Artista, regidora, transsexual i clau a l’ajuntament

Impressionant. Al poble de Geldo, a l’Alt Palància, amb uns 600 electors i 7 regidors, el 15% dels vots han estat per l’ARDE (Acción Republicana Democrática Española). La regidoria que li correspon decidirà com queda l’ajuntament, perquè les altres sis se les han dividit PP i PSOE.

Però el més interessant del cas és qui és la cap de llista d’aquest partit. Es diu Manuela Trasobares, és de l’Empordà (i l’han triada a una comarca castellano-parlant), pintora, escultora, artista fallera, mezzosoprano i transsexual. Està més devanida que un gínjol, sobretot perquè considera que l’han votada com a persona i com a dona, sense importar com era quan va nàixer.

En alguna ocasió ha intervingut en algun programa de Canal 9. I els seus comentaris no poden deixar indiferent. Podeu veure-la, per exemple, ací.

Ara el dubte és si donarà l’alcaldia al PSOE, o al PP, que tot podria ser.

L’última d’una taxista

A banda de la dificultat de trobar un taxi quan més el necessites, o de què passen de tu a les zones més turístiques perquè s’estimen més agafar una colla de guiris (amb la intenció probable de timar-los d’alguna manera), ara resulta que hi ha taxistes a Barcelona que no coneixen la ciutat.

I no és que no coneguen un carreronet d’alguna zona de l’extraradi, que fins i tot em sembla normal no saber-se cada adreça. La que m’ha passat hui s’emporta la palma. Agafe un taxi al carrer Marina, cap a la part de baix, i li dic ‘a l’hospital clínic’. Resposta: ‘¿eso en qué calle está?’

I a més es para a una cantonada per posar al GPS ‘calle Villarroel’. Li he dit que ja la guiava jo, i a sobre s’ha ofés.

I ens volen fer creure que són un servei públic!!!! Liberalització del taxi ja, si us plau. Amb competència i menys corporativisme segur que el servei serà molt més bo.

Un parell de reflexions arribades per telèfon

No és que em passara el dia d’ahir penjada del telèfon, però sí que és cert que amb cadascú amb qui parlava era inevitable mencionar el resultat de les eleccions. I alguns dels comentaris em van resultar especialment significatius.

L’E., des d’Oliva, a qui m’estime molt, deia que ‘és normal, la gent està omplint-se les butxaques amb tot això de la construcció i no volen que se’ls acabe el xollo’. A més, diu, ‘l’esquerra ha fet una campanya catastrofista, explicant les desgràcies però sense propostes, i amb això no s’il·lusiona ningú’. L’E. té una xiqueta (preciosa) que està a punt de fer un any. I ara veu que, com a mínim, haurà de fer P3 i P4 amb aquest govern. I això li preocupa. No m’estranya.

Per altra banda, la reflexió que més em va sorprendre va eixir de boca de mon pare, persona que no vota des dels temps de Felipe González per convicció abstencionista: ‘és al·lucinant, on més han robat és on més els han votat’.

Més clar, aigua.

Rita superstar

S’ha de reconéixer que Rita Barberá ha batut tots els rècords. Més del 56% dels vots de la ciutat de València. I ha guanyat a tots els barris.

A Ciutat Vella, allà on es troben ca Revolta, el centre Octubre o el col·lectiu Lambda (i on jo vote): 61%. Al califato de Benimaclet: 52%. A Patraix, a tocar de l’estació de l’accident del metro i al costat de la subestació elèctrica: 53%. I, evidentment, com sempre, el rècord a Pla del Reial, a la zona del campus urbà de la Universitat de València i els àtics espectaculars de l’Albereda: 71%.

Dubte que l’Alborch es quede els quatre anys a l’Ajuntament fent d’oposició en una minoria vergonyosa. I m’entristeix que EU desaparega del mapa de l’escassa pluralitat. Però aquesta és la ciutat que tenim, ens agrade o no.

I ens agrade o no, tindrem Rita, amb la seua hipocresia, no només quatre anys més, sinó tots els que li done la santa gana. És igual en què es gaste els diners (el papa, les flors, la fórmula 1…). Sap somriure i posar-se els falleros i els castellans a la butxaca. I és amb això que es guanyen unes eleccions. La resta hauran de prendre nota si aspiren a fer alguna cosa en el futur.

