Terrorisme ortogràfic: ‘recomenat’

A les obres que afecten diversos carrers de l’Eixample de Barcelona han posat pancartes com la de la foto (a la cantonada de Villarroel i París, a prop de l’Hospital Clínic), que avisen del trajecte ‘recomenat’.

Així, amb una ‘e’ que no se sap molt bé d’on ha eixit, però que sembla ser un híbrid de conjugar la forma catalana ‘recomanar’ i la castellana ‘recomendar’.

Supose que els responsables s’han de buscar a l’ajuntament. En qualsevol cas, amb atacs lingüístics com aquest, que ens envolten cada dia i per tot arreu, això d’una hora més o menys de castellà a l’escola gairebé deixa de tindre importància.

P.S.: En un primer moment vaig pensar que es tractava d’un cas de blaverisme fins que vaig caure en què era a Barcelona i no a València.

Es venen Tabarca… i no se la compra ningú

Fa uns dies explicava que el ministeri de defensa vol vendre una torre vigia del segle XVIII a l’illa de Tabarca. Hui hem sabut que el projecte per convertir l’hotel de la Casa del Governador, xicotet i acollidor, en un complex turístic de 50 habitacions no ha interessat a cap empresa. A l’Ajuntament d’Alacant (dels qui depén l’illa) no s’ho expliquen. Jo, la veritat, tampoc.

A no ser que els mateixos empresaris turístics se n’hagen adonat que el model està acabat i no té futur. I ja no són reflexions filosòfiques. El periòdic Información (el de referència a Alacant) obri la portada de hui reconeixent que s’ha trencat l’equilibri entre l’oferta i la demanda turística: "La falta de turistas recrudece la guerra de precios en los hoteles de la Costa Blanca".

La patronal reconeix que sobren un 15% de les 80.000 places hoteleres, i que tot i els nous decrets, és impossible controlar les 800.000 places en apartaments (la majoria llogats en negre). Els hotels "de luxe" baixen els preus fins a la meitat per mirar de, si més no, poder omplir algunes habitacions. I tot això, mentre es multipliques les destinacions mediterrànies (Tunícia, Malta, Croàcia) no tan horrorosament explotades i amb gran oferta de vols de baix cost.

Potser les evidències són tan clares que s’opta per fi per canviar el model. I amb una mica de sort, deixen Tabarca en pau.

La vida des d’un altre ordinador

Pot semblar absurd, però es fa estrany treballar des d’un altre ordinador al teu. I això que done gràcies que me n’han pogut deixar un i puc continuar treballant i consultar la xarxa. Però estàs acostumada a la teua organització de carpetes, a la forma i color de la teua pantalla, i de sobte, és una mica com canviar-se d’escola. Tot igual, però diferent.

Afortunadament, vaig ser previsora i vaig pagar una extensió de garantia que encara dura (s’ha trencat just un mes després que acabara la garantia bàsica!). Això sí, encara que tenia còpia d’algunes coses, és més que probable que haja perdut bona cosa de documents recents. El diagnòstic (he estat temptada de dir veredicte) i curació me’l comunicaran en uns dies els del servei tècnic, però amb calma. Ja m’han anunciat que no se’l miraran abans de quatre dies, i després veurem. Com m’hagués agradat estar a Nova York i poder portar el trasto a Tek Serv, el millor hospital per apples del món. Però ací, per als macòfils, és el que hi ha.

El meu mac ha mort

Si més no, això sembla. La reparació de disc diu que nanai, cap dels "trucs" trobats als fòrums funciona, i els missatges d’error que em dóna tenen comentaris a la xarxa del tipus "bad luck, guy".

L’hauré de portar al servei tècnic, tot i que no tinc massa esperances. Algú pot recomanar o aconsellar-me fugir d’algun dels establiments especialitzats en mac a Barcelona ciutat?

Gràcies.

10.000 visites

Acabe d’arribar, ara mateix, a les 10.000 visites. Ni una més ni una menys. I, què voleu que us diga, fa gràcia.

Sé que no és un bloc massa coherent, que ara parle d’això i ara d’allò, sense massa ordre, però sembla que a alguns de vosaltes us agrada. I jo m’alegre. I, sobretot, m’ho passe molt bé.

