Farta del nou Papa, i acabem de començar

No fa ni 24 hores que l’han triat i la meua indignació no para de crèixer. A Francesc I (Paquito Palito) no fan més que lloar-lo com a ‘progressista’, ‘humil’, ‘proper al poble’ i no sé quantes mentides més. 

Com a mínim, xoca que es diga això d’un col·laborador d’una de les dictadures més cruels dels últims anys, i de qui nega el dret a l’avortament fins i tot en cas de violació. Però a mi, sobretot, no en sembla que es puguen aplicar aquests qualificatius a algú que diu que donar-me el dret a casar-me és “la pretensió destructiva del pla de Déu”, obra de “l’enveja del dimoni” i que si jo tinguera un fill l’estaria privant “de la maduració humana que es mereix”.  

Que sí, que ja sé que em direu que no se li ha de fer cas i ja està. Però fot. Més del que deuria, probablement, però fot. Fot que ho diga aquest senyor i que ho retumben a cada ràdio, a cada tele i a tot arreu. Fot que ho diga un ministre que, a més, se suposa que em representa. Fot que ho diga l’home amb qui vaig tindre una enganxada l’altre dia a l’autobús, quan ell explicava als quatre vents que l’homosexualitat es cura i que els qui no ens avenim a fer-ho som “viciosos” i “només volem amargar-los la vida als nostres pares”. Fot. 

Jo ja estic farta d’aquesta impunitat cap a l’homofòbia. Hem arribat -afortunadament- a aconseguir que els comentaris racistes, masclistes o antisemites estiguen mal vistos. Si més no, qui els fa se’ls guarda per a petits comités, o com a mínim s’assegura que tindrà una audiència favorable. Vaja, em fa l’efecte.

En canvi, per insultar, menysprear i sentar càtedra sobre els (i les) homosexuals, no calen filtres, ni precaucions. És més, diria que fins i tot esperen que hi haja claca quan diuen aquestes coses. (L’altre ‘grup’ sobre el que també es parla impunement són els musulmans-terroristes. Ah, que no són la mateixa cosa? Perdoneu, però de tant sentir-ho dir així, al final la idea va calant…). 

Jo no sé si, quan ho diuen, ho fan perquè de veritat esperen que algu canvie de la nit al matí, si volen fomentar l’odi, guanyar vots per als seus partits, si tenen comissió dels psiquiatres o si els fa sentir més mascles (no, no són homes només, ho sé) o més beatos. Però el que és cert és que fan mal. Molt de mal. I si me’n fa a mi, què no li fa a un/a adolescent que estiga descobrint la seua homosexualitat? I al xiquet que té dos pares? I als avis i àvies d’eixe xiquet? 

Farta. Molt farta. 

Boicot als patrocinadors de la visita del Papa

Vist que això de què vivim en un país laïc no és més que paper mullat, i que cada dos per tres es dediquen a gastar-se els nostres impostos en portar per ací a tota la secta vaticana sense tindre en consideració els milions de persones que ens hi oposem, crec que són més que comprensibles les ganes de pataleta que se’m van acumulant.

Està vist que contra els governs de torn no podem -o no sabem- fer res per evitar-ho, i això que la cosa té delicte.

Així que l’única manera que se m’acut de protestar és boicotejar les empreses patrocinadores d’aquests saraos. Perquè si es pensen que posar el seu nom els portarà clients, ai las, també els pot eixir el tir per la culata. Que ja sé que el que jo sola faça o deixe de fer no tindrà cap efecte, però si de veritat ens sumàrem tots els que hi estem en contra, per la raó que siga, estic segura de què la cosa es notaria…

Per si algú es vol sumar, aquests són alguns dels patrocinadors a la visita del papa de Madrid (si trobeu els de València i Barcelona, feu-me’ls arribar i els afegiré també!):

– El Corte Inglés
– Movistar (fa anys que vaig fugir de timofònica i companyia)
– Banc de Santander (del que mai seria clienta per motius diversos)
– Caja Madrid (ídem)
– Mahou & San Miguel (fàcil: jo sóc d’Estrella i Moritz)
– Coca-Cola (aquesta la veig difícil, és la meua font de cafeïna…)
– Iberia (sempre que puc Spanair… però no sempre es pot)
– Nutrexpa: Cola-cao, Nocilla, Phoskitos, Cuétara, La Piara…
– Endesa (una raó més per passar-se a Som Energia!)
– Mutua Madrileña
– Cosmo Caixa (aquest em té descol·locada)

Jo comence el boicot -sempre que puga- des de ja. I vosaltres?

El meu silenci sobre la visita del papa

Seria d’esperar que un bloc com aquest estiguera traient fel pels queixals davant la visita del papa.

