Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Se’m fa la boca aigua

Ara que ja he resolt els temes logístics a València, i que sóc uns dies més cap al sud, a ca la família, combinat descans i una miqueta de feina, comence per fi a sentir que arriben les vacances de veritat.

D’ací una setmana estaré a Santorini, gaudint per fi de la que diuen que és una de les millors postes de sol del món. Només de pensar-ho comence a salivar. A casa m’he deixat ja mitja maleta feta: un bon grapat de llibres, de ficció i d’història, les ulleres i el tub de bussejar, la baralla de cartes i la crema solar. Em falta preparar una miqueta de roba, i llesta!

Ja no queda tant. Tic, tac, tic, tac.



  1. Que ho passes bé apòstata. Tinc bons records de Santorini i algun de dolent. M’agradà molt l’interior de l’illa i em va decebre la, per a mí, ultravalorada posta de sol. Compte amb el sol i prepara’t per a la calor.
    Lamente l’incident del dia que vam quedar a aquell “no lloc” de l’autopista, m’hagués agradat xerrar una estona front a un cafè o una cervessa, altra vegada serà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pel món per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent