Contra el retorn de l’impost de successions

La CUP ha proposat que retorni l’impost de successions a com estava a l’època del tripartit. Tota una gressió a les classes populars. Rebre una senzilla herència paterna o materna es pot convertir, així, en un malson econòmic per als treballadors que, amb el seu sou que els permet anar tirant (això si tenen feina i cobren cap sou), han de fer front a l’impost de successions. Sembla que la CUP vol ajudar els grans beneficiaris del mercat hipotecari, en provocar que molta gent de les classes populars s’hagi d’hipotecar per a pagar l’impost o renunciar a la casa dels pares.

Banda de música de Palafolls

Dijous al vespre vam passar una estona molt agradable al Fòrum Palatiolo de Palafolls, tot sopant a la fresca mentre escoltàvem una banda de joves flamencs i la banda del MID de Palafolls. Quan veig com xalen els joves tocant, de quina manera més viva se’ls ha proporcionat un lleure enriquidor, no puc sinó pensar en la idea que l’alcalde Mora, de Malgrat, tenia de crear una banda musical al nostre poble, precisament per aquests motius. No ho aconseguí. A Palafolls se’n surten i de quina manera!

Fonètica en castellà per als pobles catalans, a Rodalies

Porto una temporada que agafo el tren més sovint del que era habitual i segurament per això, em vénen ganes d’escriure apunts sobre Rodalies. Aquest d’ara, però, l’hauria d’haver escrit ja fa temps.

A les estacions de la línia R1, si més no les que cobreixen el trajecte Barcelona-Blanes, quan els altaveus anuncies origen i destinació dels trens ho fan identificant fonèticament les localitats en castellà. L’Hospitalet de Llobregat o Blanes sonen exactament en castellà, tant quan la locució és en català com quan la locució és en castellà. Això, a part d’un error blasmable, diria que voreja la il·legalitat: o no és que, estatutàriament, la denominació de les localitats a Catalunya ha de ser en català? I la fonètica, no forma part de la llengua?

“Travessar” les vies del tren o “creuar-les”

“No creuin les vies” diuen pels altaveus a Rodalies de Catalunya. No sé perquè no diuen “No travessin les vies”. Quan ho fan en castellà no diuen pas “No atraviesen les vías”. Tant poden fer servir “creuar” com “atravesar”, però així com en castellà cal dir “cruzar”, no entenc perquè en català no diuen “travessar”. Al meu poble sempre hem parlat de “travessar les vies” i no de “creuar-les”.

Podemos, pero no podeis

A mi això de “Podemos” em sona com allò d’ “el canvi” o “el canvi del canvi”, que té connotacions de voluntat que les coses canviïn, però no en tens ni idea de cap on es vol canviar de debò. I en aquest país i a Espanya, tenim tirada a voler deixar enrere el que no ens agrada, anar “a la contra”, més que a mirar el futur, amb projectes pels quals apostem, disposat a assumir les conseqüències del que puguem canviar.

Passo per alt la facilitat d’un nom-eslògan amb connotacions del “Yes, We Can” d’Obama. Els mimetismes, en política, sempre em semblen oportunismes.

L’eslogan-nom “Podemos” tanmateix ja queda desmentit, abans fins i tot que puguin aconseguir cap nou bon resultat electoral, en referir-se al procés català: és un “Podemos, pero no podeis”.

Orgullós de ser d’aquest país

A les 6 de la tarda, la participació ja ha fregat els dos milions. Ara, els polítics poden barallar-se, l’Estat pot fer de les seves. Nosaltres el poble, hem anat a la nostra i quan hem pogut dir-la, la nostra, l’hem dita. Avui és d’aquells dies que ets sents orgullós de ser d’un país com el nostre, de viure amb una gent tan diversa com la nostra, de participar d’una col·lectivitat com la nostra. I sí, encara no hem arribat a final de camí, ni sabem quan s’hi arribarà, però naveguem, estem vius. Pensant en els que hem votat per ells, en les persones a qui hem dedicat el nostre vot, i pensant també en nosaltresmateixos, m’abelleix escoltar aquesta cançó d’en Llach:

Adéu, Marc

Adéu, Marc.
Ara venim a dir-te l’últim adéu.
Tenies 21 anys, molta empenta, música, amistat, país en el teu cos.
La malaltia, que t’ha estat masegant els darrers dos anys, finalment se t’ha endut.
Et plorem, amb els teus desconsolats pares, que han fet tot l’impossible per tu; amb els teus avis, desfets d’estimació, que ja no podran tornar a sentir la teva veu i el teu afecte; amb els teus tiets, cosins, amics de d’Onda, de Malgrat i de tot arreu on has deixat la teva petja.
Adéu, Marc.
Ara venim a dir-te l’últim adéu,
amb l’esperança que al Cel et retrobis amb el teu estimat cosí Sergi, tan enyorat i a qui tu vas dedicar algunes de les paraules més sentides que jo mai hagi llegit.
Adéu, Marc.

Descansa en pau.