Sortim (2/8) a les vuit del matí, per enfilar el camí dels Enginyers, que comença just darrera del refugi de Coma de Vaca. Com que es tracta d'una variant del GR-11 (GR11-7), només ens cal seguir els senyals blancs i vermells, que vorejen els penya-segats sobre el Freser primer i les Roques de totlomón després. Tot i no tenir dificultat cal prestar atenció si ho fem amb infants ,  ja que en molts punts cal caminar per sobre de roques i es millor anar amb precaució. El recorregut es espectacular, molt bones vistes. i molts de gendarmes (agulles aïllades ). Després de passar pel Coll dels Homes ( es el que es veu a la fotografia) , entrem a l' abrupte clot de Malinfern amb  un cable d’acer d’uns quaranta metres que fa de passamans per ajudar-nos a la pujada i un parell de ganxos que fan d’esglaons  que ens trobarem més tard. Naturalment amb la Carla he tingut que estar més atent pel possible vertígen. Hem passat amb precaució però sense cap problema. Més endavant trobem unes cabanes de pastor. A partir d' aquí el camí es torna més suau. Passem per sota de la cabana de Pedrisses i amb poca estona ja  veiem l'alberg  del Pic de l’Àliga amb una estelada, que extraoficialment presideix l´indret. Després d'instal·lar-nos i dinar, baixem al Santuari on després de visitar la verge, posar el cap dins l'olla i fer sonar la campana, fem una passejada en barca pel llac i la Carla es dedica a jugar en el Parc Lúdic. Ens anem a dormir ben aviat doncs l'endemà ens toca fer el Puigmal per la Coma de l' Embut i després fer la baixada cap a Aiguaneix i Les Planes a l'Alta Cerdanya, final de travessa. 

Diumenge només arribar a Ull de Ter i  deixar les motxilles al refugi, vam fer un petit tomb per veure l'Estany dels infants, a punt de desaparèixer i la font del refugi que gairebé ja no hi raja aigua (desviada pels desmunts fets per condicionar la pista d' esquí del xalet). Pugem un petit tram de la canal de la sorra per a veure isards sense sort. L'escenari privilegiat i bucòlic dels  meus jocs i somnis d´infant, ja fa anys que fou malmès per un progrés mal entès del que tots, sense excepció, en som responsables. Entenc que la Vall de Camprodon necessiti pel seu desenvolupament turístic de l' atractiu que suposa una estació d'esquí. Però l' impacte al paisatge, quan ja fa més de trenta-cinc anys de la seva inauguració, és encara massa brutal i confirma la poca sensibilitat que ha permés desmerèixer un dels millors entorns naturals de l' alta vall del ter. Espero que en el futur, els dirigents de l'estació i les administracions implicades hi posin remei i facin compatible l' esquí amb la defensa d'aquest espai natural. Dilluns (1/8) a dos quarts de nou en punt,  començem a caminar en direcció a Coll de la Marrana on es fan presents els isards i les marmotes. Al arribar-hi ens desviem en direcció al Gra de Fajol on ha desaparegut la Creu que hi va posar un centre excursionista del Baix Llobregat. Pel que sembla no ha estat una bretolada o un furt. Ens han explicat que qui l'ha tret n'ha volgut fer un acte de reinvindicació laic i naturalista. Després de fer el cim (2.708 m.), baixem per la bucòlica vall del Freser, sempre acompanyats dels xiulets i la presència de les marmotes. Pels voltants de l'una del migdia arribem al refugi de coma de Vaca on farem nit. Quan s'acosta el capvespre i a l'endemà a primera hora del matí, els isards s' acosten al Refugi sense masses problemes. L'itinerari està marcat amb ratlles vermelles i blanques , essent una de les variants del  GR-11. Una ruta  molt fàcil i poc feixuga per la Carla, que ho ha fet amb comoditat i que ha servit per a descobrir el mon de l' escoltisme. Una unitat de rangers de Cassà de la Selva, l'ha acceptat com una més del grup, pel que tota la tarda ha participat dels seus jocs. El refugi estava amb una ocupació del  cent per cent: Els escoltes, nosaltres dos, una família alemanya, un nombrós grup de mallorquins i una parella de les terres de l'ebre. La majoria  feien la ruta dels tres refugis. Un deu pels guardes dels dos refugis, molt atents amb tot allò que els hi hem demanat. 

