JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

PATRIOTES

1
Publicat el 29 de maig de 2008

Tinc bons amics a CDC, amb qui mantinc  diferències  i  enteses. Coincideixo  amb ells, amb  allò que és fonamental. Una manera d’ entendre el país i la seva gent i  la defensa del dret  d’ assolir la plena sobirania. Són moltes les raons  que em fan respectar a  la bona gent de  Convergència. Dic bona gent perquè de l´altre n’ hi ha arreu.  En Jaume Renyer, candidat a la Presidència d’ ERC  per esquerra Independentista diu,  a l’ entrevista que  publica la revista El Temps, que  cal afavorir que CDC acabi essent un partit que abraci l’ espai liberal sobiranista. Hi estic d´acord. Hi  faria només  una esmena. El país, necessita que Convergència vagi cap el sobiranisme, sense perdre cap llençol  en la bugada ( casa gran del catalanisme) mantenint el seu  espai electoral, el que vol dir recuperar el  que pugui haver perdut. Ens convé, que ho faci amb patriotisme. ERC, també  ha de reforçar i recuperar  el seu espai electoral, per similars raons. Cal acceptar que en   ocasions hi haurà conflictes, que cal no  dramatitzar  i que s’ expliquen  pel  grau de permeabilitat i proximitat d’ una part dels electors. Reconstruir Catalunya  necessita de molts maons, també d´un sistema de partits polítics singular i nacional ,  no dependent ni  subordinat. Fins que no s’ assoleixi la normalitat – la construcció d’ un estat propi -, serà  del tot imprescindible   mantenir   ponts d’ entesa. Dir això, no suposa  que  l’ anomenat Front Nacional – entès com a   coalició  de govern – ,  sigui la única  recepta per fer  govern a Catalunya. Crec que  en certs moments, serà  imprecindible per motius “excepcionals i d’urgència”, com  la pròpia  supervivència. L’ acord  en un sentit més ampli i transversal , s’ ha de fer  amb tot allò    que suposi  reforçar la columna vertebral de la nostre identitat, cultural, lingüísitic  social, econòmica  i institucional , que són els elements que configuren el nervi de qualsevol país. Que ningú faci escarafalls. Els partits Espanyols, PP i PSOE, ho fan assíduament i els seus electors no n’ han fet mai qüestió.           

El  tripartit ha estat una mala solució pel país. En només cinc anys, CDC i ERC,  han vist  reduïda  la seva   representació  parlamentària  i per tant  la  capacitat d’incidència en la política de l’estat. L’ ensurt pot ser important si en les properes  eleccions al Parlament de  Catalunya,  perden  la majoria que aritmèticament ostenten. Durant aquest darrer període , CIU i ERC  han jugat frívolament  a tirar-se el plats per cap,  precisament quan   el país més necessitava de la seva entesa. Els dos  principals partits espanyols han comprovat,  que el catalanisme ha perdut força i  capacitat de decidir. Tot plegat  tindrà  conseqüències en les  decisions del govern de l’ estat pel que fa a finançament o  a nous traspassos. També  en la futura  sentència  del Tribunal Constitucional que interpreti o modifiqui  l’ Estatut. Si els dos catalanismes parlamentaris,  continuen barallant-se, veure’m en directe la formalització d’  un ” pacte  d’ estat”  per reduir-los,  frenar-los, marginar-los i criminalitzar-los encara més. Comprovarem  que  PSOE i el PP,  pel que fa a pactes nacionals  no tenen manies. Tal i com estant les coses,  el President de la Generalitat pot tenir  la temptació d’ avançar les eleccions si la inestabilitat del govern d’entesa s’ agreuja.  Per damunt de les alegries federals dels inicis de l’anterior legislatura,  hi ha el perill que s’ acabi  imposant la raó d’ estat en allò que es fonamental pels  nacionalistes espanyols. A les Corts Generals pot acabar traduint-se en un acord  tàcit  entre socialistes i populars, que si ara sembla aturat,  és per la crisis interna que viuen els conservadors espanyols. Avançament electoral aquí  i pacte nacional allà , són dues possibilitats a considerar pel catalanisme, que no pot tornar a confondre la tàctica amb l’estratègia i que ha de deixar de barallar-se  si es que  vol mantenir un projecte de país, diferenciat i amb voluntat de decidir la pròpia sobirania.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

