decalpeixet |
dimecres, 27 de febrer de 2008 | 01:14h
Al cotxe retrona Habeas Corpus, un tomb després del pont del Glorieta. A l'alçada de la botiga de mobles, davant la fàbrica. "Hemos nacido en el lado equivocado, en el peor lado hemos nacido,..." Llums a l'esquerra, i un peto brillant de color groc a la dreta. No poden ser operaris de Dragados escarrassats en el multiplicament de la C-14. M'aturo i la llum que duu a la ma m'enfoca. Inspecciona el cotxe, el rodeja i, segueixo badant el camí que m'assenyala: allà es troben els altres. Ara, ja no tinc rumb clar, però ells me'l diran. "A la izquierda de Dios!", paro la música.
Espantòs i horrible. Així és com ho veuen tots unànimament. Un nacionalisme delirant d'arrels antidemocràtiques i intolerants s'agita al nord de l'Àfrica. Manifestacions patriòtiques en suport al rei, banderes ben alçades per la unitat de la pàtria i aniversaris de marxes alliberadores per l'ocupació. Sí senyor. Dues lliçons sobre el colonialisme del S.XIX, però televisat i en color. 
La Generalitat ja ens ha confirmat el nom del culpable de tots els nostres mals, i del martirologi informatiu. A 30 anys de la coronació de 
Vaig conèixer l'Andoni el setembre de 1996. De fet, uns mesos abans. Una persona culta, assossegada i amb una gran capacitat de síntesi i concreció sobre la realitat política d'Euskal Herria i el conflicte que pesa sobre els homes i les dones de la terra de colors verds i l'aire humit. Es veien venir llavors sobre 
El missatge del Jordi enviat a les onze del matí del diumenge 12 d'agost: 
La Lola Guri, la iaia de Montbrió, en diu "anar a la dula". 
I han començat les paraules buides. Probem? 
A la mort accidental de 
Ara bé, posats a parlar d'eleccions municipals i propostes des de tots els cantons... llanço diferents preguntes a l'aire: 
Avui porto una cresta de pam i mig. Mala llet és el què provoca a més d'un (entre els que m'incloc mentre recupero de l'armari la caçadora texana) escoltar a la diputada del Partit Popular Montserrat Nebreda assegurant que els mossos d'Esquadra són "intel·lectualment joves". Primer plat. Josep Piqué -que pot tenir molts defectes però alguna virtud molt lloable com la sinceritat- ens ho ha acabat d'explicar: "als Mossos d'Esquadra, el què sí els demano és que tinguin fermesa". "Apoderar-se d'una propietat aliena té un nom i en l'estat de dret les lleis són per complir-se". I ja és hora d'actuar contra els antisistema", sentencia. Segon plat.
Es passejava nerviosament amunt i avall del carrer cercant les ànimes perdudes amistançades a les persianes caigudes dels bars. S'atura, xiteja un "pseet" i es dirigeix fixament als ulls del possible comprador. La pregunta, simple i sintètica: 
- Què et sembla, Rafa?
Tenir una casa és important. De fet, tots en tenim una de casa. No em refereixo a aquelles que cauen a les mans fruit d'un contracte vitalici amb un banc. La casa, com a sostre i aixopluc de la gent que forma una familia. I del renom d'aquesta casa. Continent i contingut es confonen però el sentit és el mateix. El nom defineix la cosa, i la casa. 