Per estimar el país  cal coneixe'l!. He seguit el consell fil per randa, doncs no hi ha millor escola de patriotes que trepitjar el territori. No sé que hagués estat de la nostre generació sense l'escoltisme, les entitats excursionistes, corals, orfeons, castellers, ateneus, casals parroquials, els grups de cultura popular i tants d'altres. De seguida vam aprendre que qui manava ens deia un cosa, però la realitat ens ensenyava un altre de ben diferent. De petit, trescant per les muntanyes, sobre tot per Ull de Ter i la Vall de Camprodon, vaig començar a conèixer el país. A casa l'avi , remenant calaixos vaig saber d' un altre "avi" que havia estat President de Catalunya. Al descobrir-ho se'm va fer evident que no sempre haviem estat un poble de perdedors. D'en Quico Sabater, que algú avisaria si no aturava la darrera entremaliadura. De Jordi Pujol, quin nom es repetia pintat a les pedres del camí d'Ull de Ter a Núria. A l'Agrupament Escolta (Santa Anna, Abad Dorda i Setúria) cantaven cançons d'un país que se'ns negava ( "Senyor no deixis sense empar el vell país on jo naixia..."). Amb els anys he confirmat el que deia el meu oncle: No hi ha millor manera de forjar un patriota que portar-lo al cim més proper. Enguany tot i les diferències de context, fent aquesta  travessa amb la més petita, estic segur que l' ajudaré  a conèixer i estimar el seu país, començant per les muntanyes  que van veure néixer els seus avis. Iniciarem la sortida al Refugi d'Ull de Ter on farem la primera nit. L'endemà, dilluns primer d'agost, pujarem al Gra de Fajol i acabarem al Refugi de Coma de Vaca on pernoctarem. El tercer dia, camí d'enginyers fins a Núria. I el darrer, pujarem al Puigmal i baixarem a l'Alta Cerdanya, final de trajecte. Espero i desitjo que sigui pels dos un bon començament de vacances.  

Aquest matí ens hem decidit per acostar-nos a Meranges. De Prats , seguim el sender habitual que per Quadres, travessa el Pla de del Forn i s' enfila fins a Olopte per un tram de la carretera d'asfalt que mena a Meranges. Nosaltres només  la trepitgem uns dos-cents o  tres-cents metres, ja que ens desviem pel camí de la ginebreda, que passa pel costat del Serrat de la Reduta - mes aviat un turonet -, i que va paral·lel al Riu Duran. Després d'una mitja hora arribem a una antiga presa i per dins del bosc de ribera ens acostem als plans de Fontanet. Tenim de fons l' esglèsia de Meranges que veiem amb claredat. El camí s'acaba, pel que travessem els prats fins a trobar el camí de Fontanet, marcat amb el núm. 113 i que correspon a un tram de la Ruta dels Estanys Amagats, que baixa d'Éller per on ens enfilem. Ens aturem a l' hostal (casa Rural) per estirar les cames on fem petar la xerrada amb el marit de la mestressa. Fem la tornada pel camí vell de Cortàs. Després de passar el poble, només cal seguir amb forta baixada fins Olopte , on retrobem el camí d' anada fins a Prats. En total unes quatre  hores de tranquil·la ruta a cavall del tot recomanable, en un dia clar i gens, calurós.

