Avui començaran els balls i "aquelles cançonetes que fan maldecaps al poder" a Benlloch. La Gossa Sorda, Pirat's Sound Systema, Rapsodes, Malagana Ska, Aluminosis i Entelèkia faran petar les guitarres a aquesta localitat de la Plana en el primer concert de la cloenda de la Gira 2008. Una mostra més de la vitalitat del nostre país i la nostra gent. Tornem a manllevar-li estrofes als companys de la Gossa; que "diguen el que vullguen que estem ben vius".

Nosaltres, pujarem a Benlloch el dissabte. A les 18.00 hores, a l'Auditori municipal, presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. Anit vam parlar amb Xavi Sarrià que preparava les maletes per marxar cap a Mallorca (on toquen aquesta nit amb Sva-ters) i comentà que fara tot el possible per acudir amb algun altre membre del grup a la xerrada vespertina. Tot dependrà del vol, ja que arriben a València des de les Illes a les tres de la vesprada, tot i que som optimistes ja que ells estan més que habituats a les rapades (córrer d'un lloc a un altre sense descans).

Ja fa temps que no coincidim amb la gent del grup, perduts durant una setmana a Cuba i atrafegats en concerts i festivals, i ja en tenim ganes. Ells s'han bolcat des del primer dia amb el llibre i han fet malabarismes per explicar, al nostre costat, la tossuderia dels valencians d'existir com a poble davant les imposicions del poder i dels mitjans.

Així, no hi ha excuses ni resaques que valguen i us esperem a tots a l'auditori als volts de les sis de la vesprada.

Una de ben grossa s'està preparant al Feslloch amb motiu de la festa de cloenda de la Gira 2008. Un total de tretze grups (La Gossa Sorda, Pirat’s Sound Sistema , Rapsodes, Malagana Ska, Aluminosis i Entelèkia -divendres-; Pau Alabajos, Obrint Pas, Pepet i Marieta, Aspencat, Agraviats, Skalisssai i Pellikana -dissabte) actuaran al camp de futbol de Benlloch. A més, hi ha preparades tota una sèrie d'activitats des de cinema en valencià a tallers i exposicions. Nosaltres, també hi serem.

Dissabte a les 18.00 hores presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a l'auditori municipal amb la presència d'algun dels components del grup -estarem a mercè de les proves de so.

Aíxí, us convidem a tots els que estigueu voltant pel poble a la xerrada. Parlarem d'Obrint Pas però, sobre tot, de la situació del País Valencià, de la llengua i de la cultura. Davant el pessimisme i les majòries absolutes del PP emfasitzarem la força del nostre jovent i dels nostres col·lectius recordant tot allò que, plegats, hem construït en els darrers anys superant molts entrebancs. Del Sud tracta de ser el reflex d'eixa terra combativa que no es resigna a perdre la seua identitat; aquest festival i l'èxit de la Gira d'Escola Valenciana per desenes de comarques, són mostres evidents d'aquesta idea de país que no es deixa xafar. Ens veiem al Feslloch!

Ens alcem de bon matí i enfilem camí cap al Principat. Abans d'arribar a Barcelona, però, fem un parada "familiar" a Rubí, on compartim de primera mà les vivències de la dura posguerra de la iaia d'Antoni a Guadix, a Granada. Després del dinar i de la conversa, conduïm fins al barri de Les Corts on ens esperen una antigues amigues que ens serviran per orientar-nos pels carrerons de la gran ciutat.

A mesura que ens hi acostem, notem l'olor a pòlvora; xiquets vestits de dimonis espurnegen el cel mentre exploten els petards i, a dalt de l'escenari, els companys d'Odi fan la prova de so. Pareix que estem a València! A la plaça, ens esperen Pablo i Oriol, de la Plataforma d'Entitats Juvenils de Les Corts, que ha muntat tot aquest sarau, i la companya Irene, d'Izquierda Castellana, que finalment s'animarà i compartirà taula amb nosaltres.

Fem una cervesa ràpida i l'acte comença. Presentem el llibre com una metàfora de la història recent del nostre país i expliquem com, malgrat tots els entrebancs de la classe política i de molts valencians meninfots, la nostra llengua continua rebel amb ganes de ser cantada, escrita i ensenyada a les aules. Juanan, el cantant d'Odi que seu al nostre costat, ho confirma. Per la seua banda, l'Irene mostra el seu temor per l'espanyolisme creixent just un dia abans de que la selecció espanyola de futbol jugue la final de la Eurocopa i difon el missatge d'eixa Castella no enemiga i solidària amb les lluites dels altres pobles de l'Estat. Malgrat la vergonya que li fa parlar en públic a Barcelona, és ben contundent: "Espanya és un invent".

Així, tracem un mapa d'esperança de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i recordem que, sense els Països Catalans -sense el País Valencià o ses Illes- no hi hauria Joan Fuster, ni Ausiàs March, ni Ovidi Montllor, ni Raimon, ni Ramon Llull, ni Obrint Pas, ni tant sols (modestament) el nostre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.

Després de signar uns quants exemplars, ens unim a la cercavila que, al so de la gralla i dels timbals, recorre animadament els carrers del barri. Poc després, comença el concert amb motiu de la revetlla de Sant Pere. Ens hi quedem a escoltar les noves cançons d'Odi (del disc Esperança Rebel), tot i que també ens ofereixen algunes de les cançons de la seua primera maqueta. Finalment, després de la "festa ska" dels companys d'Odi i d'un bon soparot a la pizzeria Varadero, acabem la nit a les festes de Rubí, rient sense poder parar amb l'alcoià Xavi Castillo i el seu espectacle Con la Iglesia hemos topado. El còmic d'Alcoi ha deixat menuda la plaça Montserrat Roig mentre carrega amb gràcia contra els nostres impresentables governants. Rebentats, ens retirem a descansar: demà cal matinar per tornar a València.

PD. Les presentacíons de 'Del Sud' no s'aturen. Dissabte, 12 de juliol, estarem en el festival de cloenda de la Gira 2008 d'Escola Valenciana a Benlloch.

Sabem com va començar la història, però no ben bé com va acabar. El passat cap de setmana, vam viure al Terra, el bar del rotllo de Benimaclet, una trobada d'aquelles que fan història. El nostre amic Pablo, l'anònim picatatxes que ens durà a Barcelona aquest cap de setmana per presentar Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, baixà a València des de la capital catalana per passar uns dies entre nosaltres; de la mateixa manera, l'Irene i dos dels seus entusiastes companys d'Izquierda Castellana també vingueren des de Madrid per unir-se a la festa i confirmar que, finalment, també hi seran presents a l'acte de Barcelona.

La trobada fou a les portes del Terra, davant del vell Musical de Benimaclet, on ens juntàrem unes deu persones. Després d'un soparot a base de "marioles" i "andorrans", dos dels entrepans mes carismàtics d'aquesta banda del Sénia, arribà el torn de probar les begudes autòctones -la cassalla, la mentireta, la mistela...- i no tan autòctones, com l'inqualificable vodka roig que, al costat de la cassalla, semblava un glopet ensucrat de licor de maduixa.

La festa continuà després pels carrers de Benimaclet on, a falta del Glop, ens refugiàrem en diversos pubs perduts en l'entramat de carrerons del barri. Hi anàrem Pablo, Irene i els seus companys (un d'ells, un madrileny d'Alcorcón que s'està ensenyant català de forma autodidacta i que portava damunt un exemplar de Nosaltres, els valencians per fer pràctiques), Octavi, Laia i la resta de la gent del Terra i Antoni, un dels autors de Del Sud. Només tiràrem de menys a Hèctor, l'altre autor, entrampat per la feina, i als companys d'Obrint Pas que, en aquells moments, estaven a mig camí entre L'Havana i València.

Fou una nit molt especial on, entre la festa i els somriures, compartírem anhels, inquietuds i, sense dubte, una mateixa forma de veure la vida. Vam tindre temps per parlar d'allò quotidià, del dia a dia, de les coses que ens preocupen i de com seguir endavant -ací, a Barcelona o a Madrid- practicant allò que es diu solidaritat entre els pobles. Com canten els companys de Pirat's Sound System en una de les cançons de Saó, el nou disc de La Gossa Sorda, "no hi ha tanta diferència, la ciutat té barrots de ferro, Barna, Sants, València". De fet, en una de les presentacions de Del Sud, Miquel Gironès apuntà una idea molt interessant: a banda de la qüestió lingüística i cultural, una circumstància pròpia dels Països Catalans, la resta de problemes que ens afecten són compartits per molta altra gent arreu del planeta. Així, la destrucció del territori, les dificultats per accedir a un habitatge, l'empobriment de la Sanitat i l'Educació públiques, la manipulació als mitjans de comunicació o la persecució contra determinades idees polítiques són fets que tots patim, la qual cosa explica que allò que canten els Obrint Pas o que es reflecteix a Del Sud puga interessar més enllà de les nostres fronteres.

De tot això parlarem el proper dissabte, 28 de juny, a les 19 hores, a la presentació que farem a la plaça de la Concòrdia del barri de les Corts, a Barcelona. Hi serem els dos autors i ens acompanyaran els amics d'Odi, la companya Irene i, possiblement, un representant de l'Espai País Valencià.

Allà ens veurem!

(A la imatge, el mural de la plaça de la Concòrdia que fou esborrat després d'eixir en un anunci a favor de les seleccions catalanes i que ha sigut repintat pel jovent del barri de les Corts en diverses ocasions).

Durant els darrers set mesos, aquest bloc ha estat una finestra oberta per narrar tot el procés que ha envoltat la publicació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas; des de com va nàixer i quallar la idea fins a les convocatòries de les primeres presentacions o les primeres ressenyes i entrevistes als mitjans de comunicació. Ens ha servit per descriure aquestes trobades i viatges arreu del país (d'Alcoi fins a Sallent, de Gandia a Montblanc, aixi fins una quinzena de llocs) però també per agrair a tothom la seua col·laboració en aquest apassionat projecte.

Tanmateix, el bloc, a l'igual que el llibre, s'ha convertit en un refugi per contar les nostres inquietuds polítiques, denunciar les agressions a la nostra cultura i la nostra llengua, i aportar reflexions i debats per, entre tots, colze a colze, fer el País Valencià que desitgem.

Han passat uns quants dies des d'aquell 17 de novembre quan el llibre va començar a arribar a les prestatgeries i el bloc s'omplia de comentaris i anècdotes. I podem estar contents, hem superat les 20.000 visites! i ens hem adonat que alguna cosa es belluga al nostre país. Per a commemorar-ho enllacem les sis entrades més llegides des de l'inici d'aquesta aventura.

Presentació a la Gavina  (La primera presentació amb tota la gent del grup)

Avui és el dia!  (La primera entrada; els primers ànims)

Alcoi, el sud resistent  (Amb Xavi Sarrià i Feliu Ventura al Centre Ovidi Montllor)

Què, qui, com, per què, on... (Primera part)  (Expliquem el per què de tot plegat)

Què, qui, com, per què, on... (Segona part) (I continuem l'explicació de la falla)

Aquest no és el nostre país (Complicada reflexió després de les eleccions generals)

(A la imatge, el públic que ens va acompanyar durant la presentació del llibre al Barri de Gràcia el passat 20 d'abril)

Dissabte, tornarem a Barcelona amb motiu del Foc i Rock 2008. Això ens ha fer recordar alguns dels grans moments que van gaudir en l'anterior tour pel Principat. Com una mena de postals (sí senyor, ens permetem la llibertat de plagiar el mètode utilitzat pels amics amics i companys Vicent Partal, Jordi Muñoz o Xavi Sarrià en els seus blocs), anem a fer uns petits apunts d'aquells dies que, fins ara, massa enfeinats, no havíem pogut escriure.

Allunyat de les zones més típicament turístiques, no és senzill vindre a topar amb el barri de Gràcia. Nosaltres el coneixíem ben poc i, per això mateix, fou un magnífic plaer passejar pels seus estrets carrers i voltar les seues places, com la rodorediana plaça del Diamant. Esquitxat de botigues i petits bars, es respirava un ambient relaxat però despert que ens recordà a barris més propers com el nostre estimat Benimaclet o el Carme.

Ens resultà especialment emociant quan vam passar al costat del casal popular ple de missatges i consignes per mantindre viu el jovent. Entre elles, recordem aquella que canten els Obrint Pas: "si el present és de lluita... el futur és nostre". També fou molt emotiu trobar-nos el barri de Gràcia amb les parets plenes de cartells recordant el company Guillem Agulló en el quinzè aniversari del seu assassinat, junt als d'Endavant on s'anunciava, entre moltes altres activitats, la xerrada sobre Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.

El passeig per Gràcia va ser molt complet: dinàrem a un restaurant grec, gaudírem d'una excel·lent conversa amb Xavi Sarrià i Titot en una de les cent mil cafeteries que hi ha al barri, ens retrobàrem amb amics i familiars que viuen per Barcelona i les seues rodalies i, finalment, a mitja vesprada, enfilàrem cap a Sallent on teníem un altre acte. Fou, com es diu, un gran dia.

Ja teníem ganes de tornar al Principat després de les bones sensacions que vam tindre durant la maratoniana gira del propassat mes d'abril, quan passàrem per Pineda de Mar, el barri de Gràcia, Sallent, signàrem llibres a la Rambla i vam ser presentats pels actors Toni Albà i Sergi López a Vilanova i la Geltrú. Així, fem les maletes i pugem de nou cap a Barcelona. Serà el proper dissabte 28 de juny, a les 19.00 hores, a la Plaça de la Concòrdia del barri de les Corts.

La presentació s'emmarca dins de l'onzena edició del festival Foc i Rock que es fa amb motiu de la revetlla de Sant Pere amb música, cultura, diables i timbalers. Al voltant de les cinc de la vesprada, s'han preparat tota una sèrie de jocs tradicionals per als més joves així com diversos tallers. De ben segur que l'olor a fum i la lluminositat del foc que tant ens agrada hi seran ben presents.

A les set, presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas i tornarem a traçar els lligams sud i nord que les fronteres administratives volen esborrar. Tot seguit, una animada cercavila pel barri i un concert amb els valencians d'Odi, Antiherois, Sheslostcontrol i El Belda i el conjunt Badabadoc. Un bon àpat per a la vesprada del dissabte amb l'estiu al girar la cantonada.

Diversos portals parlen de la revetlla. 
A la xarxa ciutadana de Les Corts.
A l'Espai País Valencià.
I al bloc de Picatatxes.

Ens veiem a Barcelona!

Arribem d'hora a les instal·lacions de la Cadena SER, situades a un carrer peatonal i replet de botigues del centre de València. Un mar d'estudis, micròfons i taules de so ens sorprén. Allà, seleccionant talls de veu i escrivint notícies estan tota la colla de companys que, dia rere dia, ens trobem a les rodes de premsa, actes i conferències. Juan, Ana o Julián ens saluden i ens feliciten pel llibre (sembla que està tenint èxit!)

Ràpidament, entrem a l'estudi. Ens esperen Ana Mansergas i José Luis Chiclana, els conductors de La gran evasión, un programa que cada cap de setmana dóna veu a propostes culturals alternatives i agosarades com la nostra. Amb els acords de La flama comencem la entrevista... Parlem de com es va cuinar el llibre, dels primers encontres amb la gent d'Obrint Pas, de les presentacions arreu del nostre terrritori, de les dificultats que travessem com a país, del menyspreu de les institucions a la nostra llengua... i quedem més que satisfets mentre els mòbils comencen a rebre missatges de suport. (Escolta la entrevista)

Com molts sabeu, els Obrint Pas toquen demà a Cuba, en el Festival Mundial de la Música de Varadero. Es tracta, com ja vam comentar quan se n'anaren a Veneçuela en abril, d'una nova frontera aixafada pel treball i el talent d'aquests xics que, sense canviar de llengua ni de missatge, estan aconseguint arribar a totes bandes. I no serà la darrera vegada que creuen l'Atlàntic: com podeu consultar al seu bloc, entre els mesos de novembre i desembre tornaran a anar a l'altra punta del món per tocar a Xile i Argentina.

Tocar a Veneçuela i Cuba ha de ser, a més, molt especial. Més enllà del debat polític, es tracta de dos països que han posat una bandera de dignitat i de desig d'independència front el pensament únic i l'imperialisme polític i econòmic dictat des de Washington i, sobretot, des de Wall Street. La immensa bandera nord-americana que tapa tota la façana de la borsa de Nova York és la mateixa que fa voleiar l'exèrcit quan envaeix Iraq, recolza la repressió palestina a mans de l'estat d'Israel o, en temps no massa llunyans, apuntalava i donava les seues receptes econòmiques neo-liberals a dictadures com les de Pinochet, Videla o Suharto.

