JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

TOSSUT I VALENT.

0
Ara que el descrèdit dels polítics està al carrer i hi ha qui, anant a contra corrent, intenta amb fets demostrar que aquesta sospita generalitzada no s’ajusta a la realitat i que és, en molts casos, una exageració que ha fet forat en l’opinió publica. A Mataró, tots els regidors per unanimitat, han acordat defensar els perjudicats en la compra de les anomenades preferents venudes per l’antiga entitat d’estalvis local i que afecta a un nombre molt important de ciutadans. L’alcalde denuncia sempre que pot la presumpte estafa i ha encapçalat una delegació que ha anat al Congres dels diputats, fent gestions davant tots els grups parlamentaris, per trobar-hi solucions. Fa pocs dies s’ha entrevistat amb el cap de la fiscalia catalana i amb un dels responsables de la sindicatura de greuges. Demagògia? Electoralisme? O expressió conseqüent d’una barreja de tossuderia, agosarament i valentia que fa temps no veiem en molts electes?. Com que mai no n’hi ha prou fa pocs dies, aprofitant la commemoració del 125è aniversari del naixement de la UGT, va fer un discurs de benvinguda als sindicalistes demanant-los ajuda i tornant a denunciar l’anòmal comportament de la desapareguda Caixa d’ Estalvis Laietana. Qui ens havia de dir que a Mataró, seria precisament un alcalde convergent el més aplaudit en un acte del sindicat més proper als socialistes. L’ esquerra mataronina, no s’acaba de creure la contundent actitud de l’alcalde i  es troba desubicada i perplexa davant les lliçons de qui havien imaginat que duraria poc, oblidant que el principal actiu de l’edil és, a més d’una exagerada capacitat de treball i d’honestedat personal, una obstinada voluntat d’aprendre ràpid l’ofici d’alcalde.             

Publicat dins de MATARÓ | Deixa un comentari

TRES SÓN QUATRE.

0
Tres són quatre, tal vegada com els tres mosqueters de Dumas, que en realitat eren quatre. Això de la familía es un concepte tant ampli i complexe que òbviament provoca certs desajustos, imprecisions i confusions que només es poden esmenar amb la confecció d’un bon organigrama (…i que consti que la frase no és meva). L’aritmètica amb aquestes coses no ens serveix. La poesia, la prosa i sobretot la història i la filosofia de ben segur que sí. Això no és de cap manera una ciència exacta es sobretot d’ humanitats i ciències socials. De gent de lletres més que de ciències. Ara mateix és més una qüestió de pràctica setmanal o de mandra de llevar-se ben d´hora o de limitacions  provisionals, suposo que per això en tot el grup falta una imatge. Però ser jove té aquestes coses: Es deixen provisionalment certes afeccions, la de lliscar muntanya avall per exemple, per
altres que en aparença són en aquest període vital més satisfactòries. No em preocupa  gens ni mica, el temps sempre torna posar les coses al seu lloc. Com a mínim servirà per reclamar, sugegir , exigir, demanar  i  si fa falta suplicar  que fem la quarta imatge. Perquè ningú és vegi  agreujat començo ara: Quan la
farem Adriana?.