Això de TV3

Són molts els que hui parlen de la desaparició de TV3 al País Valencià.
Uns diuen que els hi fa tristesa, uns altres estan indignats, molts encara no ens ho podem creure.

I jo, ves a saber per què, m’he sentit com un bou. I que conste que no tinc cap intenció d’emular a Jesulín.

Però fa anys que ens toregen com els dóna la gana, i no passa res. Açò de TV3 deu ser l’equivalent a una ‘banderilla’. I fa mal. Així les coses, tenim dos opcions: baixem el cap i esperem l’estocada, o plantem cara a veure si podem clavar alguna cornada.

El problema és el de sempre: com ho fem? Les eleccions del mes de maig poden ser una solució, però no les tinc totes. I tampoc és qüestió de manifestar-se cada dia, que ara a més encara semblaríem ultres espanyolistes.

Però alguna cosa hem de fer. S’accepten suggerències (jo, amb la ràbia, no sóc capaç de pensar més enllà de l’objecció fiscal, però sé que no és la manera. O sí?)

Miracle: es poden recuperar les cançons de l’iPod

Quan vaig perdre la informació del disc dur del meu powerbook una de les coses que més em va fotre és que vaig perdre tot l’arxiu musical.

Així les coses, el meu iPod semblava condemnat a quedar-se amb les cançons que tenia, sense poder treure’n ni afegir-ne cap per por a perdre les que tenia dins. Però he trobat la manera, gratis i senzilla, de tornar les cançons al disc dur. Es diu Senuti i és per a mac.

També hi ha aplicacions semblants per a PC. Les trobareu ací.

L’homofòbia polaca i la UE

Per fi sembla que la Unió Europea comença a posar-se ferma: ha dit que ‘actuarà’ si Polònia porta endavant la prohibició de ser mestres als (i les?) homosexuals.

No està clar com s’actuarà ni si valdrà d’alguna cosa (més enllà d’evitar que els xiquets polonesos es queden sense docents, perquè és un col·lectiu professional on hi solen haver bastants gais), però la situació no pot seguir així: no es pot permetre la discriminació i amenaces continuades en aquest sentit, ni a Polònia ni a cap altre estat de la unió (ni de fora, però això és més complicat encara).

No val apuntar-se al carro de l’economia europea i promoure lleis inquisitorials al mateix temps. I no entenc com ens volen fer creure que Europa és un espai comú quan el simple respecte als drets humans no es reconeix de la mateixa manera segons dins de quines fronteres estatals et trobes.

L’accident de metro i Canal 9

És (per a mi) una de les notícies més importants de l’any: la jutge arxiva el cas de l’accident del metro de València i diu que tota la culpa va ser del conductor. L’estratègia no és nova: tireu-li la culpa al mort, i tot arreglat.

Demostra, una vegada més, la complicitat entre governants i poder judicial. S’exculpa els responsables, no siga que hagen de reconéixer que no tot ho fan a la perfecció i, de rebot, isquen escaldats en les properes eleccions.

D’això ja fa unes hores. Però la web de Canal 9, a l’apartat de notícies, encara no diu ni mu. Ni tan sols per posar un dels seus titulars de l’estil "el govern valencià tot ho fa de categoria". Res. Silenci absolut.

Els titulars de la web parlen de baixada de temperatures i neu, accidents de trànsit, com n’està de contrariat el consell amb la llei que siga que ha presentat hui el govern de Zapatero, millores al transport públic i la desaparició de la mare de déu del Lledó a la Basílica de Castelló.

De l’arxiu del cas del metro, ni paraula. Potser és que aquesta vegada els ha fet tanta vergonya manipular el tema que han preferit callar. Perquè si pensen que per no dir res a la gent se li oblidarà que van morir quaranta-tres persones per la desídia absoluta i la manca d’inversions de l’administració valenciana, van apanyats.

Autobusos nous a Barcelona?

Sóc una ferma defensora i usuària habitual del transport públic. I em rebenta que cada quatre anys, just abans de les eleccions, ens vulguen fer creure que han fet molt i encara faran més per millorar-lo i modernitzar-lo.

Aquesta foto (mig desenfocada i amb molts de reflexos, però el meu mòbil no dóna per a més) és de hui mateix. És un cartell dins d’un autobús de la línia 14, que avisa que viatjar sense bitllet es multarà amb… 5.000 pessetes!!!

Si no recorde malament, fa més de cinc anys que paguem en euros. I encara ens voldran fer creure que tots els autobusos de Barcelona són acabats d’estrenar. Tant els costaria canviar el cartell, encara que només siga per dissimular?

Catàleg de bons propòsits (2)

Segon propòsit de bona nena: diré l’hora amablement quan me la demanen.

Fa un moment n’he tingut ocasió. Uns xiquets a la rambla de Poble Nou m’han dit, cridant des del banc on eren asseguts: "Disculpe, señora, ¿nos puede decir la hora?" De vosté, tractant-me de senyora i en castellà. Anem bé.

I jo he respost: "Són tres quarts d’onze".

I han contestat: "¿Lo qué?"

Literalment. Encara gràcies que no han dit "¿lo cualo?", supose. Els ho he repetit, i se’ls veia a la cara que era com si els parlara en hongarés. Però calen més hores de castellà a l’escola, clar, no siga que acaben sent incultes i monolingües.

Tractes de favor per a la Universidad Católica de València

El govern valencià acaba d’aprovar, en plenes Falles (i això és un agravant considerable, és com fer-ho la vespra de nadal o una cosa així: esperant que ningú es mire els diaris al dia següent), que la Universidad Católica San Vicente Ferrer de València puga impartir medicina, odontologia, fisioteràpia i podologia.

Totes són titulacions amb una demanda alta, si fem cas a la nota de tall que han tingut els últims anys. És a dir: tenen el negoci assegurat, perquè clientela no els en faltarà. I ja se sap que moltes famílies s’estimaran més pagar que enviar els fills a comarques més llunyanes.

El tracte de favor, però, no és només per donar titulacions que bé podrien fer-se a les universitats públiques, si és que realment fan falta i hi haguera voluntat política. El més greu del cas és que l’adjudicació sense no sé quins estudis i valoracions previs (més informació ací i ací) vulnera la llei de coordinació d’universitats de la mateixa Generalitat valenciana.

És a dir: fa tota la pinta de què han decidit aprovar-ho a corre-cuita i d’amagat, no siga que la iniciativa els puga treure vots a les altres universitats o entre la població en general, i no siga que d’ací uns mesos ja no tinguen la possibilitat de fer-ho.

A veure si serà veritat que poden perdre les eleccions. Ai, ai, ai.

Catàleg de bons propòsits (1)

He decidit que ja és hora de fer alguna coseta bona en el dia a dia.

Primer propòsit de bona nena: donaré alguna moneda als músics del metro, sempre i quan canten en català.

(En vora quatre anys que porte a Barcelona, això encara no ha passat mai).

Una nova definició de feminista

Passar uns dies a prop d’un hospital (i una vegada solucionat allò de les visites inoportunes) et dóna la possibilitat de conèixer gent que d’una altra manera potser no t’hagueres creuat mai de la vida.

En aquestes circumstàncies jo he conegut la R., una senyora de l’Eixample amb molt de caràcter, molta força, 63 anys i alguns comentaris magnífics. El millor, de fa uns dies, diu així:
"Jo és que encara que tingui l’edat que tinc, en el fons sóc una feminista, perquè sabeu què? A mi els homes em farten".