denia |
Contes |
dijous, 3 de gener de 2008 | 18:58h
Feia dies que el notava com a distant. No em feia amb ell. Mirava cap a on volia, el meu ull dret. I això em feia nosa. Em neguitejava perquè no sabia ben bé perquè passava això. Com més temps passava més independència anava agafant, rodava amunt i avall i a dreta i a esquerra seguint una lògica particular i pròpia amb la qual jo no hi estava pas gens d’acord.
denia |
Contes |
dilluns, 24 de desembre de 2007 | 22:40h
Recorde molt bé aquell estiu perquè va ser quan vaig conéixer Pasqual. Va vindre amb mon pare i es va quedar una temporada a casa. Recorde també les seues cames curtes i un cert vaivé que feia al caminar i que li donaven un aspecte extremadament simpàtic.
