Parlem de tu, i fa huit anys

I sí, sé que va ser hui, però ja no tinc les dates tan presents, perquè en el fons cada dia és com els altres i una fita al calendari no deixa de ser una convenció anecdòtica.

Parle(m) de tu, a voltes, amb gent d’abans i de nova, i ja sense mal. El dol(or) ha esdevingut l’alegria immensa de què hages format part de la meua vida. I sense tu, ho tinc clar, no seria com sóc ara.

 

Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar malfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te, a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

Si voleu mirar els petits homenatges que he anat fent, tal dia com hui, els anys passats, els trobareu ací.