Amb la nova imatge, amb foto a la capçalera inclosa (gràcies a l’ajuda de l’autora de Registres Particulars), una miqueta de temps, i moltes ganes, espere poder seguir donant una miqueta de llanda per la blocosfera.

Aviat, a més, potser trobareu al bloc algun vídeo fet per mi.
Apa, bon cap de setmana a tothom.

El canyaret de Google Images

Fa un parell de dies va aparèixer a un mail obert de Vicent Partal la paraula ‘canyaret’, per a mi d’ús molt habitual, i em vaig sorprendre en veure que pel nord és un mot bastant desconegut (si més no entre la gent que vaig tindre al voltant aquell dia).

Per als qui podeu desconèixer el significat: disputa de crits, avalot. Sovint, però, els crits són més aviat metafòrics. S’usa molt en l’expressió ‘s’ha armat un canyaret’ en referència a algun embolic político-periodístic. Exemple: ‘Quin canyaret han armat els del PP valencià amb això de la llei urbanística’.

El cas és que pensant en parlar de la paraula, he entrat a Google Images, font de la major part de fotos que pose en en bloc després de buscar molts relacionats amb el tema del que parle. Resultat: fotos de construcció d’edificis, com la que veieu ací dalt. On no arriba l’especulació immobiliària???

P.S.: A Sant Joan d’Alacant hi ha un barri que es diu canyaret, originàriament de cases barates on s’hi van instal·lar immigrants de Baza (Granada) i Jaén. Per això ara el nom ha esdevingut ‘cañaré’.

P.S.2: El corrector dels blocs de MésVilaWeb no inclou la paraula ‘canyaret’.

El dèficit de les ‘nostres’ televisions, en xifres

Hui és un dia ple de notícies sobre Radiotelevisió Valenciana, i algunes sobre TV3. Cap d’agradable, ja ho avise. (Les xifres econòmiques són totes del 2005, que es veu que necessiten un any sencer per fer els números i fer-los públics).

Hem sabut que Canal 9 va tenir uns resultats negatius de 129 milions d’euros l’any 2005 (el rècord se l’emporta TV3, que ha gastat 163 milions més dels previstos). Totes les televisions autonòmiques de l’estat tenen pèrdues. Mentrestant, Telecinco va guanyar 312 milions i Antena 3, 207 milions.

La situació s’ha agreujat els darrers anys. Fins el 1999, els resultats negatius es finançaven amb ampliació de capital mitjançant emissió de deute públic. Des del 2000, es fan any rere any nous préstecs a llarg termini per RTVV. Ahir el consell valencià en va aprovar un de nou de 188 milions. Amb això, el deute acumulat supera els 800 milions d’euros, més els que haja perdut al llarg del 2006.

Pel que fa a la xifra de negoci, TV3 va facturar 147 milions, i RTVV, 67 milions. Per primera vegada, els ingressos de la corporació valenciana no van arribar ni per cobrir les nòmines del personal contractat.

Segons dades de 2006, Canal 9 és la segona cadena més vista al País Valencià (24,6 punts), només per darrere de Telecinco (26,3 punts), i seguida d’Antena 3 (22,7 punts). A Catalunya, la més vista és TV3, seguida de Telecinco, Antena 3 i TVE-1.

Catalunya Ràdio és líder d’audiència, amb més de 550.000 oients. Ràdio 9, amb només 62.000, està per darrere de totes les emissores nacionals i
autonòmiques de l’estat.

(Ho sé, són molts números per un sol post. De conclusions, que cadascú en faça la seua. La meua: sense perdre de vista que totes les televisions i ràdios públiques semblen no tenir límit en l’augment del dèficit, el cas valencià és, en aquest sentit, el més escandalós. I això sense parlar dels continguts, que hui no toca).

El preu de l’habitatge a la ‘capital d’Europa’

Acabe de passar un parell de dies a Brussel·les. Ho reconec: no m’agrada aquesta ciutat. No sé si és per les baixes pressions, pel color gris que fa que tot semble brut o pel plugim emprenyador que tenen dia sí, dia també, però el resultat és que l’anomenada ‘capital d’Europa’ em contagia un estat d’apatia depressiva que em costa uns dies superar.

