Estic que trine
Us explique la jugada: un petit mitjà de comunicació digital m’ha demanat permís, en diverses ocasions, per copiar (sense pagar), entrevistes que faig a un altre mitjà (que hi ha estat d’acord).
Aquest mitjà local m’ofereix fer alguna entrevista per ells, però m’indiquen que només em poden pagar la meitat del que em paga l’altre mitjà. Tot i això, accepte (maldita la hora, que diuen els castellans).
Quede amb l’entrevistat, em documente, prepare la bateria de preguntes, vaig i la faig, torne i l’escric, amb un estil i llargària calcats a les entrevistes per les quals m’han conegut. I ara em diuen que (i copie) “la qualitat per si sola no és res sinó (sic, i qui escriu és el director del diari en qüestió) va acompanyada de quantitat”, que és massa curta i que no la pensen publicar.
Que els envie, però, la factura. Això, despús-ahir. Hui rectifiquen i em diuen que si no “allargue” l’entrevista (del mateix nombre de caràcters, insisteixo, de les que sí que publiquen copiades de l’altre mitjà), no em paguen.
I més enllà de la (poca) pasta que m’haurien d’abonar, jo el que vull és saber com denunciar una cosa així, perquè cap altre periodista es trobe amb un cas com aquest.
De clients impresentables n’hi ha a totes les cases. Benvinguda al club!
Tu, com ês raperos: quan ja t’hagen pagat (i, si no t’ho paguen, quan els hages tirat a juí), mos dius el nom del web i el del fill de Rita que t’ha dit això, mas que siga de forma subreptícia, que sempre tindrà més rissa…
depèn de com hages pactat, de que pugues provar les condicions del “contracte” “comanda” o com vullgues dir.