La cartellera del cinema Octubre de Moscou, farcida d’estrenes nord-americanes; un McDonald’s o un Starbucks en cada cantonada; la botiga de souvenirs més cara de Sant Petesburg, dita Red October, et dóna la mercaderia en una bossa de plàstic farcida de martells i corbelles; imatges de Lenin i Marx; l’antic edifici del KGB, ara seu de
Atesa la nova situació d’Internet, amb les xarxes socials tirant fum, us convide a tots els qui tingue interés a fer-vos seguidors del meu twitter o, si voleu, a connectar-nos via facebook. No obstant això, aquest blog seguirà actiu perquè no podem -ni volem- renunciar a cap trinxera. I perquè, a més a més, a
València es cau a bocins. Passejant per l’avinguda Balears, on abans estava la seu del diari El Mundo, veig que l’antiga redacció continua buida i sense ocupar des de fa mesos; tot just al costat, l’antic restaurant basc Eguzki també roman tancat, com un immens esquelet d’animal juràsic que ningú no vol. Fins i tot,
Tot i que altres joguines virtuals, com el Facebook o el Twitter, ens mantenen un poc allunyats d’aquesta trinxera, el blog Del Sud. Cròniques des del País Valencià continua fent via. Ja fa més de tres anys que vam encetar aquesta aventura, coincidint amb la publicació del llibre homònim, i, des d’aleshores, portem més de 300 entrades
(Article publicat al bloc Conexión Valencia de elmundo.es) En el PSPV hi ha un runrún. Un corrent d’opinió soterrada de ciutadans que pot emergir com del no-res i donar un esglai al PP de Francisco Camps que s’ha venut als quatre vents com a guanyador absolut de les eleccions. La raó? Una barreja de sensacions
El proper dissabte 2 d’abril serà una jornada reivindicativa i festiva per l’ensenyament en valencià i l’escola pública. Escola Valenciana organitza una gran Cercavila per l’ensenyament en valencià. El curs 2011-2012 pot ser l’últim amb programes d’ensenyament en valencià al nostre país si es compleixen les previsions de la Conselleria d’Educació. Per aquest motiu fem
Crida a la participació en la manifestació del 26 de març a València En algun poble de la terreta… Companyes i companys d’utopia: Açò que passa a ca nostra, no té trellat ni forrellat. En qualsevol indret civilitzat del planeta, tots aquells que ens malgovernen ja serien a la presó: corrupció, especulació, censura, manipulació, balafiament,
Un relat imprescindible per entendre com funcionen las xarxes clientelars al País Valencià. I que dóna compte de perquè malgrat els vestits del presidentes i els casos de corrupció el PP té moltes paperetes de continuar amb el poder. Gran treball del company d’El Temps Víctor Maceda. Paga la pena llegir-ho en paper però per
Pel seu interés reproduïm un article que va escriure Hèctor Sanjuan al bloc de política del diari El Mundo sobre les possibilitats electorals de Compromís. En el darrer post, discutien els lectors sobre qui s’anava a quedar fora del Parlament valencià a partir del proper dia 22 de maig. Compromís, deien uns, Esquerra Unida, contraatacaven uns
…per estar ací, per tu, per tot. No t’ho podré dir totes les voltes que caldria, però ho intentaré: moltíssimes gràcies. T’estime…
Avui és un dia especial. Primera classe a l’institut, en 2n de Batxillerat, al voltant de la figura d’Estellés. Com a introducció de la lliçó, he triat La Flama, la coneguda cançó d’Obrint Pas que s’inicia amb uns versos del poeta de Burjassot. Estic nerviós. A veure què passa… OBRINT PAS – LA FLAMA “No
Aprofitant el retorn de Brams, ara immersos en plena gira americana, volem fer-los un petit homenatge amb aquesta grandíssima cançó. Des de la primera volta que els vam veure, en un concert brutal a Santa Coloma de Queralt, a la comarca de la Conca del Barberà, fins el seu concert de comiat, la trajectòria d’aquest
Ja feia uns quants anys que m’ho oferien a totes hores. Eixia de festa i un amic o un desconegut se m’adreçava i em deia: “prova-ho, home, veuràs com t’agrada”. Jo vaig dir que no moltes voltes, però la veu de la temptació era forta i persistent. Tasta-ho, tasta-ho. Sempre deia que no perquè sé
Una cançó que, senzillament, aborrona. No crec que calga explicar res més. Estàvem als anys 90, la vida d’adolescent era complexa i plena de contradiccions i els Lax’n’Busto van ajudar a cercar el camí. Podria haver posat qualsevol altra canço del grup del Vendrell, però la casualitat o, tal volta, els misteris de la ment