Les Santes d'enguany, amb un govern municipal nou de trinca, es recordarà per les fortes pluges de la vigília que provocà la suspensió del molts dels actes de carrer i del  ball de festa major; Per un desvetllament bellugós que després d'anys d'èxit pot acabar convertint-se en un problema  si no es modifica el recorregut i  es prenen mesures per evitar les bretolades que posen en perill la seguretat de l'acte. I finalment  per una accidentada anada i vinguda de l'ofici, en que ningú va estar a l'alçada. Calia haver valorat que aquest es un acte tradicional que cal desconflitivitzar-lo el màxim i per tant es preferible no donar cap excusa als que volen convertir-lo amb caixa de resonància de la seva protesta. El conseller Puig, membre del govern de Catalunya, té tot el dret d'anar allà on sigui convidat i els regidors d' invitar a qui vulguin, però la presència dels anti avalots fou, encertadament o no, valorada com a desproporcionada per a molts dels assistents que res tenien a veure amb la queixa. En aquesta ocasió, el discurs del nou govern municipal va perdre centralitat, precissament allà on hi havia més presència del seu electorat. Les colles que fan cada any el recorregut estaven indignades i els electes faríen bé de no oblidar que en Festa Major, són  influents creadors d'opinió. El relat del nou govern municipal, que tan considerat, prudent i pacient va estar amb els indignats, pot haver quedat en entredit. Millor seria recuperar-lo el més aviat possible. Justificar l'errada, amb l' excusa de foranis que vingueren a robar-nos la festa, crec que no és la millor manera d'aconseguir-ho. 

Ahir en Joan Mora, Alcalde  de Mataró, va respirar finalment tranquil. Pel matí  el  Ple Municipal li va aprovar la relació de càrrecs de confiança que proposava  i a la tarda se'n sortia d'allò més bé en el discurs de la crida a la festa major. Algú, pel que veiem poc acostumat a perdre, havia intentat fer una crida alternativa des d'un diari digital local, tornant a caure en el rídicul que provoca entossudir-se en fer com si no hagués passat res. En Joan Antoni Baron, no acaba de trobar el seu lloc ni el seu paper en el nou consistori i això suposa pel PSC local un llast per a recuperar la centralitat perduda. En Joan Mora, més murri que ningú, conscient que tot i la poca experiència del nou govern, l'oposició no acaba de trobar el lloc, va encetar la crida amb un discurs en positiu, recuperant - ara sí -, el relat del discurs d'investidura, cridant a la unitat dels demòcrates per a sortir de la crisis, criticant els excloents i desmentint que la clau de la governabilitat hagués estat lliurada a l' ultra dreta local, picant l´ullet a l´independentisme més transversal amb el dret a decidir i mantenint la necessària equidistància amb la segona i la tercera força del nou consistori. Un discurs, que permet  a l' Alcalde Mora, situar-se  en el centre del debat polític ciutadà, just allà on es troba més còmode i on pot trobar més suports, esperant, mirant i sobre tot guanyant temps per a definir d'una manera més concreta les possibles aliances.  Només discrepo en un petit detall: Vaig trobar a faltar una presència predominant  dels símbols del país a la façana de la Casa Gran. Espero que a les properes crides s'esmeni. Que tingueu una bona Festa Major. Glòria a les Santes!

Al mig de la vall d'Engràcies ( o d'en Garcia), el Puig de Trespunts té com a característica principal les seves tres puntes o geps. Es un cim perfecte per fer en només un matí i gaudeix d' una vista esplèndida al Coma d´Or i el Puigpedrós de Llanós situats al fons de la Vall. Surto tot sol en direcció est d'una mica més amunt del coll de Pimorens des de la presa d'aigües i camino tot sol per la coma d'Engràcies fins a la portella del mateix nom. Ara només em cal seguir pel llom fins el cim de Tossa Rodona (2.601m) i tot crestejant, els geps del cimal que tinc just davant, anar al de més altura que és el Puig  de Trespunts (2.624 m), on gaudeixo de les vistes a la  vall de Bèsines i de la bassa de Mercader que tinc just  a sota del Pic de Querforc. Baixo per mateix lloc que he fet la pujada acompanyat  pels xiulets de les marmotes que s' amaguen el cau al endevinar la meva presència. Tres hores d' anada i tornada en un matí més aviat fred i ventós.

