temps. Deu ser cosa de familia…
🙁
Podriem cantar allò del
Cara el sol con …
i a lo millor ix.
Avui, cosa estranya, fins i tot jo te´n podria enviar alguns bocins. També el necessitava!!!
Sol solet vine a vore’m que tinc fred!