Quin tros d’alficòs!

Al principi no donava un duro per això de plantar verdures en cossiols, però fa l’efecte que li he agafat la seguideta i, tot i les plagues que estic patint aquest any, la cosa tira.

La collita de hui: aquest tros d’alficòs de 35 centímetres de llarg i un sabor espectacular!

La propera, probablement, unes albergínes morades i unes blanques. I bajoqueta verda, que ja comença a tornar a eixir després de la catàstrofe de l’àcar vermell que estic matant amb molta paciència i oli de nim.

Si algú vol apuntar-se a això dels ‘maceto-huertos’, dieu-m’ho, que tinc llavors i consells per donar i regalar.

Safanòries on no toca i fora de temporada

Ara no és el temps, i a Barcelona no se’n fan.

Però sembla que portar les llavors del sud, cuidar-les molt i tindre unes temperatures que no semblen d’hivern fan meravelles.

I ací teniu una senyora safanòria morada en ple mes de gener al meu hortet urbà!

(Per cert, si algú vol començar un hortet, faig saber que tinc llavors per regalar de moltes coses!).

Panís!

No tenia moltes esperances, perquè el vaig plantar molt tard, però ací el teniu: estan eixint les primeres panotxes de panís (dacsa / blat de moro) del meu hort urbà!

🙂

Actualització: representats de la colònia mallorquina a Barcelona m’han fet notar que em faltava un sinònim dialectal d’aquest cereal. Afegim ‘blat de les Índies’ (de ses Índies?), i sembla que ja tenim el ventall complet.

Bajoquetes de l’hort!

Hui per sopar, bajoquetes de l’hort!

El vaig començar sense cap coneixement i minses esperances, però no se m’ha donat malament.

Els xerris i l’anficòs, de categoria. El pebrot italià, també.
Ara de cara a l’hivern ja estic fent planter de floricol i espinacs, i potser encara colliré faves si no gela.

M’encanta fer de llauradora urbana!

Ai, com de ràpid creixen les criatures

Fa no res eren una llavoreta insignificant, i mira-les, ara ja tenen un grapat de fulles, cada dia més verdes.

L’hort, a la primavera, és un goig.

Ahir em vaig passar quatre hores posant-lo a punt, plantant, trasplantant, aclarint i desbrossant. Una feinada, però la faig tan a gust…

(Això de la foto són espinacs, per si no n’heu vist mai de tan xicotets. També creixen a bon ritme els enciams, els alls -segona tongada ja-, les cebes, els raves, la rúcola i els cogombrets. I la jardinera ‘valenciana’, amb safanòria morada i anficòs!).

La collita va endavant

I, com a mostra, els primers alls tendres collits fa una estoneta i que cauran en el dinar de hui.

A pesar de la neu i la gelor, sembla que per ara ha sobreviscut pràcticament tot. És més, els espinacs estan que fan goig de veure!

I al planter, protegit a una mena d’hivernacle, estan començant a brotar els gira-sols. Amb el cogombre i l’amficòs, però, no sé si tindrem sort…

(Inaugure la categoria ‘El meu hortet urbà‘ per agrupar tots els posts sobre aquesta venada de llauradora aficionada que m’ha entrat…).

Adéu a la collita

La inesperada nevada del 8 de març (però si jo recorde haver anat a la mani del dia de la dona en màniga curta!), ha deixat el meu hortet urbà amb aquest aspecte.

Seria un miracle si es salva alguna cosa… Haurem de tornar a començar!

Ai, que dura la vida de la llauraora aficionada! 😛

Sembla que arriba la primavera!

Hui a la terrassa m’he trobat la floreta de la foto, nascuda d’un esqueix de planta crassa que vaig agafar per cap d’any a Lanzarote.

Això, i el sol que fa (tot i el vent), fan sentir que s’acosta -per fi!- la primavera. I això ajuda a veure-ho tot d’un altre color.

(Per cert, els enciams de l’hortet urbà estaven boníssims. Ja n’he plantat més. I la setmana que ve -amb lluna minvant- aprofitaré per plantar espinacs, cogombrets, més raves… A veure si el temps acompanya!).