6 anys de bloc

Hui fa 6 anys que va nàixer l’apòstata desficiosa, amb la voluntat de renegar una miqueta de beatos i els qui els creuen, i els voten, i fan i desfan les nostres vides segons les seues normes -que ells, però, no s’apliquen, perquè si no em falla la memòria, alguna cosa de ‘no robaràs’ em sembla que es deia als manaments aquells…

Total, que si la cosa pintava mal, ara ja fa fredat, i ni esma em queda ja per a posar-vos ací el que pense, perquè com més m’emprenye, més em sembla que se me’n van les forces per la boca i al final, com tants altres, només mire de passar el dia tan bé com es puga i demà déu proveirà (és un dir, com ja imagineu). 

El que no em treu ningú són els moments passats per ací amb tots vosaltres, el suport que arribava en forma de lletres de desconeguts -alguns ja no ho són, i ara han esdevingut encantadores coneixences!- en els moments més complicats. No ho oblidaré mai.

Per al bloc, molts anys. O no.