Del Sud
Crònica d'un llibre
Un altre gran escriptor que se’n va de vacances i ens deixa un poc més orfes, un poc més sols. Lloat i criticat a parts iguals, el premi Nobel de 1998 era un dels meus imprescindibles, una de les meues poques concessions als supervendes literaris. I un dels llibres que més em va colpir va ser La caverna, molt per damunt d’altres títols més coneguts, llegits o duts a la pantalla cinematogràfica de l’autor portugués. Un altre dia en parlaré amb més profunditat, com correspon. Ara, però, com a homenatge al novel·lista portugués, escric aquelles paraules del seu admirat Fernando Pessoa, a qui recordava mitjançant un dels seus heterònims en L’any de la mort de Ricardo Reis: “La meua pàtria és la meua llengua portuguesa”.
Ens queda, però, la seua literatura, les seues paraules… Saramago, doncs, com altres grans, no morirà del tot.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perdona Antoni, el post és molt bonic, però el Premi Nobel va ser el 1998. A Portugal els dies següents van ser dies de festa.