De tota manera, hi ha coses que els envege. Pel que he pogut veure, els sous que cobren són, si fa no fa, com a mínim el doble que ací. És clar que molts treballen per les institucions o en grups de pressió finançats per patronals i grans empreses, però també hi ha qui treballa en petites ONGs que miren de salvar el món amb pressupostos irrisoris. En qualsevol cas, els treballadors no coneixen el concepte de ‘mileurista’ – i menys si són llicenciats amb un mínim d’experiència.

Per altra banda, el preu de venda dels pisos és molt més baix. Dos exemples clars (adquisicions recents dels meus amics i coneguts):

– Un pis d’uns 60 metres, amb molta llum (pot haver-hi pisos amb llum a Brussel·les perquè fan uns finestrals de paret a paret que fan goig de mirar), en un edifici dels anys 70 en perfecte estat, al centre de la ciutat: 90.000 euros.

– Una casa de 4 plantes, a uns vint minuts del centre en tramvia, amb 4 habitacions, cuina, menjador, un bany tan gran com alguns pisos d’ací i una terrassa de 30 metres amb vistes a l’atòmium: 250.000 euros.

És a dir, un jove amb una feina normal allà pot pagar-se un pis (o una casa!) en condicions, viure molt dignament i viatjar sovint. Si no arriba a ser pel mal temps, igual seria qüestió de plantejar-se un èxode massiu.

La Conferència Episcopal premia Canal 9

Sembla que els bisbes espanyols donen uns premis anuals als mitjans o periodistes que més propaganda els han fet. Enguany, un dels premis ha anat a RTVV per la cobertura de la visita del papa. I molt merescudament.

No només per la retransmissió en directe i els mesos que portaven anunciant-ho, tot amb to de catequesista llepaculs, sinó perquè és l’esdeveniment per al qual han destinat més recursos en tota la història de l’ens (mai no sabrem la xifra exacta, i crec que m’estime més que siga així).

Tot això, no cal dir-ho, amb els nostres diners. I ara resulta que al govern valencià no li arriba el pressupost per contractar més policies, arreglar els barracons o posar més llits als hospitals. Tot el dia estan queixant-se els consellers, amb una carxofa de Canal 9, clar, i per torns, no siga que algun missatge no arribe bé a la població, de com de malament els tracten els de Zapatero, que no els donen ni un duro. Pobrets.

Una llàstima que la Conferència Episcopal no premie també als mitjans més pecadors, perquè per mentiders a Canal 9 també s’emportaven la palma segur.

P.S.: Si a algú li va el masoquisme, ací trobarà el vídeo d’autobombo de Canal 9 sobre el premi. Us garanteix un mal de fetge com a mínim. No direu que no us he avisat.

Què pensen al País Valencià?

Jo no em crec massa les enquestes, però he de confessar que me les mire sempre. A més, abans podia dir allò de ‘jo no conec ningú que haja participat mai en una enquesta’, però precisament fa poc me’n van fer una i em vaig poder quedar ben descansada dient el que pense de l’enganyifa del 22@.

Aquests dies es publiquen els resultats d’un d’aquests qüestionaris als diaris Levante i Información, fet després de l’atemptat a l’aeroport de Madrid. Segons l’opinió de dos mil valencians i valencianes, la situació és més o menys aquesta:

– El 34% pensa que el govern de Camps ho fa bé o molt bé. El 25% diu que malament o molt malament. La majoria no contesta.

– El 44% pensen que el conseller d’obres públiques hauria d’haver dimitit després de l’accident del metro. El 36% pensa que no. La resta no contesta.

– Si han de posar-los nota, Camps té un 5,14, Pla un 4,38, Glòria Marcos un 4,13 i Enric Morera un 3,78.

– Si es votara hui, el PP trauria 46 dels 99 escons de les noves corts i no arribaria a la majoria absoluta. El pacte EUPV-Bloc tindria 12 escons (2 més dels que han previst). Podria haver doncs pacte d’"esquerres".

Conclusió personal: em fa mala espina que tanta gent no conteste. Tant de bo siga encertat, però.

(Aquesta setmana el PP traurà una altra enquesta amb uns altres resultats que diuen que sí que passaran del 50% dels vots i tornaran a tindre majoria absoluta.)