Document històric, com a mínim. Mireu, mireu.
Camilo Sesto, en valencià, i a Televisión Espanyola!!! Nyas, coca!
N’hi ha un altre exemple ací (gràcies, D!).
I jo em pregunte, si més personatges com aquest (que ens agrade o no, tenia un exitàs impressionant) hagueren cantat més en la seua llengua, la situació musical actual en valencià seria diferent? Ves a saber…
Im-pres-sio-nant!!
Jo m’he preguntat a “Des de Llíria cap a Ítaca” si hagueren deixat que un altre (per exemple, Raimon) cantar en català.
Preguntes sense resposta…
Document sorprenent, no ho hauria imaginat mai! Dos cançons magnífiques i tan ben interpretades com qualsevol de les que ha cantat al llarg dels anys. La pintada a la paret de les escoles de la Uixola representant l’Ovidi, tantes vegades esborrada com tornada a dibuixar, i que reclamava Camilo canta millor!. Ben segur que hauria perdut fistonada de només haver-hi escoltat aquestes dues cançons. Vull dir que haurien hagut de trobar un altre pal de paller on defecar-hi desficiosos tota la mala bava que traspuava l’acció. Temps era temps i ni l’Ovidi ens acompanya ni Camilo canta, ens convé tanmateix trobar-hi aviat el camí que ens assegure la nostra persistència. S’ha acabat la febra? doncs a picar fort i al cap.
Si el cantant alcoià Camilo VI hagués tirat per aquest camí – cantant en català i cançons de qualitat com aquesta del Raimon – potser ara no gaudiria una jubilació plena de luxes aiàtics i abundor crematística. Tanmateix, hauria assolit un reconeixement, una dignitat, que entre els valencians, ara no té. El seu camí musical, farcit d’èxits fàcils i basat en el seu físic atractiu i en cançons insubstancials, que no deien res d’original i d’un contingut ideològic caspós i, en ocasions, clarament feixista, com quan es referí al règim del general Pinochet en termes més o menys laudatoris, fou un camí que li reportà èxit, fama i diners. Molts diners. Però els diners, ja ho sabem, no ho són tot. Camilo VI hagués aportat molt més, hagués estat un cantant molt més interessant, si cançons com aquesta esplèndida versió del Som, haguessen estat el seu repertori habitual.
Si el català Sénia ençà aguanta això deu ser que la cosa tampoc no està tan malament.
Hem de lamentar molt que no fera més interpretacions en català, en eixe català seu d’Alcoi.
EL MEU COR ÉS D’ALCOI
Estic en el món
Tractant de fer-lo més humà i millor
Però entre tants som sempre tan pocs
Els que estem a favor
Sóc una veu més
Que pregunta, canta, una resposta o raó
Sabem que al cap i al fi ni cas
A la nostra cançó
Cadascú va a lo seu
Que mos ampare Déu
I aunque tinga l’auia hasta el coll
A mi no em fa mai res por
Jo vaig nàixer per sort
En la terra que vullc
I em voldrà hasta la mort
Vaig començar a respirar
I al mateix temps a parlar
Com un sospir de foc i festa
Sempre porte en la sang
A la meua terreta
Raïmet de pastor, romer, pebrella i timó
Tot és part de mi
Deixeu que cresca en els bancals
Les llavors en pau
I els camins que mos porten al cel
L’amor sempre està als nostres peus
I això no té preu
Cadascú va a lo seu
Que mos ampare Déu