Benvenuta a Torino
No porte ni huit hores a Torí i ja tinc la sensació d’haver fet de tot. A l’avió he reconegut Ventura Pons, a qui li fan un homenatge al Torino GLBT Film Festival, que és on he vingut jo també a presentar un documental. I amb ell he vingut cap al centre de la ciutat.
M’han donat acreditacions i paperassa, i a caminar, que és com es coneix una ciutat.
He dinat pizza amb oli picant, m’he menjat un gelat impressionant de straciatella per berenar, he patejar els carrers plens de botigues de roba italiana caríssima, i els carrers plens de botigues internacionals que semblen clonats de qualsevol altra ciutat del món; he entrat a botigues de decoració super fashion, m’he comprat un paraigües -perquè no para de ploure- i un llibre de Camilleri, dels de Montalbano, en italià, per veure si pose remei: el tinc encara més rovellat del que em pensava!
I ja he vist dos documentals al festival.
Així que hora toca descansar una mica, que m’han recomanat que no em perda l’hora del cocktail, voldria veure una pel·li més hui i aquesta nit hi ha una festa. Crec que no aguantaré el ritme!!!
(Demà toca el museu del cinema, segur, i si hi ha temps, potser també l’egipci. Dependrà del temps… A veure si deixa de ploure! Amb el solet que vam tindre ahir a Barcelona…)