Tele-brossa al telediario

Fugint dels consells per esmorzar bé que oferia TV3 després del Telenotícies he anat a caure al Teledario de la primera, i encara no done crèdit. Dispositiu en directe a les portes de la casa de Rocío Jurado per informar-ne de l’estat de salut. Em diuen que el tema és una constant des de fa setmanes als programes que s’ocupen dels "famosos", però què collons fan els periodistes de l’informatiu d’una televisió pública pagada amb els meus diners seguint el tema, i en directe? És que és d’interés general i jo no me n’he assabentat? Si la persona en qüestió fos el rei o el president, encara ho entendria, perquè teòricament la successió d’un personatge així pot tenir conseqüències en les nostres vides, però una cantant????
I això per no entrar en detall en tot allò del respecte a la intimitat i a la família, que si ja no es respecta quan algú s’està morint, ho haurien de treure de la constitució perquè és evident que ningú no en fa cas.
Una vergonya.

Conglomerat d’esquerres a València?

He llegit que Glòria Marcos fa una crida a un pacte “global” per fer fora el PP de València. Supose que “global” vol dir Esquerra Unida, Bloc i Esquerra Republicana, perquè als de Blanqueries els deu entrar per una orella i eixir per l’altra sense ni tan sols sentir-se al·ludits amb això “d’esquerres”. Això, si ho han arribat a escoltar, perquè igual encara estan obnubilats amb la gran gesta que han fet amb l’estatut i les neurones no els donen per processar més informació.
El pacte seria una gran notícia, i ens donaria esperances -i ens facilitaria la feina- als que en darreres eleccions ens hem vist en el dilema de no saber cap a quina banda enviar el nostre vot inútil. Però tinc dubtes, molts dubtes. No em crec que els del Bloc siguen capaços de posar la sensatesa per davant de la por a ser etiquetats de catalanistes comunistes. I ja són massa anys de por, i molts els que n’estem més que farts. O no?

L’Opus Dei a TV3

Acabe de veure un ’60 minuts’ sobre l’Opus Dei, fet per un anglès que aprofitant el rebombori de ‘El Codi da Vinci’ intenta explicar -per a un públic anglosaxó- què és l”Obra’. Supose que hauran estat molts els curiosos que hauran vist aquest reportatge a diversos països però, realment, no diu res nou. Ja m’estranyava a mi que TV3 s’atrevira a emetre alguna cosa que traga a la llum com funcionen els mecanismes de poder i fins on arriben els tentacles del polp sectari… A veure si algun dia s’explica en horari de gran audiencia qui en forma part, què controlen, com determinen la vida política i les conseqüències que patim dels seguidors del beato… El que està clar és que no ho farà Canal 9, i no per falta d’informació de primera mà, precisament.

Cosa Nostra a Terra Mítica

Un empresari diu que Zaplana cobrava comissions de les obres de Terra Mítica. Un parell de dies després no només es desdiu, sinó que acusa els socialistes valencians d’haver-li oferit 1,8 milions d’euros per fer públiques aquestes acusacions. El PSPV diu que d’això res. I Camps aprofita per afirmar que Pla i companyia són uns gàngsters.
I enmig d’aquest embolic, sóc l’única que es pregunta quan actuarà la justícia i posarà les coses al seu lloc? Posada a demanar, poden treure’ls a tots de circulació a veure si d’una vegada aconseguim tindre un govern i una oposició de polítics amb trellat i no una colla d’inútils que només aspiren a ser aprenents de mafiosos?

Tant se val d’on venim?

El concert de Serrat d’anit (sí, m’agrada Serrat, què passa?) va començar amb l’escenari il·luminat de blau-grana i les primeres notes de l’himne del Barça. Ha estat la cançó “namber uan” de la setmana, això segur. I, per tant, han estat molts els que han dit allò de “tant se val d’on venim, si del sud o del nord…”.
Però, ho diuen per dir o perquè ho pensen de veritat? I no parle ja d’un altre continent, simplement de les comarques del sud. Perquè si és veritat que som una mateixa cosa, bla, bla, bla… per què més sovint del que voldria em sembla que se’ns mira amb una espècie de condescendència beatífica? Sí, com si els barcelonins pensaren “pobrets, els valencianets, què macus”. Això, o fem gràcia per pseudo-exòtics, que no sé què és pitjor. I al final, és estrany el dia en el que no m’he sentit quasi obligada a justificar per què visc al nord si sóc del sud. I s’intensifica així la convicció personal de què visc, com qui diu, en una mena d’exili polític i de què he d’estar donant les gràcies continuament. I a la llarga, això em farta.

Pessimisme a mil veus

Molt emotiu, el concert d’homenatge a Ovidi Montllor. Emotiu i trist. Impressiona que es reunisca tanta gent per recordar-lo. Però impressiona encara més la que, al meu parer, ha estat la nota dominant en bona part dels discursos de la nit: des que Ovidi se’n va anar de vacances, les coses han empitjorat. Sobretot al País Valencià. Governa el PP, fins i tot a l’Ajuntament d’Alcoi. Consistori i Generalitat s’han negat a participar en aquest any d’homenatge a Ovidi perquè deu anys són massa pocs, diuen. Desgavell urbanístic, acadèmies pseudo-lingüístiques, negació de la cultura, ciment sobre fosses republicanes… i un etcétera interminable i cada vegada més llarg.
Però el que més m’ha arribat a l’ànima ha estat la lletra que han afegit els alcoians Verdcel a la cançó que Ovidi va dedicar al seu (meu) poble. Canviar la glorieta i el cantó Pinyó per centres comercials de multinacionals i un hotel rural a un parc natural il·lustra, malauradament, una realitat que sovint vull oblidar per mantenir intactes els records d’infantesa.
Tantes afirmacions, cruels en tant que certes, m’han portat al pessimisme.
Alguns intenten lluitar amb la veu i la guitarra. Jo ja no sé si tinc ganes de buscar les meues armes.

Saviesa infinita

Divendres a la nit, a un documental ja no recorde si de la 2 o del 33 (per què els posen tots a la mateixa hora?!?!?), un bon senyor haitià que explicava les penúries que es passen des de fa dècades al seu país, deia: “Està clar que les eleccions no serveixen per a res, si no ja fa temps que les haurien prohibides”.

Quanta raó.

Qui paga la visita del papa?

S’estima que la visita del papa a València costarà entre 20 i 30 milions d’euros. I eixiran, és clar, de les nostres butxaques. Menys mal que el líder de la secta més gran del món només passarà per València 24 hores. Imagineu si al bon home se li ocorre fer un tour de tres o quatre dies.
La policia municipal ja renega, perquè com que això és al juliol i volen que estiguen tots de servei, els toca reorganitzar les vacances de tota la plantilla. I a més no està clar a com els pagaran les hores extres. I els quiosquers temen una baixada de vendes perquè els prohibiran tindre a la vista les revistes porno.
Rita, Camps i companyia tenen la cara de dir que no ens hem de preocupar de res, que en realitat els valencians es faran d’or amb els diners que es deixaran els beatos que vinguen a riure-li les gràcies al successor del culpable de l’expansió de la sida.
Ja sé que la cosa és imparable i que, a sobre, ens haurem d’empassar les proclames homòfobes i feixistes que recolliran tots els mitjans de comunicació.
Però voldria una resposta: on nassos he de posar la creueta a la declaració de la renda perquè ni un dels meus cèntims es dediquen a aquest espectacle doctrinari?
Els del telèfon d’atenció d’hisenda no saben o no contesten.