Canvi d’era per a l’apòstata (sembla un complot!)

Ahir de sobte me’n vaig adonar de què els temes principals dels que he anat parlant en aquest bloc al llarg de quasi 7 anys (7 anys!) ja no són el que eren. 

A Camps el van fer fora, Canal 9 és un cadàver patètic, ma vida ha pegat més tombs que una baldufa mal llançada i ara per acabar-ho d’arreglar se’n va el papa, font d’inspiració primigènia d’aquestes pàgines. 

I el pitjor de tot és que aquests canvis -tret dels meus personals, afortunadament!- no han estat per anar a millor, sinó que semblem estar en una caiguda lliure sense xarxa. Fa mesos que espere l’esclafit definitiu, però no arriba, ni sé si arribarà. Jo és que, ai, he perdut la fe en tot ja. Ni lleis, ni moral, ni vots ni opinions generals: jo ja no em crec res i ni tan sols sé cap a on tirar. 

Ací dins, i a la vida de fora.

Temps de reflexió, doncs. Tot i que això del papa encara donarà de sí. Perquè si ens pensàvem que aquest era fatxenda, ara va i resulta que el fan fora per ser massa blanet.

Que déu ens pille confessats!