Potser per desconeixement o ignorància, ho reconec, tot això de la locomotora comercial no m´ha fet mai ni fred ni calor. Confiar el desenvolupament comercial de la ciutat a l'arribada d'un gran centre comercial -tot i la importància que pot tenir-, convertint-lo en un dels punts més debatuts de la política municipal, acabar per fer surar un provincianisme xabacà, que em recorda el que intentava explicar el magnífic film de Luis G. Berlanga "Bienvenido Mr. Marshall", en que tot un poble amb les autoritats locals al capdavant, esperen l'arribada dels americans com aigua de Maig i aquests passen de llarg sense ni tan sols aturar-se. El "realisme" de la pel·lícula mataronína en que s' ha convertit l'afer permet sucar-hi pà. L' anterior govern municipal, va començar per alterar i modificar el catàleg del patrimoni per finalment dilapidar importants recursos públics, desmuntant a peces l' antiga nau protegida. Tot farcit com correspon, amb anades als jutjats, recursos, contenciosos i querelles. Els resultats electorals del mes de maig , ja sigui per poc o si voleu per molt, han estat influïts per "fets" com els que relato, tot un compendi de mal govern, nepotisme, engany, estupidesa humana i "tics" de ciutat petita  i de curta volada.  Per si  no n'hi hagués prou amb l'espectacle, el ridícul ha continuat en els darrers dies, potser per què no hi ha cosa pitjor en política que rebre un fort ensurt electoral i no saber-se situar en el nou escenari. Ahir mentres el govern de la ciutat, abans oposició, anunciava que  ja no hi havia cap impediment urbanístic perquè la locomotora comercial fos realitat, l'ara oposició i abans govern, anunciava fil per randa, exactament el mateix amb una hora  d'anticipació. Tot plegat ben ridícul que confirma que algú se l'hi ha anat la pinça. No entenc com els responsables de la roda de premsa alternativa, no es deixen de romanços impedint  la governabilitat dels nous  regidors, fent allò que tan plauria al nou Sr. Marshall. El govern del "Tall Anglès"!. Com dirien a Polònia: Perdoneu, però algú ho havia de dir.

He sortit sol muntant el "Carlit", a fer un tomb pel costat del riu Segre. Les seves fonts es troben a l'Alta Cerdanya, a sota del puig del mateix nom, al costat del Puigmal i a uns 2.300 metres d'alçada. El riu travessa tota la plana cerdana i formen part del PEIN les seves riberes, quan passen pels municipis de Das, Ger, Isòvol, Prullans, Bellver i Martinet, amb un total d'aproximadament quaranta-cinc hectàrees. Són zones inundables temporals en funció del nivell freàtic o de les avingudes del riu. Les condicions variables, segons l' estació de l' any i sobretot del regim de pluges,originen una diversitat d'ambients naturals de molt valor ecològic i bellesa paisatgística. La vegetació forestal de ribera, hi és molt ben representada. A la zona s'hi desenvolupa una verneda, que es troba en les zones menys afectades pels embats de l'aigua. He sortit del molí de Prats, travessant seguidament el riu i pel camí de Sant Jaume he anat seguint el sender en direcció a Bolvir.  He agafat la desviació de la dreta, quan he arribat al Molí de Ger, per entrar a dins del bosc de ribera d'aquest espai natural que es troba degudament  senyalitzat amb plafons que informen del tipus de vegetació existent, travessant el riu diverses vegades en direcció a Prats. Un camí agradable que us recomano , a cavall,  BTT o caminant sobre tot un dia com el d' avui fresc i gens calorós.