JORDI SURINYACH

A la platja jeu un bot
de carena foradada,
a tall d?aigua resta un rem
que ha tornat la maregassa.

Mariners sense timó
a l?arena fan petjada.
Potser hauran perdut el mar
i la llengua els dóna pàtria.

Sentiran l?olor a fonoll,
ben a prop, el perfum d?alga.
Tot mirant fins l?hortizó
ampla i gran Mediterrània
i l?enyor del saber antic
que va i ve amb la marinada.
No en seran perduts del tot
si encara serven la parla.
Veuran homes terra endins
de pell seca i ben colrada
i entendran que dins el camp
ells també han perdut l?arada.
No hi ha solcs ni al lloc ni al mar,
ni salobres ni rosades;
ulls humits vessen records
que són plors de veus germanes.
Tots plegats ens sabrem fills
d?aquesta illa, que és la mare,
que ens demana salvar el bres
d?unes urpes prou estranyes.
Per vessar tenim suor
i ben ple el port de paraules?
una proa resistent
i una alzina centenària.
Coneixem bons araders
i també grans mestres d?aixa
per a fer avarar llaüts
o dur arades a les tanques.
Tenim cales i barrancs
i uns topònims immutables;
tenim l?esca i la llavor,
la rella, l?arjau i l?alba.
I si un dia ho perdem tot,
que la llengua ens sigui mare;
si tenim arrels i mots
tornarem sembrar la pàtria.