Això de Berlusconi ja no té nom
Jo crec que si m’ho conten així en una conversa de sobretaula no m’ho crec. Però no, no, sembla que és cert. Està publicat, i a diferents mitjans als quals els hi done credibilitat. Torna la censura amb majúscules. I jo ja no entenc res.
Resulta que al festival de cinema de Roma estava previst estrenar la pel·lícula W., d’Oliver Stone, una mena de biografia de la vida del Bush junior, amb passat d’alcohòlic inclòs. Però, ai, al duce Berlusconi no li ha agradat, i l’ha vetada. Com ho sentiu. La distribuïdora ha decidit presentar-la a Londres, on per ara no li han posat pegues.
I, des de la distància i el meu desconeixement del poble italià, jo em pregunte, però què collons estan deixant-se fer???
Al festival de Roma sí que s’estrenarà un film italià que descriu ‘els delictes dels partisans després de l’ocupació nazi’. Esgarrifa. I molt.
No és tan estrany. Europa camina de cap al feixisme del segle XXI: economia ultraliberal, racisme del tipus “els ho robem tot però que no vinguin i jo no sóc racista però…”, 65 hores a la setmana per als treballadors no organitzats, ultraviolència de cap de setmana, etc. I clar, censura de tot tipus que ningú ja no denuncia.