DEIXAR ANAR LLAST

0
Publicat el 27 de maig de 2008

Sigui quin sigui el resultat de les eleccions internes d’ ERC, el debat que s’ està produint,  imposarà el canvi  i  el final del  segon tripartit en un relatiu curt termini. Descartada com a  guanyadora la candidatura  continuïsta d’en Benach, que no té  la crossa de l’ aparell ni  un suport territorial massa ampli i essent pel moment  inviable l’ acord entre les  candidatures auto anomenades renovadores, només és  possible que es dónin tres resultats. La victòria de la candidatura de Joan Puigcercós, amb un vot qualitativament important dels candidats rupturistes. Un empat que es tradueixi en l’ elecció d’ un president i un Secretari General, de tiquets electorals  diferents. I finalment la  victòria de Joan Carretero i Rut Carandell com expressió de la voluntat de canvi. Tres  escenaris, que d’ una o altre manera suposaran un abans i un després a ERC.  LLegint les darreres entrevistes fetes a Joan Puigcercós s’ intueix,  que  depén de quin sigui el resultat,  pot haver decidit deixar anar llast.

Cal agrair als militants crítics que hagin aconseguit que el debat sobre l’eix nacional i  la  valoració  negativa d’ un govern que no  permet avançar nacionalment, siguin les qüestions  que hagin acabat per  centrar  la campanya  interna. L’èxit de Joan Carretero , guanyi o perdi, haurà estat  deixar ben palès primer,  que  els  pactes  que no suposen avanç nacional no poden ser assumibles per un partit independentista i segon,  que  es necessari situar  el missatge del partit republicà  en l’ espai del centre–esquerra. Darrerament Benach  i Puigcercós   han defensat aquest espai, no defugint el pacte amb CIU, el que és tot un canvi d’actitud que el futur dirà si és més aparent que real. No deixa de sorprendre,  que fossin el més fidels seguidors de l’ actual Secretari  General, els que no fa massa temps llençessin contra el reagrupat,  acusacions de desviacionisme ideològic cap a la dreta . Ara veuen  incréduls, com el seu  cap de files   es declara socialdemòcrata amb correccions liberals. A la recta final de la campanya,  s’ ha començat ha  parlar amb més intensitat i vigor  dels anomenats  “valors republicans”, sembla que acceptats  per tots com la columna ideològica del partit. Aquesta  haurà estat la victòria del candidat renovador Jaume Renyer, que ha esmerçat molta feina d’elaboració  teòrica en aquest àmbit, que cal agrair-li. En una línia de renovació ideològica total, el qui ha anat més lluny però,  ha estat Joan Puigcercós, afirmant  que la veritable revolució que encara està per fer a Catalunya és la liberal, acostant-se a un  posicionament més propi de la gent de  CDC, a qui ha arribat a proposar fer llistes conjuntes en les eleccions europees. Suposo que  molts  hauran  interpretat aquestes paraules com un moviment tàctic, per sumar  adhesions i ampliar el seu espai. Per una o altre raó i amb independència de qui sigui el guanyador, les propostes  renovadores  obtindran  en el seu conjunt un major nombre de suports  pel  que – per convicció o  supervivència – ,    hi haurà candidats,  que es poden  veure en l’ obligació de deixar anar  llast.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

LES TRES MARIES ( L’ ADRIANA, LA MAR I LA CARLA).

1
Publicat el 25 de maig de 2008

Ni la Santíssima Trinitat dóna  tan de joc espiritual. L’ Adriana, la Mar i la Carla, són a casa  conegudes com les tres Maries i més col·loquialment com ” las virtudes”. No tenen cap semblança ni física ni intelectual. La gran es la més introvertida: més que llegir devora llibres,  estudiant aplicada,  disciplinada, tossuda i en curiosos tocs  d´humor  que confonen  a qualsevol. La mitjana és  dolça, carinyosa, expressiva. Viu sempre penjada  en un  núvol,  potser com a prova  d’una incipient  personalitat artística. La música, el dibuix seran bones eines pel seu aprenentatge vital . La petita,  tot nervi i caràcter. Un terratrèmol  que aconsegueix fer anar de gairell a tothom  que tingui al costat.  Amb   cinc anys, aparenta saber  el que vol i  com ho vol.  Diverses com són, em quedo amb les tres.  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SI HI HA PARADÍS , S’ HI FA PATUM CADA DIA.