Ara, els països de l'antic bloc comunista són carn de canó de la maquinària capitalista i de les tètriques inhumanes lleis del lliure mercat i l'Escola de Chicago; part d'Amèrica Llatina continua essent el "pati del darrere" dels Estats Units; la fam i la sida encara són els problemes que maten Àfrica sense que els països del Primer Món facen res per evitar-ho i les multinacionals continuen espoliant el continent; el petroli justifica la matança, la guerra i la vergonyosa foto de les Açores... I, en meitat de tot això, resisteixen dos països que no es pleguen als desitjos dels poderosos. I això molesta i molt.

En un món on tot sembla tindre preu, hi ha gent que encara continua somiant amb Bolívar i amb Martí. Hi ha gent que, com deia el Che, és realista i, per això mateix, demana la lluna. Demà, tots, d'una manera o altra, serem a Varadero per somiar de nou amb la utopia i cridar ben alt que només perdura allò que defensa un poble. A València, a Caracas o a L'Havana.

(La imatge, d'un mural de la capital cubana que ens demana "Ser cultes per ser lliures", l'hem furtada del bloc del nostre amic Alberto Di Lolli, gran fotògraf i col·laborador de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. L'amic Alberto se'ns ha anat a viure temporalment a Madrid i ens ha deixat un poquet òrfens... Que et vaja tot molt bé, company!)

El passat dijous, 29 de maig, els companys del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional) ens convidaren als autors de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas i a Xavi Sarrià i Miquel Ramos a un sopar amb militants i simpatitzants d'aquesta històrica formació independentistas que, recentment, ha complit 40 anys. 

Més d'una vintena de persones es van aplegar al teatre Micalet, una altra entitat entossudida en la defensa de la cultura pròpia, entre els qui estaven Josep Guia, Núria Cadenas, Toni Gisbert o Maria Conca. Tota una fornada de persones compromeses amb el país que, després dels cacaus i tramussos, amanides i uns bons entrepans, escoltaren atentament les paraules de Xavi, Miquel, Hèctor i Antoni. També hi havia gent molt jove; una bona mostra de què les noves generacions es descaren i agafen sense por els relleus dels 'mestres'.

Moltes foren les qüestions que es van plantejar després de la nostra explicació al voltant del llibre. Per la seua banda, Xavi i Miquel recordaren el seu començament en el món de la música i com molts dels que estaven a l'allargada taula els havien donat suport durant els complicats inicis. Va sorgir el tema de com Obrint Pas explica en l'exterior la realitat valenciana tant a l'interior de l'estat espanyol com a diferents indrets tan diferents i allunyats com Alemanya, Croàcia o Veneçuela.

I tornàrem a parlar, amb esperança però també amb realisme, dels avancos del país malgrat tots els entrebancs i tots els seus enemics. Sabem que els passos endavant són encara insuficients però, sense vacil·lar ni un moment, ens acomboiàrem per continuar "des de tots els fronts des de tots els racons" aquesta tasca d'evitar desaparéixer com a poble.

I vam acabar de la millor manera possible. Josep Guia ens regalà (i ens signà!) als quatre convidats un exemplar del seu conegut llibre Des de la Catalunya del Sud; un compendi d'articles, intervencions a diferents trobades i aplecs, conferències, entrevistes i estudis sobre la nostra terra. Ens permetem el luxe de reproduir part d'aquesta dedicatòria.

"A veure si tots, colze a colze, alcem aquest país nostre".

(A la imatge, una reproducció de la tarja on s'anunciava la xerrada sobre Del Sud, al Micalet, organitzada per la històrica formació independentista PSAN)

No ha pogut ser. Malgrat la il·lusió esmerçada els darrers dies pels companys de Xirivella, el final de la Fira del Llibre i Alternativa s'ha vist accelerat per la forta pluja que ha caigut sobre València i l'Horta en les últimes hores. A nosaltres, també ens ha xafat la guitarra: la presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ha hagut d'ajornar-se per a millor ocasió. Malgrat tot, ha sigut un plaer signar un exemplar del llibre per a la Biblioteca de Xirivella i prendre'ns una orxata amb bons amics com Guillermo Sampedro o Pau Gómez, que s'havien apropat a l'acte. Bé, no patim: de segur que hi tornarem!

Ara, pararem uns quants dies per qüestions d'exàmens i tornarem a agafar la seguida de les presentacions a final de mes: Barcelona (de nou!), Benlloch... Ja us anirem informant.

Una forta abraçada des del Sud.

Demà diumenge, 8 de juny, tenim un dia molt complet. Pel matí, ens entrevistaran al voltant del migdia a la cadena SER. Serà al programa local (únicament s'escoltarà a la província de València, al 100.4 de la FM o 1179 de la OM) que presenten Ana Mansergas i José Luis Chiclana. Parlarem del llibre, de com va nàixer la idea i de les dificultats i anècdotes que van anar sorgint fins que el propassat 16 de novembre el llibre començà a arribar a les prestatgeries d'arreu del país. Ens endinsarem en la repercussió que ha tingut Obrint Pas i tota eixa força i moviment que representen i que batalla dia a dia per aconseguir més llibertat i igualtat social.

Després, per la vesprada, anirem a Xirivella a presentar el llibre en el marc de la Fira del Llibre i Alternativa de la localitat. Serà a les 19.00 hores, a la Plaça de la Concòrdia. 

Per anar obrint boca, us deixem uns vídeos de la presentació que férem de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas a Canet d'En Berenguer.



Hi ha dos parts més. Una i dos.

Mai ens ha agradat la idea de sentar-nos davant d'un grup de gent i parlar per parlar. Des del principi, vam intentar que les presentacions de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas es convertiren en alguna cosa més que la simple exposició d'un treball.

De la mateixa manera que el llibre intenta anar més enllà de la trajectòria musical del grup de Benimaclet per explicar les anècdotes que ha viscut el país en els darrers quinze anys, les presentacions es plantegen com una batalla de pensaments i propostes per endreçar la caòtica situació de la nostra terra; on tothom opine i diga la seua. Intentem explicar als més joves què ha passat al país, conscients de què no ho trobaran a les pàgines dels diaris; animar-los a llegir a grans mestres com Estellés, Fuster, Ovidi o Valor; i a escoltar els diferents grups que marquen l'escena musical valenciana. I dels més majors, que també hi venen, intentem aprendre i donar-los una bocanada d'optimisme fent-los veure que el jovent continua la tasca que ells començaren.

Ho explicava l'amiga Neus, que ja s'ha vingut a tres presentacions, en un comentari anterior: "La veritat m'ho passe molt bé a les presentacions ja que són alguna cosa més que una simple presentació d'un llibre, ja que (a més que tracte sobre el meu grup preferit) feu com una mena de reflexió sobre allò que envolta el nostre país, compaginant-ho amb anècdotes, informació... és com si es tractara de diversos episodis en què sempre aprenc alguna cosa, em fa reflexionar sobre una altra... ". D'això es tracta.

Igualment, molts altres amics han descrit al seus blocs les sensacions viscudes en aquestes trobades. En citem alguns:

Albert (de Skafam)

Enric Sivianes

Ferran de Pineda

L'anònim picatatxes

Una web del Camp de Morvedre

Els amics dels casals de Oliva i Gandia i els comentaris dels alumnes del Institut Martí l'Humà

Així, us animen a veure'ns a Xirivella!

(La foto és de la signatura de Sant Jordi a la Rambla de Barcelona amb els companys d'Endavant, on anàrem els dos autors i el company Robert Fernández, d'Obrint Pas. Ja prepararem una petita galeria amb les imatges d'aquest gran acte).

PD. Ens ha deixat Josep Vicent Marqués, sociòleg, activista i amant del país, i deixa també un país perplex que lluita per no desaparéixer. Descanse en pau.

Quasi sense descans, després del llarguíssim -i gratificant- cap de setmana que ens dugué a Gandia, Montblanc i Canet, les presentacions de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas tornen a la nostra estimada comarca de l'Horta. En concret, serà el proper diumenge, 8 de juny, a les 19 hores, en la Fira del Llibre i Alternativa de Xirivella (l'Horta Sud). L'acte serà en la plaça de la Concòrdia, 5, als jardins de l'Ajuntament.

La Fira del Llibre i Alternativa és un esdeveniment que durarà tres dies (del 6 al 8 de juny), on hi haurà teatre, concerts de música en valencià amb Ki Sap i Bajoqueta Rock i molts altres actes culturals. Gràcies al nostre amic Guillermo, qui també ens donà suport a Canet, hi presentarem el llibre just un dia abans de què els companys d'Obrint Pas se'n vagen a Cuba a viure la seua segona aventura americana...

A més a més, per qüestions d'exàmens i altres històries, ja no farem més presentacions fins a final de mes, per la qual cosa intentarem preparar alguna sorpresa perquè el parèntesi no es faça massa llarg.

Ens veiem a Xirivella!

PD. Per cert, aquesta nit, a les 22 hores, ens entrevisten al magazín de Tele 7 - Calderona, un canal local que es veu a les comarques del Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta Nord i la zona nord de la ciutat de València (Benimaclet, Orriols, Camí de Vera...). Serà a l'espai Lletres del món, conduït per Cinta Monferrer, i dirigit per Pere Valenciano. Esperem que us agrade!

A la població costanera de Canet d'En Berenguer (Camp de Morvedre), acabem el nostre periple de tres presentacions seguides i una barbaritat de quilòmetres i visites a les benzineres del nostre país. Presentem el llibre en el marc de la festa per la Joventut que s'organitza al poble i que culmina amb un concert de quatre grups de la zona (tres d'ells valencianocantants, el que demostra la vitalitat de la nostra música).

És dissabte de vesprada i amenaça amb ploure. A més a més, tampoc podem contar amb la presència de la gent d'Obrint Pas que, a eixa mateixa hora, ha d'estar fent la prova de so per tocar a la Patum de Berga. No obstant això, al voltant de vint-i-cinc persones, des de joves fins a grans, s'acosten al Centre d'Informació Juvenil KNT (un antic palauet reformat i molt acollidor). De la mateixa manera, un grapat de fotògrafs i, fins i tot, una càmera de televisió acudeixen a cobrir l'acte, la qual cosa ens sorprén gratament. Ací, es nota la mà d'Albert Llueca, un dels organitzadors de l'acte, qui esmerçà molts esforços perquè tot isquera bé, i dels moltíssims amics que tenim per la comarca, com Guillermo Sampedro, Marina Costa o Pere Valenciano.  

Després de la presentació del llibre, on intentem transmetre les idees que habitualment expliquen tant Xavi i els Miquels com el propi Robert o Jaume Guerra, s'obrí un debat molt interessant. Entre el públic, hi ha amics i coneguts del Bloc i d'Esquerra Unida que ens pregunten per com veiem el panorama polític al País Valencià. Aprofitem per donar-los a tots dos una bona estirada d'orelles pel desastre del Compromís pel País Valencià i denunciem que, en l'escala política, la nostra terra encara no ha donat un pas endavant.

El bull de les diferents associacions en defensa de la cultura, la llengua i la cultura; la fantàstica vitalitat de la nostra gent; els numerosos concerts en la nostra llengua; l'empenta de l'ensenyament en valencià; les propostes, protestes i manifestacions davant de les injustícies socials... i, més modestament, la bona acollida a tots les comarques i viles del nostre Del Sud evidencien que hi ha un distanciament entre el país real i el país votat. Ho vam veure en les darreres eleccions generals i tenim molta por de tornar-lo a patir en les pròximes autonòmiques de 2011.

Per això, és necessari reviscolar de les cendres i acomboiar a la gent, articular políticament els seus anhels i les seues esperances abans de desaparèixer del mapa polític. Un tasca summament complicada on tots en som, en part, responsables, i en la que tots, fent allò que millor sabem fer, ens hem d'involucrar. Encara hi som a temps, però ja ho va advertir Miquel Martí i Pol: "Serem allò que vulguem ser". Nosaltres som els qui ho triem.

De bon matí eixim cap a Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà, acompanyats de Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Jaume Guerra. Allà, han preparat un bon sarau amb els alumnes de l'institut Martí l'Humà. És una trobada especial i, com a tal, mereix una entrada diferent. No som nosaltres els autors de les línies que es llegeixen a continuació; donem veu a l'Anna Vinyoles, la mestra responsable d'aquesta gran festa.

"Bé, quan s'acaba l'estrés, apareix el cansament, i després del descans, arriba la calma. I en calma i amb la distància necessària, ja puc fer balanç de la magnífica jornada que vàrem viure ahir, divendres 23 de maig, a l'IES Martí l'Humà: una esplèndida jornada que fluí de manera deliciosa. 

Cap a les dotze del matí arribaven els autors del llibre que es presentava Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, Hèctor Sanjuan i Antoni Rubio, i els membres del grup Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Jaume Guerra, i la jornada literària i musical que tantes cabòries ens havia ocasionat arrencava sense marxa enrere... Quina emoció! I va ser arribar i moldre: un breu passeig cap als lavabos i directes cap a la sala d'audiovisuals, on la taula, les cadires, els nanos, el micròfon i l'aigua per als oradors ja estaven preparats.

I l'emoció continguda durant dies, tant a les classes i als passadissos, esclatà de cop: només d'entrar a la sala, els alumnes començaren a aplaudir i xisclar, talment com si anessin a presenciar un concert. Quina emoció!!! Quan per fi es calmaren i tingueren les càmares i els mòbils a punt, començà l'acte.  En primer lloc parlaren els autors que, encara que en algun moment els alumnes ho oblidessin (ja se sap que l'adolescència té aquestes coses...), eren els protagonistes de l'acte. Trencà el gel l'Hèctor Sanjuan, qui explicà la situació política i lingüística actual del País Valencià, posant l'accent en les dues valències: aquella que ens arriba mitjançant els mitjans de comunicació i aquella que la majoria de mitjans de comunicació oculten, aquella que ells viuen i estimen. Seguidament parlà l'Antoni Rubio, qui sobretot explicà que triaren Obrint Pas com a exemple de joves que, tot i la depriment situació de partida, han aconseguit alterar el context i, així, el decurs de la història del País Valencià.

Després vingué el torn d'en Xavi, qui sobretot emfasitzar que, com a adolescents que ells també van ser, alumnes de l'Institut de Batxillerat Benimaclet, se sentien molt identificats amb el públic que tenien: va ser entre les aules que a poc a poc s'anà consolidant el projecte de fer un grup de música per fer difusió del seu missatge, i explicà com entre tots, els del grup i els seus companys, anaven obrint el camí. I els alumnes començaven a babejar... A continuació fou el torn del dolçainer, qui de seguida es posà l'auditori a la butxaca: primer, perquè com aquell qui no vol la cosa va donar alguna idea gamberra (o brètola!) als alumnes, però sobretot perquè transmeté el missatge que, tot i que a vegades ens vulguin fer creure que només hi ha un camí, seguint el propi camí i transcorrent-lo amb la nostra llengua també es pot arribar molt lluny. Els primers passos poden ser molts durs, però si un s'ho curra, els fruits sempre arriben. I aquí també els profes començaren a babejar...

Clausurava el torn de parla de la taula en Jaume, qui explicà que, essent un estudiant de música amb inquietuds importants, passà d'anar a un concert d'Obrint Pas i Inadaptats com a públic a trobar-se dalt dels escenaris immers enmig de la Internacionalista Tour. Tot un canvi, sí senyor.

Per fi, el torn de paraula obert per al públic: tots aquests dies atabalant-me amb tot el que preguntarien, tot el que els dirien quan els tinguessin davant, i només se sentiren un parell de veus. Quanta boca!!! Finalment, el torn de la música. Amb tots els alumnes s'havien preparat un parell de cançons. Una, ni la vàrem intentar ja que l'altra, la primera, va quedar com una olla de grills. De fet, sort de la percussió que improvitzà en Gironès i de la gentilesa d'en Xavi de donar l'entrada i acompanyar en els moments crítics de la cantada, perquè sinó... I els alumnes demanant-ne una altra... Tanta barra que tenen a vegades i en el moment de cantar la vergonya els feu empassar la llengua! Veure per creure!

Aquest procés s'havia de repetir una altra vegada, un cop canviat l'auditori, òbviament, ja que a la sala on ho férem no hi cabien tots els alumnes que havien de gaudir de l'experiència. Com bé va dir en Miquel, va ser com un petit dejavú per a tots aquells que repetíem. Ara, alguns no ens queixàvem, no, ans el contrari! Els moments més crítics van ser, com era d'esperar, els finals, tant el del primer torn com, sobretot, el del segon. Els alumnes, abans de sortir de la sala i tornar a les aules, varen acumular-se davant la taula per aconseguir les firmes de tots els present, ja fos en papers, llibres, banderes, cd's o gralles... Tot un espectacle, del qual (suposo que no cal que us digui) vaig participar anant amb el meu llibre i el boli perseguint a les meves víctimes, com una més. Quan s'acabà la bogeria, anàrem a dinar tots plegats, dolçor inclosa, i fou un gustàs. Qui més qui menys, tots ens endisarem, entre mos i mos, en una conversa d'allò més interessant, en què tothom hi deia la seva, alguns de peu i tot! Tota una delícia de dinar, vaja!
 
En resum, doncs, puc dir que va ser tot un èxit. D'entrada, sembla que els visitants quedaren contents de la jornada (i el vi!) i disfrutaren de l'experiència de posar-se davant de cent alumnes dues vegades consecutives. I els alumnes contents, satisfets i tocats per la jornada, tocats per la proximitat dels seus ídols i satisfets pel missatge d'esperança, més conscients de ser (com són) el futur del seu esdevenir i del nostre poble. I jo, ja us ho podeu imaginar, encantada de la vida: encantada d'haver gaudit de la companyia d'unes persones tant agradables i interessants, d'inquietuds tant properes a les meves; i, sobretot, encantada de la vida per haver aconseguit arribar als alumnes, per haver aconseguit muntar un acte que els estimuli en més o menys mesura per sempre més, que al cap i a la fi d'això es tractava. Ha estat un immens plaer, i resto absolutament agraïda a tots aquells que ho heu fet possible, inclosos aquells que, estoïcament, m'heu aguantat els nervis d'aquests dies. MIL GRÀCIES ENCARA!".

A tu Anna, gràcies per tot. Una forta abraçada des del Sud.

I després dels vídeos, encara queda la galeria fotogràfica que il·lustra aquesta presentació tan aborronant.

Pocs minuts després de les vuit del vespre, arribem a la capital de la Safor. Als revolts d'una plaça peatonal, s'amaga la Fundació Casal Jaume I de Gandia on, refugiats a la cafeteria, cervesa en mà, ja ens esperen Xavi Sarrià i Miquel Gironès. A corre-cuita, pugem els graons que ens porten al segon pis i ens plantem davant d'una trentena de persones que han vingut a la presentació de Del Sud  i, de pas, a escoltar les nostres reflexions sobre el país. Hi ha quatre micròfons i, fins i tot, els nostres noms en uns cartells. Això, unit al mural de Joan Fuster que ens vigila al darrere, ajuda a ambientar l'edifici.

Com sempre, comencem explicant el per què del llibre... Per què Obrint Pas i no qualsevol altre grup. I recorrem a les sàvies paraules que empra el periodista Vicent Partal al pròleg: "Allò que Raimon va fer, i encara fa, per a generacions senceres els Obrint Pas ho estan fent de nou". Tot seguit llancem un missatge optimista sobre com va creixent la música en la nostra llengua, i el fet que Obrint Pas en té gran part de culpa. I demanem que, cadascú des del que millor sàpiga fer (composar cançons, escriure llibres, organitzar trobades i actes, fer manifestacions...), es continue construint la utopia.

A continuació, Xavi explica algunes anècdotes que es narren al llibre com la tria del nom del grup al pati de l'institut Benlliure o les dificultats dels primers concerts. Ràpidament, Gironès s'enganxa i explica com el van ver fora els segurates de la discoteca Ku Manises al seu primer concert, després que, en plena eufòria, es llançara sobre el públic.

Miquel aprofita també la seua intervenció per reivindicar la dolçaina i contar una història molt graciosa de la seua cosina. Feia uns dies, mentre li explicava que va a muntar un grup de música amb els seus amics, la cosineta li comentà: "Ja tenim el bateria, baix, cantant i dolçainer... sols ens queda el guitarra". La naturalitat amb què la cosina del Gironès donava per fet que el nou grup necessitaria una dolçaina demostra que la recuperació de l'instrument tradicional és un fet i que els més joves ja consideren que tots els grups necessiten una xirimita.

Després dels parlaments, que duraren al voltant d'una hora, arribà el torn de les preguntes i les intervencions del públic, arribat des de la mateixa capital de la Safor, així com d'altres poblacions com Alzira o Xeraco. Entre els presents, també vam veure a membres del grup Odi, uns altres que també porten uns quants anys partint-se la cara pels escenaris fent bona música en valencià.

A la porta del casal, una volta acabat l'acte, Xavi, Miquel, Hèctor i Antoni ens acomiadem i quedem a l'endemà, a les vuit i mitja del matí, en un baret de Benimaclet per fer-nos el darrer cafenet i enfilar cap a Montblanc. Està clar que ni als músics ni als periodistes ens agrada matinar tant però, al dia següent, ens esperen a terres tarragonines i no hi ha més remei que quedar d'hora per fer un llarg viatge en un minúscul 206. Però eixa ja és una altra història...

(A la imatge, Miquel Gironès, Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan, signant exemplars de Del Sud en acabar la presentació de Gandia)

A partir de demà, dijous, iniciem un nou cap de setmana llarg de presentacions de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. Encara que ja ho havíem anunciat, avui fem un petit recordatori i afegim alguns detalls sobre les presentacions, com el fet que ens acompanyaran, una vegada més, els amics d'Obrint Pas. Aquest és el nostre calendari:

DIJOUS, 22 DE MAIG
- 20.00 hores: Presentació a la Fundació Casal Jaume I  de Gandia (Carrer Dona Teresa, 2). A l'acte de la Safor, una comarca que ja vam visitar amb la presentació d'Oliva, ens acompanyaran Xavi Sarrià i Miquel Gironès, d'Obrint Pas. La veritat és que sempre és un luxe visitar Gandia, una ciutat que amb moltíssima història que ens encanta.

DIVENDRES, 23 DE MAIG
- 11.30 hores: Tindrem dues presentacions consecutives a l'institut Martí l'Humà de Montblanc (Conca de Barberà). Serà la nostra primera estada a terres tarragonines, per la qual cosa hi anirem molt, molt ben acompanyats: Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Jaume Orxata, qui debutarà a les presentacions de Del Sud. De moment, us deixem amb el text que volta per les aules de l'institut anunciant la presentació:

"Els autors del llibre faran una xerrada sobre les raons que els portaren a fer un llibre sobre la situació política i social del seu territori, a través de l’anàlisi de les lletres del grup al llarg dels seus deu anys d’existència. En aquest sentit, relacionen directament la capacitat d’incidir en el panorama musical (i així en el seu context social) d’uns joves de Benimaclet que començaren a constituir un grup de música quan encara eren alumnes l’Institut de Batxillerat Benlliure. La intenció inicial dels joves fou fer sentir la seva veu dins del silenci que els imposava el context, el seu voltant, per defensar els seus ideals, i acompanyar, així, aquells que també els defensaven i que, com ells, se sentien sols i diferents dins la seva societat. Amb el temps, l’èxit d’Obrint Pas els ha portat a exportar les seves idees arreu dels Països Catalans i fins i tot més enllà de les nostres fronteres lingüístiques, l’altra banda de l’Atlàntic inclosa.

El passat mes d’abril es complien quinze d’anys de l’assassinat de Guillem Agulló, un jove de Burjassot proper als ideals i el context dels membres del grup. Gràcies a la feia duta a terme per grups com Obrint Pas i tots els que els han succeït (Aspencat, La Gossa Sorda, Soul Atac, Voltor i un llarg etcètera), la situació social dels joves d’avui té, tot i no ser perfecta, bastants diferències amb aquella que vivien fa quinze anys, i aquest fet es deu, en bona mesura, a l’efecte aconseguit amb la difusió del seu missatge. Després de la xerrada, amb torn obert a preguntes, es preveu la cantada d’un parell de cançons, treballades des de les classes de música i català".

DISSABTE, 24 DE MAIG
- 18.30 hores: La darrera presentació de la setmana serà a Canet d'en Berenguer, al Centre d'Informació Juvenil KNT (Carrer Constitució, 41). Aquest acte serà la presentació oficial de Del Sud a la comarca del Camp de Morvedre i, per la nit, anirà seguida d'un concert de Morvidos, Kave Kanen, Aserheads i Moche.

Us esperem a tots!

Ahir ho vam passar d'allò més bé. Érem a una de les aules de la Universitat de València rodejats d'estudiants de quart i cinquè de Periodisme, convidats pel professor i company Jordi Sebastià. La veritat és que fou una sensació estranya; habituats a estar a les darreres files prenent apunts, ara érem davant de desenes de joves que, amb boli i paper, esperaven que els contàrem alguna cosa interessant.

Molts d'aquests alumnes havien escollit Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas com una de les lectures obligatòries de l'assignatura Periodisme de Societat. Així, no era una presentació, tampoc una classe; era, senzillament, una trobada per explicar-los el procés de creació del llibre: com se'ns va ocòrrer la idea, quin fou el procés de recerca de dades i d'entrevistes i, finalment, com ens ho vam fer per escriure "a quatre mans". 

Hèctor va començar parlant del naixement de la idea i de com ens decidírem a abordar l'editorial sense tindre ni tant sols un esborrany. Explicàrem les virtuts i les dificultats d'un món complex com el de les editorials i fèrem cinc cèntims de com dos escriptors novells vam poder salvar les dificultats. Després, Antoni contà el procés d'escriptura del llibre entre els dos i com vam anar traçant aquell infinit reportatge periodístic: les entrevistes amb persones del món de la música i la política; les trobades amb la gent d'Obrint Pas que tan bé es van portar amb nosaltres; la recollida de documentació i retalls de premsa; o la selecció de fotografies per il·lustrar el llibre.

Quan pensàvem que havíem acabat (la veritat, no ens esperàvem massa preguntes), un excèrcit de mans es va alçar. Ens preguntaren de tot: de la promoció, del contracte signat, del per què del títol... sembla que els va agradar.

I com sembla que nosaltres no en tenim prou, aquest divendres repetirem experiència: serà, però, a les aules de Secundària de l'institut de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà, on xerrarem ben a gust del llibre amb un munt d'estudiants, tot i que serà una presentació oberta a tots els públics. Allà ens veurem!

Després del merescut descans d'aquest cap de setmana, el proper dijous comencem un mini tour que ens durà de dalt a baix del país. Una disbauxa de quilòmetres, carreteres i autopistes per parlar de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.

Dijous, 22 de maig, a les 20.00 hores estarem a Gandia, a la Fundació Casal Jaume I (Carrer Dona Teresa, 2). Ens tornarà a acompanyar Miquel Gironès, qui després de la bona experiència d'Oliva té ganes de repetir. És probable que també hi vinga el cantant d'Obrint Pas, Xavi Sarrià, tot i que eixa mateixa vesprada té un acte a València. Amb tot, una bona oportunitat per donar-li voltes a la situació del nostre estimat país amb tots els que s'animeu a acudir al casal.

Divendres 23, de bon matí, marxarem cap a Montblanc, a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà. A l'institut Martí l'Humà, ens han preparat una festassa amb els alumnes, pares i mestres. Porten uns quants dies treballant amb les cançons del grup a les classes i assajant les estrofes de les seues cançons per fer una trobada pareguda a la que ja visquèrem a l'escola La Gavina. Serà un acte molt recomanable i on hauran moltes sorpreses.

Per rematar el cap de setmana, dissabte 24, tornarem a baixar cap al Sud per fer la nostra primera presentació a Canet d'en Berenguer, al Camp de Morvedre, una comarca on tenim molts amics. Serà al Centre d'Informació Juvenil KNT (Carrer Constitució, 41), a les 18:30 hores. Per la nit, podrem gaudir de la bona música, amb el concert de Morvidos, Kave Kanen, Aserheads i Moche.

Doncs, no serà per falta d'oportunitats d'anar a una presentació... Us esperem a tots!

(La imatge correspon al cartell que han fet els companys de Canet, amb l'incansable Albert Llueca, el nostre benvolgut Tito, al capdavant)