Però és que ja no tinc forces. El missatge seria el mateix que ja hem dit tantes vegades que, de repetir-lo, no sé si fins i tot perd consistència.

Que se li rendisca pleitesia a una persona a qui se li hauria de prohibir l’entrada al país és una cosa que no puc arribar a entendre de cap de les maneres.

Demà aniré a la concentració de la plaça Sant Jaume. Però no cridaré.
No tinc prou veu.

No t’esperem

Ni a València t’esperàvem, ni a Barcelona t’esperem.
En contra de la visita del papa, i per un estat laic.

I amb respecte,  que és l’últim que s’ha de perdre. (No ens cal caure en l’insult ni la prepotència, per això ja estan ells, i no ens hem de posar a la seva alçada).

Raons no ens en falten, oi? (O cal que les enumere?)

Dijous 4 de novembre, a les 19h, concentració a la plaça Sant Jaume.
Qui s’apunta?

Més informació, ací.

Segons l’església, ara resulta que la pederasta seré jo

  Paraules d’ahir d’un cardenal:

“Muchos psicólogos y muchos psiquiatras han demostrado que no hay
relación entre celibato y pedofilia, pero muchos otros han demostrado,
me han dicho recientemente, que hay relación entre homosexualidad y
pedofilia”.

No sé ni què dir, la veritat.
‘Fàstic’ és queda mooooolt lluny del que em fa sentir aquesta gent…

Els collons del sant pare

Diuen que el cap de la secta catòlica ha demanat perdó, d’aquella manera, pels milers (milions?) de casos de pederàstia que van eixint a la llum.

Sense massa convicció, però. I aprofitant per parlar del perdó, com si això els arreglara alguna cosa als xiquets i xiquetes a qui han destrossat la vida amb conseqüències inesborrables. I com si es poguera perdonar els milers d’homes suposadament representants dels valors cristians que se n’han
aprofitat durant dècades de la seua autoritat per abusar sexualment de criatures
indefenses.

Però, a més, en el discurset de torn, ha tingut els sants collons d’apel·lar a allò de “qui estiga lliure de pecat, que tire la primera pedra”. Que és el que tenen els textos bíblics, que segons com te’ls mires, et serveixen per justificar-t’ho tot.

Malparits.

L’església m’enerva

Ja està bé, home, ja està bé.
En porten dues de seguides de les que no es poden aguantar.

Ahir, amb la campanya anti-avortament que compara tindre xiquets amb les espècies protegides. Però de què van???
I hui va el papa a Àfrica i diu que la sida no es combat amb preservatius, sinó amb l’abstinència. (Això no es podrà jutjar a la Haia com apologia del genocidi o una cosa així?).

I a tot això, com que el meu bateig està als registres del bisbat de València, probablement el més caspós del món, ara resulta que no hi ha manera humana de què em deixen apostatar.

Jo crec que potser el que es pot fer és deixar de parlar d’ells.
Però els molts punyeters tenen tant de poder que estan per tot arreu.

Les xifres de l’Opus Dei

Segons un article que publica hui El País (que últimament hi dedica molta atenció a analitzar la secta catòlica, i les sub-sectes que la conformen), l’Opus Dei afirma tenir uns 30.000 membres a l’estat espanyol.

Però a mi no m’ixen els números.

Perquè em pose a fer recompte de consellers valencians, assessors i altres moscardons de la Generalitat del sud, càrrecs a dit de Canal 9, i les seues famílies, i la xifra ja se’m queda curta…

Eluana

Que em perdone algú si li molesta la imatge que he triat, però és, en aquest cas, una representació de l’alliberament. De l’alliberament d’una persona que portava anys connectada de manera artificial a unes màquines que li permetien respirar, però no viure. La seva vida havia acabat, això no era viure.

Tant com s’empenyen alguns en usar l’argument del ‘contra natura’ quan els hi convé als seus arguments, i ara s’hi oposaven. S’hi oposaven a deixar algú marxar en pau, a deixar que una família puga deixar de patir de manera innecessària i, per fi, tinga l’oportunitat de començar el seu dol.

Si mai m’he de trobar en la situació de decidir en un cas com aquest, tinc les idees molt clares. Com les tindria, fins i tot, en altres casos en què algú decidís posar-se fi si no té cura, si la qualitat de vida que pot tindre no li és suficient, si ho demana. Evidentment, m’hauria de veure en la circumstància per saber què faria en realitat, però crec que no hi dubtaria, tot i les possibles conseqüències legals. Perquè no sé a vosaltres, però a mi em fa l’efecte que no tenen cap pressa per la regulació de l’eutanàsia…