Reproduïm el post de la nostra companya @IngridLafita on explica la seua experiència amb el bookcrossing de Del Sud, que acompanya d'una magnífica ressenya del llibre

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes,
somnis dibuixats a l’aire,
promeses a les orelles.
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret,
un lligam que mai no es trenca,
un amor que mai no es perd.

Tot s’inicià fa dues semanes quan llegia al meu TL una piulada del periodista Antoni Rubio anunciant que: “comença el ‘bookcrossing’ de ‘Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas’! A partir de la propera setmana…” i un enllaç al blog que escriu junt al també periodista Hèctor Sanjuan (Del Sud. Cròniques des del País Valencià)

 

No sé a vosaltres, però a mi la idea d’un bookcrossing m’engrescava molt; si tenia a veure amb els Obrint Pas, la motivació augmentava més si cap. L’article que enllaçava Antoni era “El ‘bookcrossing’ de ‘Del Sud’: alliberem un llibre per setmana” i allà s’explicava amb més detall en què anava a consistir eixe alliberament de llibres. Resumint, els dos periodistes i autors de l’obra han pensat que, a partir del mes d’octubre i fins desembre, alliberaran cada setmana un exemplar de Del Sud. Aprofitant-se de les noves tecnologies, el lloc escollit per deixar-lo (mai casual) serà anunciat uns dies abans en eixe mateix blogi també via Twitter (si n’esteu interessats, seguiu els comptes @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan). Qui primer se’l trobe (per casualitat o perquè duu hores esperant) pot agafar-lo, llegir-lo i quedar-se’l com a record, o bé tornar-lo a alliberar per a que més gent el gaudisca.

Deia abans que els llocs escollits per alliberar cadascun dels exemplars no són casuals; en paraules dels autors, “serviran per a homenatjar llocs, persones i col·lectius que pensem que mereixen un reconeixement o per a recordar fets especials per a tots nosaltres. Tal volta siga una escola, per a mostrar el nostre suport a l’ensenyament públic, o una plaça o un carrer dedicat a algú, o una població que ens resulte especial per qualsevol motiu”. En efecte, així ho demostren els tres primers emplaçaments: la plaça de la Mare de Déu de València (“el cor de València” li diu Joan Francesc Mira a El professor d’Història), la Plaça de Sant Agustí i, el proper, Burjassot. El bookcrossing, doncs, s’inicià el passat divendres 7 d’octubre en una plaça que “gràcies” al comportament dels nostres dirigents a esdevingut punt de trobada per a les protestes dels valencians (dels valencians que protestem, clar està): mobilitzacions per deixar d’estar “sense senyal”, contra la corrupció d’alguns polítics, en defensa de les línies en valencià, demanant encara una resposta a l’accident de metro de la línia 1 passats ja cinc anys… Eixa és la realitat que tenim al País Valencià, de la que estos periodistes en fan un fidel retrat al llibre (i això que és del 2007! Quatre anys i ací res ha canviat, o ho ha fet a pitjor).

El següent Del Sud no esperà i fou alliberat tan sols dos dies després, en la Diada del País Valencià.



A les sis de la vesprada, hora d’inici de la manifestació reivindicativa convocada per la Comissió 9 d’Octubre (enguany sota el lema “SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR”), el segon llibre apareixia a la Plaça de Sant Agustí, tota de pancartes i banderes i les dolçaines sonant en perfecta harmonia amb les veus dels que allà estàvem per defendre els nostres drets com a valencians. Demà, divendres 14 d’octubre, s’alliberarà ja un tercer exemplar, el primer fora de València ciutat. “A primera hora de la vesprada” (cadascú que ho interprete com puga), un volum de cridaneres tapes roges apareixerà al poble del fill del forner, que a mi m’agrada definir com un “valencià exemplar, d’eixos que estimen i dignifiquen la seua terra i la seua llengua, que s’enfronten a la censura i l’autoodi per continuar contant, cantant i dient les coses que passen on els pariren, on estan.” La plaça de l’Ajuntament de Burjassot és la tercera parada del bookcrossing de Del Sud; d’allà hi són Vicent Andrés Estellés i també Guillem Agulló, víctima de la impune violència feixista, dintre d’això que alguns volen veure com “normalitat democràtica”.

La iniciativa d’Antoni i Hèctor, tal com veieu, resulta molt atractiva i a mi de seguida em va agafar el cuquet de participar-hi. El pla era rodó: eixe divendres, 7 d’octubre, només tenia classe de 8 a 10 del matí, i després havia quedat amb uns amics per passejar i dinar al centre de València. Així, una volta acabàrem de menjar (ho férem a la Plaça de la Reina, per estar ben prop) jo aniria a la plaça contigua, separada només pel xicotet però emblemàtic carrer Micalet, per fer guàrdia fins que arribés el llibre.



Tres menys quart, quatre menys quart, cinc menys quart… Sis menys vint! La meua amiga Esther (que havia dinat amb mi) em fa una perduda al mòbil; tal com havíem acordat, això volia dir que @antonirubio, @hectrsanjuan o @del_sud havien piulat quelcom sobre el bookcrossing, però què seria? (els mòbils del pleistocè, com el meu, no tenen Facebook, Twitter ni WhatsApp… Vaja com una Blackberry estos dies).

Mentrestant, entre passejades plaça amunt plaça avall, i altres moments asseguda en algun dels graons que la roden, m’adone que hi ha un xic “sospitós”… vull dir sospitós de voler també Del Sud: és jove, està escoltant música amb uns auriculars mentre segueix el ritme amb el peu, observa cada moviment de la gent que va arribant a la plaça i… duu una samarreta dels Obrint Pas! S’asseu a la font que hi ha al mig la plaça; jo m’alce un moment per estirar les cames i pegue una volta a la mateixa font. Em sembla veure Antoni Rubio en un racó, però com que només el conec per fotografia no faig massa cas. Acabe de voltar la font i el jove “sospitós” té un llibre de tapes roges a les mans, amb una estrella i el logo dels Obrint Pas. Ell se’l mira encara amb incredulitat, jo me’l mire a ell amb enveja, però sana: és bon senyal que algú que el volia (jo) s’haja quedat sense el llibre, significa que la iniciativa ha funcionat. Vaig a parlar amb el xic, a compartir impressions després de tantes hores “convivint” silenciosament en el mateix espai, i aleshores se’ns acosta Antoni Rubio. Sí, era ell. Ens coneixem ja en persona, més enllà del món tuitaire, i parlem breument sobre la idea que han tingut ell i Hèctor, el moment de l’alliberament, les hores d’espera… i, vista la meua perseverança, m’anticipa que eixe mateix diumenge alliberaran un segon exemplar. Ens acomiadem tots tres i jo me’n torne a casa pensant com m’ho faré el 9 d’octubre; està clar que cal millorar l’estratègia.

Cap a les cinc de la vesprada allà ens plantàrem a Sant Agustí, els dos amics amb qui havia dinat divendres (Esther i Ricardo) i jo. Entre tres persones no podíem fallar. Una volta identificàrem Antoni entre la multitud vam seguir els seus moviments, tant visualment com física (cadascú tenia una funció). Molt puntual, Antoni, que duia el llibre mig amagat dintre d’un periòdic, el deixava caure prop de les paradetes que munten eixe dia; Esther el recollia amb un gest triomfal i ràpidament fotografiava les paraules “BOOKCROSSING, LLIBRE ALLIBERAT”. Ens tornem a reunir tots tres, i s’hi suma també Antoni, que fa una mica de broma: “hui sí que l’has aconseguit, eh!”. Conversem uns minuts, la manifestació comença a cobrar força i anem a sumar-nos. Ens acomiadem del periodista-escriptor-filòleg-professor en persona, però comptem amb la continuïtat de Twitter, on li promet anar informant de la meua “relació” amb el llibre.

Ells digueren que l’havia “devorat”… Sí, potser siga eixa la paraula, potser és que Del Sudés un llibre que “es fa devorar”. El vaig començar a llegir dilluns a la nit, i l’acabava dimarts, al tren de la vesprada que va de València Cabanyal a Torreblanca (el meu poble, just al costat d’eixe projecte de cartró-pedra anomenat “Marina d’Or Ciudad de Vacaciones”). Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas no es tracta d’una biografia del grup (tot i que en part també ho és), sinó d’una radiografía del País Valencià, un retrat de la història recent d’aquest territori: degradació del patrimoni, destrucció, especulació, censura, manipulació mediàtica, terra de feixistes, atacs a la llengua, corrupció, polítiques de grans esdeveniments, pa i circ per als ciutadans. Eixe és l’entorn social i polític valencià, que el llibre ens explica i a qui els Obrint Pas canten. La lectura però, no es fa gens pesada: Antoni i Hèctor troben la simbiosi perfecta entre les anècdotes en la trajectòria del grup valencià i eixes qüestions sobre el país a dalt citades, que analitzen amb profunditat i narren amb agilitat. Tot alhora, difícil però cert. Els valencians trobem en aquesta obra amb pròleg de Vicent Partal (una obra dins d’una altra) un nítid mirall on es reflexa la realitat del País Valencià, la que gaudim i patim a parts iguals. D’altra banda, la gent de fora comprendrà perquè els Obrint Pas cantaven allò de:

Del sud, d’allà on la terra mor, d’allà on la calor no em deixa veure el sol.

Sóc del sud i el meu caminar s’ha fet tant complicat que ja no veig el nord.

Del sud, la terra dels enganys, la terra d’amargors que sempre assequen plors.

Sóc del sud, país que ja no hi és, que s’amaga del temps dins el cor de la gent.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d’uns països sense nom.

Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

Del sud, d’allà on la terra mor, d’allà on la calor no em deixa veure el sol.

Sóc del sud i el meu caminar s’ha fet tant complicat que ja no veig el nord.

Del sud, la terra dels enganys, la terra d’amargors que sempre assequen plors.

Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat, del somni exiliat.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d’uns països sense nom.

Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

Pel que fa a l’exemplar que vaig aconseguir el 9 d’octubre, ara ja torna a ser lliure i està rondant, fent País! Concretament, al nord del País Valencià. Aprofitant que dimarts feia una fugaç visita al meu poble, i que tenia sopar amb alguns coneguts, eixa nit vaig passar el llibre a una altra persona, informant-la de la iniciativa aquesta del bookcrossingi dient-li que la idea és que el llibre seguisca circulant, com un element vertebrador del nostre territori. I m’he permés la llicència de posar una regla: a la mateixa pàgina on estava la inscripció a bolígraf que Esther va fotografiar cal escriure el nom de la persona que té el llibre en les seues mans i el lloc i data quan l’aconseguí. Així cada nou lector vorà el camí que ha seguit Del Sudfins arribar a ell. Jo, després del petit parèntesi obert per llegir-me el llibre alliberat, he de tornar als textos que em manen a la universitat. No obstant, els Obrint Pas no m’abandonen del tot: fa uns dies deia a Twitter que escoltar la veu de Xavi Sarrià a “Al país de l’olivera” provocava una dolça addicció. Doncs bé, ja m’he enganxat.

El tercer bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ja té data, lloc i hora. Demà, divendres, 14 d'octubre, alliberarem un nou exemplar del llibre a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot, el poble de Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes valencians de tots els temps. Del Sud hi apareixerà a primera hora de la vesprada.

Si alguna cosa teníem clara d'aquesta aventura, era que el primer bookcrossing fora de la ciutat de València havia de ser al poble del "fill del forner, el que feia versos". Del Sud homenatja així a un dels nostres intel·lectuals, dels nostres avis que ens van deixar una herència inestimable en forma de poemes i que ens va donar una veu en la nostra llengua. L'esperit estellesià està present de principi a final en el nostre llibre i, amb aquest alliberament, volem retre-li el merescut homenatge que, en moltes ocasions, els nostres governants li neguen.

Burjassot és, a més a més, el poble de Guillem Agulló, a qui també volem recordar amb aquesta iniciativa. Agulló, molt present a Del Sud a través de les referències a la cançó que en cada concert li dediquen els companys d'Obrint Pas, va ser víctima de la intolerància feixista i el nostre deure és que el seu nom no caiga mai en l'oblit. També per això era un desig roent deixar un exemplar de Del Sud en un poble que sentim molt proper.

D'altra banda, volem tornar a donar les gràcies a tots els qui ens recolzeu en aquesta iniciativa. A les persones que van trobar-se el llibre en els dos primers bookcrossing i que ja han anunciat via Twitter que seguiran la cadena tornant-lo a alliberar; de fet, a hores d'ara, l'exemplar deixat a la plaça de Sant Agustí, durant la manifestació del 9 d'Octubre, viatja ja cap a Torreblanca, a les comarques del nord del País Valencià.

També volem donar les gràcies als companys que, des de diverses trinxeres, s'estan fent ressò del bookcrossing, com Bel Zaballa, qui ens va fer un gran article a Vilaweb, o Ana Mansegas, qui ens va donar uns minuts al seu programa de la Cadena SER. L'última aportació ha estat el blog En clau de rock, on també ens han volgut fer una referència. Molt agraïts.

Així doncs, sense més preàmbuls, ens veiem divendres a Burjassot!

El segon bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ens va dur a la manifestació del 9 d'Octubre pels carrers de València. Al voltant de les 18 hores, vam alliberar un nou exemplar a la plaça de Sant Agustí i, aproximadament un minut després, ja no hi era. Moltes gràcies per l'interés.

Aquesta setmana, d'altra banda, alliberarem un tercer exemplar: serà divendres, 14 d'octubre, i, per primera vegada, serà fora de la ciutat de València, tot i que no ens n'allunyarem massa. Al llarg de la setmana, direm el punt exacte en aquest blog i als twitters @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan.

Salut!

El primer bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ja és una realitat. Ahir, un llibre va ser alliberat a la font que simbolitza el Túria i els seus afluents, en la plaça de la Mare de Déu de València, i només dos minuts després ja tenia nou propietari. A partir d'ara, el llibre pren vida pròpia i el seu recorregut posterior no es pot predir.

Estem molt contents, d'altra banda, per la gran quantitat de gent que heu donat suport a aquesta iniciativa i, per això, farem un extra: aquesta primera setmana de bookcrossing alliberarem dos llibres en lloc d'un. Així, demà, 9 d'Octubre, Diada nacional del País Valencià, Del Sud estarà a la manifestació que eixirà a les 18 hores de la vesprada des de la plaça de Sant Agustí.

Més o menys a l'inici de la manifestació on ens apleguem any rere any tots els qui defenem els drets socials i nacionals del País Valencià, a la mateixa plaça de Sant Agustí, hi apareixerà un nou Del Sud alliberat. Esperem que, en aquesta ocasió, dure lliure menys temps encara que el llibre de la plaça de la Mare de Déu.

La propera setmana serà el tercer alliberament i el primer fora de la ciutat de València. Com sempre, anirem informant des d'aquesta trinxera i des dels twitters @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan.

De nou, moltíssimes gràcies a tots. Demostreu que, malgrat els entrebancs, seguim sent un poble unit, alegre i combatiu!

(A la imatge, l'exemplar de Del Sud, uns segons abans de ser alliberat a la plaça de la Mare de Déu de València)

Ja ho teniu tot: data i lloc. El proper divendres, 7 d'octubre, comença la campanya de bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. El primer exemplar serà alliberat en la plaça de la Mare de Déu que, com ja vam apuntar ahir al twitter com a pista, ha estat titllada del "veritable cor de València" per un autor com Joan Francesc Mira.

Així, al llarg de la vesprada, un exemplar de Del Sud apareixerà en aquest lloc emblemàtic i esperarà pacientment que algú l'arreplegue, se l'enduga a casa i, si vol, el torne a alliberar quan ja li n'haja tret tot el suc. Agrairíem, a més, que qui el trobarà ens comentara al twitter (@Del_sud, @antonirubio, @HectrSanjuan), al Facebook o al bloc, què li ha semblat tant el llibre com l'experiència.

La tria de la plaça no ha estat casual. Des de fa uns mesos, aquest lloc s'ha convertit en punt de trobada per a tots aquells que reclamem una manera diferent d'entendre la política i la nostra condició de valencians. La plaça de la Mare de Déu ha estat un clam en favor de la llengua a les escoles i contra la supressió de les línies en valencià, un crit contra la corrupció de la classe dirigent, una batalla per TV3... però també un lloc per a recordar, cada dia tres, aquells que van perdre la vida en l'accident de metro més trist de la nostra història.

Per tot això, hem triat aquest lloc per a fer el primer bookcrossing de Del Sud; amb tot, si us para lluny, no patiu: la iniciativa continuarà durant les properes setmanes!

Us animem a trobar el llibre. Sort!

El bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ja té data: el proper divendres, 7 d'octubre, n'alliberarem el primer exemplar i començarem amb aquesta nova aventura. On? A quina hora? Eixa informació és encara matèria reservada però, al llarg de la setmana, anirem informant mitjançant aquest blog i els twitters @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan.

En tot cas, serà en un lloc de la ciutat de València, on va nàixer el llibre, i amb una significació especial. De la mateixa manera, ja podem avançar una altra novetat: per ser la primera setmana de bookcrossing, no descartem alliberar-ne un segon exemplar! Caldrà, doncs, estar a l'aguait.

En tot cas, el que sí és segur és que, el proper 7 d'octubre, el primer exemplar de Del Sud alliberat eixirà al carrer, a esperar que algú l'arreplegue...

(A la imatge, un exemplar de Del Sud, en un banc del carrer, esperant que algú li faça cas i se l'enduga a casa)

Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas s'allibera. A partir de l'imminent mes d'octubre, comencen una gran campanya de bookcrossing en què alliberarem un exemplar del llibre cada setmana. Durant els dies anteriors, mitjançant aquest blog i els nostres comptes de Twitter (@Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan) anunciarem cada lloc on deixarem un exemplar de Del Sud per al primer que tinga el gust i les ganes d'agafar-lo. Podeu buscar-lo, llegir-lo i, si voleu, tornar-lo a alliberar.

La tria dels llocs on alliberarem Del Sud no serà casual. Seran emplaçaments ben significatius que ens serviran per a homenatjar llocs, persones i col·lectius que pensem que mereixen un reconeixement o per a recordar fets especials per a tots nosaltres. Tal volta siga una escola, per a mostrar el nostre suport a l'ensenyament públic, o una plaça o un carrer dedicat a algú, o una població que ens resulte especial per qualsevol motiu. El cas és que, sense més ni més, ho anunciarem, hi anirem i hi deixarem el llibre; la resta del que passe és cosa vostra.

El primer exemplar de Del Sud s'alliberarà la propera setmana. Fins eixe dia, donarem recompte del lloc triat en aquest mateix blog i via Twitter; potser, també via Facebook, si el senyor Zuckerberg deixa de marejar amb tant de canvi de format. En tot cas, esteu atents perquè un nou llibre està a punt de llançar-se a viure la seua vida.

Comptem amb la vostra col·laboració i el vostre suport per a donar vida a aquesta iniciativa que ens il·lusiona moltíssim. El lloc triat per a iniciar l'aventura del bookcrossing és...

(Continuarà)

Vivim temps convulsos. Vivim temps de revifament del capitalisme genocida i salvatge, de qüestionament de l'estat de benestar, de manca de respecte als drets humans. Líbia, Iraq, Palestina, la classe treballadora de tot el planeta... tothom pateix l'allau neoliberal i l'atac de la dreta desacomplexada. Per això, ara més que mai, ens cal llegir Galeano. Molt...

(Clicka per a llegir "Los nadies", el colpidor i excepcional microconte de l'escriptor uruguaià)

Tot i que altres joguines virtuals, com el Facebook o el Twitter, ens mantenen un poc allunyats d'aquesta trinxera, el blog Del Sud. Cròniques des del País Valencià continua fent via. Ja fa més de tres anys que vam encetar aquesta aventura, coincidint amb la publicació del llibre homònim, i, des d'aleshores, portem més de 300 entrades que han superat ja les 100.000 visites.

A tots els que diàriament esteu a l'altra banda de l'ordinador, tant en el blog de Vilaweb com a les xarxes socials, moltes gràcies. Com diuen els Obrint Pas, vosaltres sou els imprescindible.

I, avui, més que mai, us necessitem a tots plegats per a recordar que fa 18 anys ens van furtar a Guillem Agulló, un dels nostres. Per ell, perquè no volem, ni podem oblidar, perquè tenim molt de camí per recórrer junts, ací seguirem, disposats a no callar i a seguir lluitant.

Salut!

El proper dissabte 2 d'abril serà una jornada reivindicativa i festiva per l'ensenyament en valencià i l'escola pública. Escola Valenciana organitza una gran Cercavila per l'ensenyament en valencià. El curs 2011-2012 pot ser l'últim amb programes d'ensenyament en valencià al nostre país si es compleixen les previsions de la Conselleria d'Educació. Per aquest motiu fem una crida al sector educatiu i la societat valenciana en general per dir sí a l'ensenyament en valencià.

La Cercavila per l'ensenyament en valencià eixirà del Parterre (pl. d'Alfons el Magnànim, València) a les 19.30 hores i ens portarà cap a Benimaclet per deixar-nos a les portes del concert de celebració dels 10 anys del CSB Terra, amb l'actuació de la Gossa Sorda i la presentació del nou disc d'Obrint Pas "Coratge".

Acompanyaran la cercavila una carrossa amb sound system i a més hi haurà gegants i cabuts, dolçainers, dimonis i moltes sorpreses més.

Abans, a les 18 hores, a la plaça de Manises, hi haurà la Concentració per l'ensenyament públic, organitzada per la Plataforma per l'ensenyament públic amb el lema "Per la dignitat i el futur. El nostre sòl per la nostra escola!".

I un cop finalitzada la cercavila, a les 21.30, començarà el concert d'Obrint Pas i la Gossa Sorda, dos dels grups de més èxit del nostre país. Podeu adquirir les entrades a productesdelaterra.cat

Esteu tots i totes convidades a dir sí a l'ensenyament en valencià, sí a l'escola pública.

El 2 d'abril vos esperem!

Companyes i companys d’utopia:

El 2 d'abril... Quines ganes!

Aprofitant el retorn de Brams, ara immersos en plena gira americana, volem fer-los un petit homenatge amb aquesta grandíssima cançó. Des de la primera volta que els vam veure, en un concert brutal a Santa Coloma de Queralt, a la comarca de la Conca del Barberà, fins el seu concert de comiat, la trajectòria d'aquest grup ha sigut impressionant, malgrat no haver sortit mai en la "premsa lliure". Brindis és una cançó que, a més a més, inicia el seu darrer disc de directe, precedida d'aquells grans versos de Martí i Pol que ens recorden que "tot està per fer i tot és possible". Us deixem amb els Brams, impresentables i berguedans. Salut!



BRAMS - BRINDIS

Brindo pel Pedraforca,
brindo per la Patum,
brindo per les obagues humitejades i el seu perfum.
Brindo per Nicaragua,
pel Vint-i-cinc d'abril.
Brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil
brindo pels avis i àvies que van lluitar a la guerra civil.

I brindarem, tot maleint,
la memòria de Felip V.
I brindarem, tot maleint,
la memòria de Felip V.

Brindo per Formentera,
per la Plana de Vic.
Brindo per la collita de marihuana dels meus amics
Pels indis de Chiapas,
brindo pel seu estel.
Brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel
brindo per Cuba lliure i pel camarada Fidel

I brindarem, tot maleint,
la memòria de Felip V.
I brindarem, tot maleint,
la memòria de Felip V.

Brindo per les tavernes.
Brindo pels maquis vells.
Brindo pels qui desperten el tremp de la terra alçant castells.
Brindo pels grans poetes
pels últims d'anar a dormir.
Brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir
brindo per la gent del rotllo i per la mare que ens va parir.

I brindarem, tot maleint,
la memòria de Felip V.
I brindarem, tot maleint,
la memòria de Felip V.

Una cançó que, senzillament, aborrona. No crec que calga explicar res més. Estàvem als anys 90, la vida d'adolescent era complexa i plena de contradiccions i els Lax'n'Busto van ajudar a cercar el camí. Podria haver posat qualsevol altra canço del grup del Vendrell, però la casualitat o, tal volta, els misteris de la ment ens han conduït, directament, cap a Ella i el seu fill.



LAX'N'BUSTO - ELLA I EL SEU FILL

Viu soleta amb el seu fill
en un pis d’aquells de fa 300 anys,
dels seus pares va escapar
i el pare del nen ràpid va renunciar.

Ella li dona a aquell infant.

Cada dia al dematí,
ella el lleva, el banya i agafa el camí.
A l’escola el portarà,
la psicòloga ja l’està esperant.

Què pot fer, amb un nen que no fa res?
Que va nèixer abans de temps.

Vull saber que penses mentre jo t’estic tocant.
Tu no sents. Tu no parles, ni veus les meves mans;
però el teu cor va bategant,
i és que tens el meu amor les 3 horetes que ets per mi.

La mare s’en va a treballar,
a la O.N.C.E. ara l’han contractat.
Ella sempre havia comprat
cupons de l’esperança per somiar

I agraeix tota la sort que va tenir,
quant aquell crio va parir.

Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai,
i el nen té tots els mals que déu li va poder donar.
Ara és a l’hospital,
i la noia, que farà quan el cel digui vas fallar,
i se l’emporti al més enllà.

Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai,
i somia que algun dia, potser serà important
perquè a ella tant li fa.
El nen té la seva sang, el seu amor, la seva pau,
i el que ella no sap explicar.

Amor meu...

De les albaes fins a la música electrònica, dels camps de xufes d'Alboraia fins a la pista de ball de la macrodiscoteca de torn, el recorregut dels Orxata Sound System és tan ample com el seu repertori destrellatat, irreverent i esbojarrat. Van sorprendre ja fa uns quants anys amb el seu Exèrcit d'escèptics i uns concerts increïbles on apareixia des de l'Electrotrauma fins a les cançons de Ximo Bayo en valencià; ara, continuen amb un repertori on la música electrònica, el cant d'estil, el carro d'anar a fer faena o l'humor escatològic valencià es barregen sense control, com demostra Me la fiques more, un autèntic temasso. Ací us deixem el tema i la lletra, un intent de normalització de la qual resulta gairebé una tasca impossible...



ORXATA SOUND SYSTEM - ME LA FIQUES MORE

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

mamprén la brega, la col·lega aplega tard
este merquetengue me partix per la meitat
jamelga austerritja, lliri entre cards
ton pare té terreno, ja te tinc catà
guaratxa, pelroja, xiringuito platja
arenga la bullanga que la xona raja
no sigues estreta, la vida tapreta,
a la biblioteca, virgo Vicenteta

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

controla els ese eme eses que m'envies
no sé per què encara tu de mi te fies
quan traus pitrera dos faenes tens
me dilata el tema, me provoca estrés
ja no fem res del que penjàvem al Youporn
a mi em va lSM com li anava al Foucault
anticiclons i hormones, repreciosor
d'on no n'hi ha no se pot traure, mi amol

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

amb el piu que trenca armeles,
creïlles, tomaques i cebes,
guaiabes, morangos, cocobongo,
tanga i tongo, yo quito yo pongo

i mos empastrem
per la bullatera
i el cau fa olor
a suor, a pelea
bambo no mambo
rogle de caldera
surrianda en flor
ja ve la primavera

bala baladre
t'has llançat a perdre
hedge found, not found
vas a setembre
cacau en corfa
quina pin-up
a l'Albufera
ballant mash-up

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

El lipdub per la independència dels Països Catalans continua trencant barreres. Després d'haver obtingut el rècord mundial amb una participació de més de 5.700 persones, ara ha superat el milió de visites a la xarxa en només dos mesos i mig. La veritat és que el vídeo, amb la música de La Flama d'Obrint Pas de fons, és emocionant i anima a seguir endavant malgrat les circumstàncies adverses. A tots els qui van participar-hi, un milió de gràcies i aquest petit homenatge des de Del Sud.

Salut i independència!

Els Antònia Font són un d'aquells grups que mai no deixen indiferents. Les seues lletres i els seus ritmes van suposar un nou alé a la música en català i, a més a més, com altres formacions com Fora des Sembrat, van fer arribar la parla de "ses Illes" a la resta dels Països Catalans. Aquest Alpinistes samurais és un d'aquells himnes al voltant d'allò quotidià, però amb unes lletres fantasioses i imaginatives, inclós al seu treball Alegria (2002); després, vindrien altres discos exitosos com Taxi o Batiscafo Katiuscas. A continuació, us deixem la lletra d'aquesta gran cançó i un vídeo dels Antònia Font, amb la interpretació de la peça el 2008 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.



ANTÒNIA FONT - ALPINISTES SAMURAIS

Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat,
giren es ventiladors.

Una falta personal,
tantes baixes en es meu sofà,
mil cent-cinquanta condons.

Alpinistes-samurais,
coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar
com és un dia just a punt d'acabar.

Un principi d'estació,
de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.

Un indici de final,
previsions males de calcular.
Qui em sabria contestar
com és un dia just a punt d'acabar.

I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl.lit travessa paisatges
i capses de retoladors.

Ses flors se despinten des arbres
i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.

Un cigarro, un tallat,
no són temes de gran densitat,
giren es ventiladors.

Una foto, manantials,
aumentam es nivell d'expulsions,
beus aigua des meus grifons.

Alpinistes-samurais,
coses més rares mos han de passar.
Qui em sabria contestar
com és un dia just a punt d'acabar.

I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.

Ses flors se despinten des arbres
i es ules les perden del tot,
ses albes vesteixen sa pura matèria
des gremi de sa construcció.

I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl·lit travessa paisatges
i capses de retoladors.

Un principi d'estació,
de cabines per telefonar,
xerrava amb es contestador.

Seguint amb els himnes que ens van arribar del Nord, aquesta setmana volem dedicar la cançó a un dels temes que han passat a formar part de l'imaginari musical col·lectiu català: L'Estaca, del mestre Lluís Llach. Per a nosaltres, és una cançó molt especial perquè, en ple procés d'escriptura de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, vam tindre l'honor i el plaer d'entrevistar Llach després del seu darrer concert a València. Un moment mític que va acabar, com no, amb una emocionant intepretació de L'Estaca. D'aquell moment, vam fer recompte en una entrada en aquest mateix blog; ara, volem recordar una cançó d'aquelles que ho diuen tot i per les quals paga la pena lluitar.



L'ESTACA - LLUÍS LLACH

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

Després d'un temps fora de les ones, el proper dissabte, 1 de gener de 2011, un dels autors d'aquest blog, Antoni Rubio, tornarà a la SER per a fer balanç polític de l'any que s'acaba. Serà a l'espai dels Bloggers valencians, dins del programa A vivir que son dos días, conduït en la seua edició valenciana per Ana Mansergas. Junt a l'autor de Del Sud, hi estaran Sergi Pitarch, company de Rubio a l'executiva de la Unió de Periodistes Valencians i un dels fundadors de L'Informatiu, i Javier Cavanilles, un home indrescriptible. Si la ressaca de la nit de cap d'any no és massa forta, hi us esperem!

(A la imatge, Ana Mansegas amb un altre dels bloggers valencians, a l'estudi de la cadena SER a València).

Formen part de la història de la música catalana. Junt amb altres grups com Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït o Brams, Els Pets van participar en allò que s'anomenà "rock català" i que va suposar una forta embranzida a la música en la nostra llengua. Eren moments en què la música en català encara no havia esclatat al País Valencià i, des del Sud, seguíem com podíem els treballs dels grups del Nord. Una d'aquelles cançons que van sonar a tot arreu és aquest excepcional Bon dia, un treball que retracta amb perfecció el carrer, el dia a dia, l'esperit i l'essència d'una població qualsevol del nostre país. Des de Constantí, amb tots vosaltres, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres... és a dir, Els Pets. Poca broma!



BON DIA - ELS PETS

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.

Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt dels caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.

I el pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu

Bon dia...