Queda clar: el problema no són ells

Els resultats parlen per sí sols. Encara no són definitius, però no sembla que la cosa vaja a canviar massa. Vora el 52% de les persones censades al País Valencià que han votat, han votat el PP. El problema, doncs, no són Camps i Rita i els que els envolten. Segons la democràcia, ho fan molt bé. Més de la meitat dels nostres veïns i veïnes ho pensen així. El perquè se m’escapa. Però ací ho tenim. Clar com l’aigua.

Ja podem deixar de parlar dels líders populars com si foren l’home del sac i la bruixa més bruixa. Desenganyem-nos: són el que a la gent li agrada. El que la majoria vol. Els rarets som nosaltres. O ens resignem o emigrem. Jo ja he començat a fer les dues coses.

S’acaba la campanya… i creix l’esperança

No les tinc totes, però ara em sembla més probable que el PP perda la majoria absoluta que quan va començar la campanya.

Em diuen, fonts en qui confie, que dins de Canal 9 hi molt de nerviosisme. Això és bona senyal. Vol dir que no tenen tan clar com altres voltes que ja està la cosa guanyada.

Els regals de Rita són tan bèsties que sembla també que hi ha una mica de desesperació. Ara regala un joc de l’oca on les caselles on avances tenen el logo del PP i les que fan tornar enrere el del PSOE, i a més duen noms com ‘derogació del trasvasament de l’Ebre’ o ‘l’AVE arriba tard’. La casella més bèstia és la de tornar al principi de tot: ‘de Juana Chaos torna a casa’. Sona a desesperació o no?

I Alperi, l’alcalde i alcaldable pepero d’Alacant, va oferir ahir al PSOE fer un pacte, si s’escau, ‘per frenar els comunistes’.

Fa bona pinta. Però continue sense tindre-les totes. I ara no podem fer més que esperar a diumenge. Tic tac, tic tac. Quins nervis.

No hi haurà golf a Mariola (per ara)

Imagineu com són de bèsties els que governen al meu poble, Alcoi, que han fet un pla de camp de golf i urbanització de 500 xalets… i la Generalitat Valenciana no els ho ha aprovat! Així de grossa era la barbaritat perquè els de Camps hagen hagut de dir que no pot ser. I això que l’Ajuntament també està en mans del PP.

El camp de golf estava previst a la partida de Xirillent. Però diu la Generalitat que l’impacte ambiental seria massa gran, perquè el projecte anava dins del parc natural de Mariola i perquè, reconeixen, ‘potser’ no n’hi hauria prou aigua.

Esperem que la decisió siga ferma.

Oferta laboral insultant

A una web especialitzada en ofertes de feina de l’àmbit audiovisual s’ha publicat aquest anunci d’una xarxa espanyola de televisions locals:

‘Se busca editor AVID (un programa d’edició de vídeo bastant complex) con experiencia y acostumbrado a trabajar bajo presión, amplios conocimientos y destreza en la manipulación de imágenes. Jornada laboral de lunes a viernes de 14:00 a 23:00 horas (con una hora para comer).
Sueldo: 9.000? brutos al año.’

I d’ofertes així, en trobe cada dia. És insultant. I encara n’hi han de pitjors, de l’estil: ‘els primers mesos no cobraràs, però si després aconseguim vendre alguna cosa, potser et podrem donar una almoina o fins i tot donar-te d’alta a la seguretat social’.

I la part més trista de la història és que hi ha gent que ho accepta. 

He anat a Ventdelplà!

Hui he aprofitat el dia per fer una excursioneta, cosa que en un dia d’entre setmana és especialment agradable perquè no hi ha cues de cotxes ni aglomeracions de gent…

I he anat a Ventdelplà! És a dir, a Breda, a la comarca de la Selva, que és on graven part de les imatges de la sèrie. I he de dir que a més del friquisme de veure la porta de casa de la Teresa, el poble és ben bonic. I té un campanar romànic que val la pena veure.

A més, el Montseny està preciós. Diumenge vaig anar al Turó de l’Home i les vistes són espectaculars amb tant de verd. Si hi teniu ocasió, és una destinació molt recomanable en aquesta época de l’any.

Campanya de color taronja

Els cartells d’Alberto Fernández (sense Díaz), el candidat del PP a Barcelona, són de color taronja. El PP valencià també usa aquest color, en lloc del roig de campanyes anteriors, als escenaris, camisetes dels simpatitzants i el logo. (Tot i això, Rita continua fidel al to roig alcaldesa).

Enric Morera vesteix de taronja sempre que pot, com ahir, que sabia que el gravaria TV3.

I Convergència i Unió ha fet els cartells de gairebé tots els pobles en blau i taronja. Amb els tons molt semblants als de VilaWeb, per cert.

Curiós.