JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

RUTA A CAVALL PER LES VALLS DE CAMPCARDOS I LA LLOSA.

El millor  començament de vacances , ha estat fer un tram de la ruta dels càtars a cavall. Fa dos anys ho havíem fet amb en Xavier anant de Porta a Prats  en un dia. Avui amb en “Guerra” decidim fer una versió mes reduïda i no tan llarga. De Porta a Can Jan de la Llosa, fent tota la vall del  Campcardós de pujada fins a la Portella Blanca d’ Andorra i ja de baixada fins a la masia de Can Jan per l’ esplèdida Vall de la Llosa. La ruta ressegueix un tram del GR107, conegut com a Camí dels Càtars. Iniciem la travessa al voltant de dos quarts de nou del matí des de Porta a l’hípica on el dia abans haviem deixat els cavalls. Desprès de creuar la via del tren i el Riu de Querol  trobem les marques vermelles i blanques del GR107. Les primeres rampes les fem per dins d’un bosc d’ avellaners, bedolls, freixes i pins que ens endinsa a la vall de Campcardós. Deixem a l’esquerra una cabana a tocar d’ uns salts d’aigua. El desnivell augmenta fins a prop de l’Estany Petit de Campcardós. A l’esquerra ens queda el Peiraforca i a la dreta els  Pics de Fontnegra i el de Valletes. Ara la vall es torna a fer estreta i continuem pujant  fins uns aiguamolls que ens porten a l’Estany Gran de Campcardós, per després  arribar a la Pleta de Barrera  i coronar després la Portella Blanca d’Andorra (2521 m). A l’est la Vall de Campcardós que acabem de recórrer, al nord i nord-oest emergeixen les muntanyes andorranes com els Pics d’Envalira  i  d’Engaït. Al sud els Pics d’Engorgs i La Tosseta de l’Esquella. Continuem el camí per territori andorrà. El GR7 i el GR107 que des de Porta havien coincidit ara se separen: el GR7 s’endinsa cap el Principat d’Andorra (Estany i Pic d’Engaït, Estanys de Pessons) i el GR107 s’orienta en direcció sud-oest resseguint el Riu d’Engaït i penetrant a la Catalunya sud  per la Vall de la Llosa. Per fi arriba l’esperat descens  que es va suavitzant  i continuem pel sender que avança per una prada amb alguns rocs  fins creuar el Riu d’Engaït. Comencem a planejar pel prat la vall es fa de seguida molt estreta fins el Pas dels Rabadans (Cabana dels Esparvers) i poc després al Prat de Xuixirà , que dona entrada a la Vall de la Llosa. Només queda  fer el tram més còmode pels cavalls pel que  avançem  ràpidament per la Vall de la Llosa. Travessem el Riu de la Llosa  que ens quedarà a la dreta mentre continuem baixant amb un pendent molt accentuat per pista ample que deixa a l’esquerra la Barraca de la Farga fins arribar a les restes del castell de la LLosa  i després a la Can Jan de la Llosa i Vilella on  el dia abans vam deixar el remolc. Son dos quarts de tres i hem fet un  total de sis hores de munta efectiva.



  1. 911dcHola Jordi!
    Mira, no he volgut deixar passar l’ocasió de comentar-te quelcom, al haver llegit el teu escrit. Per un costat he vist l’encapçalament de catalanisme i progrés, conceptes amb els quals em sento identificat, i que també poden anar perfectament de la mà de l’admiració de la Natura, i més concretament, d’aquestes magnifífiques comarques dels Pirineus. Jo crec que com més valores i gaudeixes del teu país, més ganes tens de defensar-lo.

    Com que jo visc en una comarca rural, el Priorat,  on abans a cada casa hi havien animals, m’ha fet gràcia el fet de recòrrer els camins amb cavalls, encara que potser igual seria més addient fer-ho amb rucs o “matxos”, ja que aquests no son tan aparatosos per anar per camins estrets i accidentats.
    Bé, si vols contracomentar alguna cosa , a la teva disposició.
    Salutacions.
    Jordi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de MUNTANYA, NATURA I ESPORT per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent