denia |
La Marina |
dilluns, 22 de novembre de 2010 | 19:09h
Les quatre potes de la corrupció valenciana són els negocis urbanístics de la mà de caixes i bancs, les concessions de contractes per part d'Ajuntaments, diputacions i Generalitat, l'aigua i les escombreries. Permitiu-me que atés la pudor que ix del darrer escàndol de Calp parlem avui d'això. De les escombreries. Ja sabíem de com de podrida estaven les concessions: tenim algun que altre cas a la comarca. Des d'aquell fulletí -tancat en fals de Xàbia- a d'altres exemples sempre estranys a Dénia. Després ha aparegut el cas Brugal a Oriola i el Baix Segura, amb la diputació d'Alacant per mig. I amb Ortiz, amb Ripoll i amb Fenoll. Que mireu quina casualitat és el propietari de l'abocador, primer, de Calp que després es va convertir en planta de transferències. Abocador que es va construir en una zona d'especial protecció, sense autorització ni llicència municipal. Encara que això no va impedir al mateix ajuntament contractar amb l'empresa de Fenoll que ha facturat el triple de la basura que arreplegava. Vaja com si en lloc de Calp allò fos Manhatan. Ara, allò més colpidor és que fins que no han aparegut les escoltes del cas Brugal, ningú a Calp no se n'havia adonat de la pressumpta estafa. I és que el control i el seguiment de tècnics i polítics municipals sobre el tema als quals s'han de dedicar són això. Escombreries.
Ahir diumenge tres centenars de veïns ens aplegàrem al riu Racons, la fita entre les "províncies" de València i Alacant per a reivindicar el tren de via ampla entre Gandia i Dénia, tot seguint la convocatòria de l'Ajuntament de Dénia amb el boicot esplícit de PSOE i BLOC.
Vaig vore al 33 aquest dissabte a Pepe Gimeno "Botifarra" en un reportatge ampli que li van fer i he de dir-vos que m'encanta cada vegada més. És l'esència del valencià normal, de poble, amb un tarannà increible del que és la filosofia del popble valencià. Fresc com un encisam. És allò que no hauríem d'haver perdut mai de vista els qui als anys setanta la vam errar quan reviscolarem el valencianisme. El dia 8 de setembre el podreu vore a Dénia, a les 21:00 a la Plaça del Consell, perquè vindrà a cantar-nos a l'actuació de Dianium Dansa.
El passe del regidor Juan Collado al Grup Mixt de Dénia, abandonant el PSOE, no solament ha deixat en minoria la política urbanística del PSOE-Bloc denier (de supeditació a les grans empreses constructores espanyoles:Realia, Caja Madrid, FCC, Conca, Villegas, Lubasa) sinó que també ha desfermat els enfrontaments habituals al PSOE comarcal.
Ahir vaig estar a Pedreguer al recital de Lluís. Sala plena de gom a gom -400 persones- que vam gaudir del Sifoner de sempre.
Després de dèsset anys El Sifoner és el de sempre i comunica molt bé i la veu la té millor que mai. Les noves cançons i les de sempre van fer la delícia de tots. Em va encantar sentir "Cançó de pluja" amb la lletra del Vicent Pons novament.
Lluís ens va proposar que "Pepe Tono" fos l'himne de La Marina i la veritat és que és la cançó que sap tothom. I dic tothom no els quatre intel·lectuals de la paraeta.
Anit vaig estar a Jesús Pobre en l'actuació que feia Pep Gimeno "Botifarra" a les Festes del Cabrerot. Val a dir que es va clavar al públic a la butxaca amb la seua habitual simpatia, amb les cançons de sempre -jotes, fandangos, romanços,...- i amb quatre endevinalles i dites populars.
Aquest proper NOU D'OCTUBRE l'Ajuntament de Pedreguer ha programat un concert de Lluís el Sifoner que reviu per a gaudi de valencians. Prèviament, el 4 d'octubre, hi haurà una exposició en homenatge a aquest ciutadà important de La Marina.
La trama dels suborns en la concessió del fem a Xàbia destapa una pràctica possiblement habitual en les concessions administratives municipals. I de les quals els partits majoritaris -els qui manen- deuen poder dir alguna que altra cosa.
Ja ens agradaria, ja, al País Valencià tindre una diada com la vostra, de Sant Jordi, plena de tota classe de llibres i de tota classe d'escriptors, amb una explosíó de roses i de quatre barres.
Ací l'única explosió que tenim és la de la construcció que ens desfà el territori, el país i l'ànima. Que ens ho omple tot d'asfalt i ens corca l'esperança. Amb la complaença dels nostres polítics, siguen del partit que siguen.
