Resum de l’any (2015)

No sé si esdevindrà tradició perdurable, però l’any passat em va agradar mirar enrere i recapitular què havia donat de sí, així que enguany he decidit tornar-ho a repetir.

2015 és l’any en què m’he reconciliat definitivament amb València, i no dic només amb el País Valencià, sinó amb València ciutat i tot, la València que reviscola i m’està fent sentir més que mai que sóc a casa.

Per no perdre el fil, ací va el balanç ben endreçat:

– He fet el camí de Sant Jaume, en companyia de F. Bé, 5 etapes, però l’he fet. 120 km en 5 dies, a principis d’abril, sense una gota de pluja ni una ferida als peus. Abans de començar ningú no ens ho deia clarament, però es notava que no donaven un duro per nosaltres. Però ho vam aconseguir. Un pas darrere de l’altre, amb l’ànim de l’altra quan decaien les forces, i el somriure compartit en acabar cada etapa. Com a la vida mateixa.

cami

– He llegit molt i variat. Des de clàssics com Blasco Ibáñez (li tenia ganes i no em va decebre gens ni miqueta!) a noves fornades d’autors valencians, meravelles com Cantamapes (compreu-lo, llegiu-lo, regaleu-lo, és preciós!), l’últim de Sarah Waters, l’impressionant The Goldfinch de Donna Tartt, diversos títols de Muñoz Molina, Almudena Grandes i Isaac Rosa, tot el que cau a les meues mans de Herman Koch, el decebedor bestseller valencià en castellà La última confidencia del escritor Hugo Mendoza (roín de veres!), la desconcertant La noia del tren i molts altres dels que segur que m’estic oblidant. Amb Chirbes ho vaig intentar sense poder, per ara, però tinc previst donar-li una nova oportunitat.

– He escrit molt menys del que haguera volgut, però he rebut un parell o tres de guardons per relats breus, he acabat un treball més llarg amb el que encara no sé què passarà i tinc el cap a punt d’explotar amb idees que no paren de brollar. A veure si enguany sí que sí. Dependrà de si puc reservar-me unes hores a la setmana per fer-ho bé i endreçat.

– Vaig viure una experiència inoblidable de per vida: ser vocal a la mesa electoral a les eleccions del 24 de maig, les eleccions on es va demostrar que tot el que està per fer ja podem començar a fer-ho. Encara no he trobat les paraules per descriure la incredulitat amb què obríem les paperetes. Una de cada quatre, de la gent del meu carrer, un carrer normal de València ciutat, una de cada quatre per a Compromís. Les mateixes que va traure el PP, sí, però això va implicar un canvi radical. En el govern i en la manera en què em mire els meus veïns d’ençà que sé el que van votar.

votacions

– M’he enfrontat, de nou, a veure de prop la feblesa que té el cos humà i com d’un dia per l’altre ens pot canviar tot. Afortunadament, la recuperació ha anat molt bé, però la reflexió conseqüent m’acompanya ara encara més.

– He gaudit fent regals bonics: des del viatge a Palma perquè els meus pares reviviren els 40 anys de casats (amb visita nostra vista-i-no-vista inclosa) al vídeo que vaig fer per la Plataforma en defensa de la Llei de la Dependència de l’Alcoià – Comtat (que era un encàrrec i va acabar en regal), l’enviament d’un ebook a una xiqueta de 15 anys que és feliç quan llig o convidar la caterva de nebots a veure la lluna a través d’un telescopi professional. I cada volta m’agrada més això de fer regals, perquè alegrar algú altre, encara que siga només un ratet, no té preu.

– He tingut noves ocasions professionals que he pogut aprofitar i que m’han fet créixer molt també personalment. M’he especialitzat encara més en la divulgació de l’astronomia, que cada dia que passa em sembla més apassionant. I he contribuït a fer possible que es rebatege una estrella amb el nom de Cervantes. Llibres i astres, felicitat completa.

– He (re)descobert la importància de les bones amistats. Curiosament, he estretit vincles amb les que viuen al nord ara que sóc al sud (però per feina puge sovint), i he trobat persones fantàstiques ací baix que fan més fàcil la decisió de quedar-m’hi a viure.

– He tornat a enganxar-me als jocs de taula, que he tingut abandonats durant anys, i que proporcionen estones de desconnexió total de tota la resta, que de tant en tant també cal.

– He viatjat menys que altres anys, però no ho he trobat gens a faltar. En part, perquè m’he passat gairebé una dècada anant d’ací cap allà sense parar per fugir de no sé ben bé què, però que fóra el que fóra, sempre venia amb mi. Ara viatge per gaudir dels llocs, i de les companyies. Vaig començar l’any a Canàries, l’acabaré a Nova York, però seria igual de feliç si no em moguera de l’ara i l’ací.

I sí, com deia l’any passat, en línies generals somric molt més que abans.

I l’any que ve, més i millor si pot ser.