0
Publicat el 23 de maig de 2008

“Si hi ha paradís, s’hi fa Patum cada dia!”. Ho he llegit al Bloc d’en  Titot i   té raó. Això dit per  algú, que és de Berga, suposo que no té  una significació especial. Però recull una idea que qualsevol  podria anar repetint al llarg  i ample del país. Es fàcil imaginar-ho. Traiem Patum i pose’m-hi un altre nom. Els de Mataró  farien una frase similar amb les Santes. A Ciutadella de Menorca,  qui és que no sap que és “Sa millor festa del món”.  A Alcoi, “Moros i Cristians”.  El  llistat es faria   llarg , molt llarg i  ben segur que ens deixaríem algú, que amb altres mots expressaria el mateix sentiment, que fins i tot es produeix  ballant   en el petit embalat de Músser . Fets diferents, que  deixen el mateix regust a la gent que vols viure’ls  intensament, acabant  per composar unes  experiències vitals, que amb el pas dels anys es fan  insustituïbles. En Titot dubte  que se’n surti “…explicant els sentiments aquests que ho omplen tot, que fan estimar fins la darrera pedra del darrer mur que conforma un carrer….”. S’equivoca. Molta gent, aquí i allà,  ha tingut  similars sensacions. Succeix  per Santes a Mataró,   envoltat d’ amics que retrobés potser només aquell dia de l’ any i amb el poc temps de creuar   unes breus paraules de salutació i/o  comiat, al mig de les empentes de l’ escapada a Negra Nit. Amb  la mateixa intensitat,  és repeteix per Sant Joan – i no sóc ciutadallenc -,  just quan sona el  “primer toc de flabiol”,  a la sortida del Caixer Senyor a “Es Born” i en altres moments que es fan irrepetibles, tots i viure’ls any rera any,  com una adicció del  que no puc ni em vull curar. Es fa molt senzill d’ entendre  un  sentiment d’ arrelament a la terra, que permet  fruïr d´una  o altre festa, que t´identifica amb tota  una col·lectivitat i  a una identitat que ens és comuna. A una forma de fer, de mirar el món i de gaudir-ne.  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

VOTAR CARRETERO

4
Publicat el 22 de maig de 2008

Fa temps que ho tinc decidit. El 7 de Juny, votaré Carretero i Carandell. Ho faré a la manera de Joan Fusté, perquè em dona la gana. Ara  tenim la responsabilitat de triar el nou president i secretari/a  gerenal i el model de partit, però sobretot  quin projecte de país volem. Ha de tornar la coherència : ERC no pot  permetre el transvasament de l’Ebre. Si el nou finançament,  no aconsegueix, resoldre en bona part el dèficit  fiscal, no  podem continuar essent còmplices  d’ aquesta situació. Votaré  doncs pensant en el país i per canviar una política equivocada  que ha fet seguidisme del PSC,  pactant un govern amb un perfil programàtic social i nacional   baix. És hora d’acabar amb el lament i de construir l’ esperança. D’ obrir una nova etapa, amb un projecte clar, transparent i sense hipoteques  que ens acosti  cada vegada més a la plena llibertat.  Avui Ramon Tremosa a l’ Avui, fa una anàlisi molt precís i acurat del que ens juguem en el proper Congrés d’ ERC. Lectura que recomano.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

UNIÓ DE COOPERADORS (I)

0
Publicat el 20 de maig de 2008

Mataró, té una forta tradició en el món del cooperativisme,  ja sigui l’ industrial o el de consum.  Era doncs normal, que els partits de tradició catalanista i  democràtica presents a la ciutat, recollint aquest sentiment, signessin a l’ abril de  l’ any 1977 un document on   es comprometien   a fer tot el possible per recuperar el patrimoni de la Unió de Cooperadors. En el manifest  s’ expressava la “ voluntat de treball i lluita  per a salvar per a la democràcia  un Patrimoni que tornant a les cooperatives  es recuperarà per a tota la ciutat”. Trenta-un anys després, cal reconeìxer que el procés ha estat excessivament, amb celebrats passos endavant i llastimosos passos   enrera. La creació de la Fundació  Unió de Cooperadors, fou una de les conseqüències positives  d´aquell  compromís. La definitiva la recuperació del patrimoni cooperatiu es troba  en un altre moment complicat. L’ anomenada “cultura” del totxo ens  ha contaminat  a tots. El Cafè del Mar recuperat, no s´està utilitzant per l’ us cooperatiu, contradient el que  havia estat  l’ inicial compromís municipal. Diuen que més endavant. Una altre  part del  patrimoni, enderrocats els vells edificis, es destinen a  aparcament. Altres, han estat útils  per esponjar la ciutat, però també per  construir-hi pisos. Ara  sembla que  el Cafè Nou Mar – això és el que m’ expliquen -,  l’ administació municipal se’l mira amb els mateixos ulls que fa  vint anys i potser si no hi ha suficient sensibilitat,   acabi generant  similars problemes i conflictes. El  compromís  escrit, per ERC,  PSUC, PT ,  PSC ( Congrés), PSC ( Reagrupament),  UDC, CDC i Centre Català, no va deixar lloc al dubte. Llegir-lo ara, serveix per a recordar,  com  i qui  va intentar trobar  solució,  a una injustícia produïda pel  franquisme, que encara esta pendent d’ una concreció definitiva.       

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

DEIXEM-NOS DE RETÒRICA. PLA B I POLÍTICA D´ALIANCES

0
Publicat el 19 de maig de 2008

La ponència alternativa presentada per  Reagrupament al  Congres  d’ ERC d’ aprovar-se, pot permetre redreçar l’ actual situació d’ estancament del partit republicà  i superar  el desconcert i la perplexitat  que està paralitzant una part molt important dels electors sobiranistes.  Si bé el nombre de catalans que es declaren independentistes està augmentant,  es produeix la paradoxa que el seu referent parlamentari està perdent pes i credibilitat. Una de les raons, és l’ús indiscriminat de  la retòrica dels seus dirigents, que els ha convertit als ulls de bona part de l’ opinió pública en polítics massa  bocamolls i excessivament demagogs, que passen de les proclames per us intern  als gestos forçats per a mantenir-se en el govern al preu que sigui . Posem-hi exemples: Dissabte a l’ acte de la candidatura continuïsta  “ERC Futur”, en Carod s’escalfa i assenyala les diferències entre el que ell anomena l’ ERC  madura, la de l’ èxit electoral  – que segons  ell representa- i l’ ERC marginal, definida com de calçotada i perdedora, que   insinua  encapçala Joan Puigcercós. Ho diu,  com si amb la  pèrdua de credibilitat  no hi tingués res a veure. No recordarem les “serioses” fugides d’estudi del  antic Conseller en Cap,  ara Conseller de la Vice-presidència, de la passada legislatura  convertits ara en  silencis monacals, que de ben segur  donaríem per  a molt. L’ altre candidatura de la direcció, “Gent d’ Esquerra”, practicant un leninisme passat de voltes, fent  propostes a la carta  per alló de tot s’ hi val, afegit  a la sobtada conversió al liberalisme  social del secretari general i  les continues ambigüitats dels consellers republicans que li són fidels,  no és tampoc  un bon exemple de coherència partidària.  

 

No seríem justos si no veiéssim també cert verbalisme  en les propostes de les dues candidatures renovadores Defensar la proclamació  unilateral de la República Catalana, per quan ERC obtingui majoria absoluta  i no explicar ni el  com ni amb qui, deixant-ho per més endavant  o  no veure amb  realisme  que  si la sentència del TC  acaba per  trinxar del tot  l’ Estatut, el país es trobarà en un greu atzucac que necessitarà d’una sortida política  en positiu, per no caure col·lectivament en el desànim,  és un excés de retòrica  que els reagrupats estem obligats a esmenar. Entenc  que  les candidatures  renovadores, com gat escaldat que fuig de l’ aigua tèbia,  els incomodi  mullar-se    definir-se  en massa pèls i senyals sobre  com enfocar  la política d’ aliances. Ara bé, fer-ho  no té res a veure amb una suposada  subordinació del missatge, com diu la ponència. No podem tornar  a una equidistància que seria paralitzadora i  poc profitosa pel país i pels ciutadans que volem servir. Al menys en aquest punt, es necessita  més claredat expositiva. Partint del  principi  que ERC   no pot donar suport a governs de coalició  si no suposen avanços reals  cap a la sobirania,  no s’ha d’amagar la necessitat  de  proposar un nou  govern nacional, amb aquells que  vulguin impulsar mesures legislatives  i acords políitics   que ho facin possible.  Tampoc  sembla  raonable l’enfoc  sobre com fer front a una sentència negativa – ja sigui  per  declaració d’ insconstitucionalitat o d’ interpretació a   la baixa –  del text  estatutari.  Es comprensible, que sigui una qüestió que haurà de valorar-se més al detall,  en el moment que el fet és produeixi materialment i que segurament hi hauràn  moltes variants  a considerar. Es normal  que la previsió sobre quina postura adoptar s’ hagi  de fer amb  prudència i discreció. Benach ha dit, que de produir-se, estaríem davant una greu crisis constitucional  que ha de merèixer una resposta el més unitària possible.  Té raó, el pacte  polític  de la transició, podria quedar definitivament en entredit i provocar tensions en la majoria dels partits de tradició democràtica, també a dins del PSC. Entre els convergents, ha estat Francesc  Homs, qui ha dit i escrit ,  que la sentència del TC suposa posar al conjunt del país a judici. Ho ha fet sense adonar-se  que això  deixa en més evidència l’ ingenuïtat d’ haver pactat les rebaixes a  la Moncloa, sense tenir cap garantia que  assegurés la seva futura vigència. Finalment  els defensors de la pluja fina, tan  desacreditada ara,  amb una sentència negativa  rebrien el cop de gràcia  definitiu. Sorprèn doncs, que amb  la previsió d’ aquest context, cap dels sectors republicans  hagi donat a conèixer  els trets generals de la seva futura posició de forma i manera que sigui possible i sobretot creïble. Les dues  candidatures continuïstes, mantenen que el millor és esperar i veure-les venir, el que crea més dubtes i posicions ambivalents, com  defensar que caldrà  ratificar en referèndum el projecte d’ Estatut  retallat   que ja fou aprovat en referèndum, el que no deixa de ser un contrasentit en  un partit que va defensar el no. Els candidats  alternatius mantenen una posició en aquest punt, del tot  discrepant. Mentre “Esquerra Independentista”,  diu que caldrà consultar a la ciutadania si  autoritza al govern de la Generalitat a negociar amb l’ estat espanyol  el reconeixement  del dret a decidir dels catalans  sobre l’ estatuts polític que desitgi  per la via del referèndum, la ponència alternativa de “Reagrupament.Cat”  manté que “… ERC ha d’ exigir la formació d’ un govern nacional  que defensi la voluntat del poble català expressada en referèndum. Aquest govern ha de convocar un nou referèndum aplicant la Llei de Consultes Populars, que prèviament s’ ha d’ haver aprovat. En aquest referèndum ERC ha de demanar novament el no”…. Crec que en una situació com aquesta cal valorar primer, si és possible reconstruir el bloc parlamentari que va donar lloc a l’estatut del 30 de setembre – difícil en el cas del PSC i en aparença probable  en el cas de CDC  aprofitant el  canvi qualitatiu i  estratègic  que s’ està donant a   dins d’ aquest partit – , proposar ratificar-lo en seu parlamentària, per demanar-ne si després si cal  la ratificació popular,  com a mesura  concreta de  rebuig de la sentència. Fent-ho així hauria quedat  oberta  la via del dret del poble català a decidir el seu futur i restablerta la possibilitat d’ un govern de coalició que, aquest cop si,  suposés  un avanç en el camí cap a la plena sobirania.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ACUDIT.

0
Publicat el 19 de maig de 2008

En els propers dies, la brunete mediàtica i els seus aliats institucionals, continuaran amb la seva particular campanya  contra  Catalunya i Euskadi. La nova ofensiva, caldrà veure  si la modalitat és de baixa o alta intensitat, pactada en secret pels sectors més ultres del  front nacional espanyol (PSOE-PP),  tindrà com objectiu la nova proposta del Lehendakari – l’ excusa com sempre el terrorisme –  i  el finançament català – en aquest cas el pretext serà la possible sentència del TC – , amb l’ objectiu de fer inviable qualsevol inciativa  que  acosti  al dret a decidir  com objectiu irrenunciable dels dos pobles.   Els nacionalistes espanyols, negant -se aquesta condició, d’ això en diuen tenir “sentit d’ estat”.   

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

ELS FERNÀNDES – MASSUET I LA SIRENA

0
Publicat el 17 de maig de 2008

Aquest cap de setmana, ens hem quedat a la ciutat de les Santes. Es un fet excepcional. La Massuet ens convida a dinar. Com sempre productes congelats , marca ” La sirena”, això si de qualitat. El pà escalfat al forn . El pernil del país comprat al “Eroski”. Bacallà amb sanfaina d'”eisman”. I anar fent……… Motiu de conversa: Enguany a les Santes no hi haurà “Escapada a negra nit”, ni gegants i la Crida no es farà. Ja se sap que amb la gent que mana a la Casa Gran ens ho podem esperar tot. El país fet un desori i el Barça perdent. Estem avui al paradís, cap i casal del català emprenyat!!!. Després farem la becaina a veure si al menys així ens passa la mala digestió. Carai Montse , sobretot ël dinar de les Santes volem cloïses fresques i llagosta que sembli que es mogui. De ben segur que aquest any si!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

LA GENT DE L’ EBRE

0
Publicat el 17 de maig de 2008

Encara  que diuen que  diumenge plourà,   espero que  la manifestació de diumenge a  Amposta sigui  la resposta popular al que és una nova mostra de desgavell del govern d’ entesa . A la gent  de l’Ebre , uns i altres els  han  intentat prendre el pel  amb  un transvasament que beneficia només a uns pocs, amb l´injustificable excusa que ho farà a molts. Seria bó que els manifestants pensessin també  amb el Ter. Riu   sobre explotat  i “transvassat” per tots costats, del del mateix naixement.  Aneu a Ull de Ter hi ho veureu!.

Manifest blocaire contra el transvasament

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

• Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

• Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

• Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

• Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

• Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Vilafranca del Penedès, 15 de maig de 2008

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

JORDI PORTABELLA I L’ AJUNTAMENT DE MATARO UN ANYS DESPRÉS.

2
Publicat el 16 de maig de 2008

El Grup  d’ ERC a l’Ajuntament de Barcelona, malgrat les pressions insistents de l´ Alcalde Hereu, es manté  a l’ oposició, ja que  considera  que continuen  els motius  de  discrepància amb  un model de ciutat que entenen superat  i  una gestió poc transparent  i allunyada  del model participatiu que els republicans voldrien  promoure  al cap i casal. 

 

A Mataró, tot i que es donen circumstancies similars, els dos regidors republicans amb el suport majoritari  de la  secció local d’ ERC,  consideren que cal seguir  amb el pacte tripartit. A hores d’ ara sembla  que continuen sense considerar rellevant, que   els resultats electorals   hagués  fet  aparèixer un grup  independentista alternatiu – la CUP -,  que  va recollir  bona   part del descontentament dels seus  electors. Un any després de la  renovació del pacte municipal amb PSC i IC,  es repeteixen  els mateixos defectes en la gestió municipal : Crisis de  participació, projectes culturals poc embastats i fets a corre cuita de les oportunitats  que van sorgint, excessiu continuïsme  en un  urbanisme  passat de voltes i   supeditació  d’ ERC  al projecte  de ciutat defensat pel PSC. Es obvi  que tornin  els  episodis  poc transparents. Can  Fàbregas. La reforma de la Plaça de Cuba. El Fons d´Art. Tecnocampus. Pumsa.  L’ afer del Cap de la La Policia Local. La gestió  del patrimoni  de la Unió de Cooperadors. El tancament del Casal de Joves de Cerdanyola i  La prohibició a utilitzar l ‘ estelada en el programa d´actes d’ un  Casal de Gent Gran.  Cito  aquells  “inicidents” en que hagués estat possible  i desitjable manifestar-hi republicanes discrepàncies. De continuar fent mutis o mirant cap un altre costat, que ningú s’ estranyi que en properes conteses electorals, continuïn les desagradables  sorpreses. Es  aquesta  una  estratègia intel·ligent?. Així es vol   recuperar el suport i la complicitat  dels electors   perplexos i decebuts  que   decideixen  quedar-se a casa o votar “diferent”?.  Per sort, encara hi han tres anys per esmenar-ho.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

SORT!

0
Publicat el 14 de maig de 2008

Acabo de llegir,  que  deixés l’ Ajuntament de Mataró i que seràs  nomenat cap del gabinet del Delegat del Govern de l’ Estat  a Catalunya. A la  Casa Gran has aprés l’ ofici. Que consti que ho dic sense mala intenció, ni ganes de fer crítica. Ha estat  regidor de  gairebé tot: Joventut, Esports, Treball, Manteniment, Obres i Presidència. Tinent d´Alcalde, conseller comarcal, diputat provincial i Primer Secretari del PSC al Maresme. Vint-i-cinc anys a primera fila de la política local dóna per a molt. He discrepat  i continuaré  discrepant amb moltes de les coses que defenses, però  he de dir  que  la relació sempre ha estat correcte i honesta. Ets home de paraula com pocs. Un acord en el que  hagis intervingut  no necessita de signatures. Es farà, si ho diu L’ Esteve. Podeu  posar-hi  la mà al foc. Saps a més, diferenciar la discrepància política  de la relació personal, el que no és poc. Ets un socialista en estat pur. Laic per principis. Deixem-ho dir: Un  lliure pensador que ha fet la becaina  durant aquesta etapa de socialisme local excessivament clerical. Suposo que m’ enten’s. No et   recordo ni  a la Missa de les Santes, ni en certs  ambients massa proclius a certs protocols. La nota de premsa  que  llegeixo,  diu que te’n vas a treballar  a la delegació del govern forà.  T’ hagués preferit  a l’ administració catalana. Que hi farem. Que tinguis sort Esteve.    

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

EN POL

0
Publicat el 14 de maig de 2008

Avui fas vint-i-vuit anys. Fa  quatre dies que ha nevat  fort  al Pirineu  i les notícies ho han destacat. Recordo  que fa el mateixos anys   durant la primera setmana de Maig , amb un gruix de neu   considerable,  vaig esquiar a Vallter. Quatre o cinc dies després vas decidir, que era un bon moment per coneixe’ns . Han  passat els anys, amb la mateixa velocitat que em queien els cabells  i les certeses. I avui no aconsegueixo esbrinar si estàs més amunt o més avall, més a llevant o  més a ponent, més cap aquí  o més cap enllà. Ja sé que tan se val d’ on venim, si del Nord o del Sud si estem d´acord  i una  bandera ens agermana, malgrat no sigui bons temps pels culés. Bé,  et voldia dir que per molts anys! i  recorda que el teu món és el món, però el teu país té encara nom. Catalunya!.   

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

MÉS GARANTIES CONTRA EL SECTARISME.

0
Publicat el 13 de maig de 2008

En Jaume Renyer, candidat a la presidència d’ ERC per “esquerra independentista”,   escriu en el seu bloc que “(…) en el procés congressual que viu ERC ha aflorat reiteradament i per part de diversos protagonistes, la denúncia del sectarisme intern que s’ha instal·lat en la vida del partit.Sense voler entrar a senyalar causes, responsables i exemples d’aquestes pràctiques més m’estimo proposar que les resolucions de la Comissió de Garanties del partit sigui  vinculants i no només de compliment potestatiu com fins ara”.  Penso   com  en Jaume , que  seria bó  reafirmar i/o reforçar   estatutàriament el  caràcter vinculant, si bé   crec   que  ja és   lícit interpretar-ho així.  L’ actual Reglament de la Comissió de Garanties,  estableix que els expedients consultius tenen  com a finalitat la interpretació i aplicació dels estatuts, afegint que les seves resolucions   han d´estar a disposició  de la militància, dues qüestions que no tindrien sentit  de considerar-se que no són de forçosa aplicació  els  acords d’ aquest organisme.  Per tant, si es pretén reformar els estatuts,   que sigui per deixar-ho més clar  del que  ara ja està.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’ AINA

0
Publicat el 9 de maig de 2008

L’ Aina, enguany ha fet  24 anys. Volta per Mataró, dorm a Argentona, treballa a Montmeló. Té  records a Camprodon i sempre  sommia amb Menorca. S’estima el  país. Ambientòloga  de professió, bona amiga i companya. Esportista. Germana gran,  exemple per l’ Adriana, la Mar i la Carla. Filla estimada.        

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari