Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Publicat el 9 d'abril de 2009

La mona valenciana, cada volta m’ix més bona

Segon intent (l’anterior va ser fa dos anys, ací teniu la recepta i com va anar) de fer mones casolanes, seguint les indicacions de com ho feia la uela Lola quan vivia al mas -era masera- i en pastava per a un regiment.

Enguany les he fetes a Cardedeu, envoltada de tres xiquetes que es pensaven que les mones només són de xocolata -tot i que la primera acepció al diccionari parla de les d’ou dur!- i que crec que encara resten bocabadades des que han vist com es trenca l’ou al front.

Pastar va ser molt divertit. Veure com es couen, una delícia. I menjar-se-les, per xuplar-se els colzes. Tot i que no m’acaben de quedar redonetes del tot, el sabor és el de tota la vida.

Per cert, que jo el que dic abans de trencar l’ou és el següent:

Ací em pica,
ací em cou,
ací em menge la mona
i ací et trenque l’ou.

I porte l’ou al front, a la panxa, a la boca i al front de qui estiga més a prop…
Coneixeu altres versions?

Per cert, per als que viviu al nord i voleu mones del sud, sembla que Mercadona en té.



  1. Els del sud del Nord també tenim aquestes mones. Jo que sóc del nord del sud del Nord, però, les compro al sud del sud del Nord, a Bítem (al Baix Ebre) tot i que a Reus també n’hi ha, però no tan bones. Això sí, fetes amb cabell d’àngel i en teoria haurien de tenir tants ous com anys té el destinatari de la mona, tot i que només es regalava fins a fer la primera comunió.

  2. La mona no és precisament un dolç fàcil de fer, de manera que felicitats! Al meu poble, damunt la mona, li posen anissets -xicotets, dels que tenen colors-. Però les més famoses -i he de confessar que les meues preferides- són les d’Alberic. Mmmmhhh!! 

  3. Aquí això de Nord i Sud no està limitat per les fronteres de les “comunidades” perquè al Priorat les mones de tota la vida són com les que fas tu. O sigui que el PV comença més amunt i el Principat s’acaba també més amunt.
  4. …del nord del sud del nord i les nostres mones també són com les que tu dius, o ben semblants. Concretament a la meua comarca (la Ribera d’Ebre) són com una rosca on també s’hi posen ous.
    Això de les fronteres ens fa mal…

  5. No deixes mai de sorprendre’m Anna, ara resulta que fas mones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Impressionant. La meua àvia també en feia fa molts anys, bé tot el poble… les pastàven els homes (una mena de tradició) i les portàven al forn de llenya del poble. Per cert que el meu poble, Alberic, és el bressol de la mona (o això diuen) i en la majoria dels forns (els que mantenen la tradició) estan per a morir-se… Venen de tot el PV per emportar-se-les. Les del Mercadona (no sé si a tot arreu) les fa un forn d’Alberic, el més industrialitzat diuen i no tenen la qualitat de la resta, sincerament.
    La meua cançò és únicament: ací em pica, ací em cou, i ací et trenque l’ou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent