Els episodis emmudits
No cabrien en un sol volum de llibre els episodis emmudits sobre el que passa a Síria i que breument es pot explicar amb una crueltat extrema: els bombardeigs sobre les ciutats sirianes en disputa ja no són fets pels avions MIG sinó per helicòpters que llancen barrils d’explosius sobre les ciutats. La setmana passada l’Hospital Shifa de la ciutat d’Alep va ser liquidat en un bombardeig amb el resultat de 40 morts, entre ells alguns metges. El centre sanitari, de fet, era un espai provisional ja que va patir la mateixa sort el novembre passat.
En canvi però, una altra reserva d’espai informatiu ben diferent tenen alguns elements de la guerra siriana: l’existència de gihadistes europeus a les brigades del Front Islàmic, l’existència de fonamentalistes islàmics al costat de l’oposició al règim, els avanços d’Al-Qaeda, Jabhat Al Nusra o ISIS (segons la temporada) o el segrest de monges, cristians o periodistes. Una constant d’una guerra que distorsiona qualsevol tipus de judici que se’n pugui fer del què allà hi passa.
De la seva banda, les informacions que ofereix el règim sirià a través de l’agència estatals de notícies siriana SANA se centren, entre esdeveniments de ‘fets i gent’, a explicar els resultats del mundial de futbol al Brasil, les medalles dels esportistes nacionals, exposicions, festes nocturnes a Damasc i breus relats de la història del pop.
Aquest autisme informatiu a l’hora de parlar de conflictes sorprèn quan es torna a parlar de l’Iraq una vegada es produeix l’ofensiva de l’Estat Islàmic de Síria i el Llevant (ISIS en anglès), el mes de juny. Allà s’hi centren tots els focus, de nou. Malgrat aquesta sobtada atenció, la mitjana de morts diaris en aquest país en el transcurs del 2014 se situava en 42 per dia, arribant als 1.076 el gener o als 1.027 el maig. De fet, la mateixa Missió d’Assistència de l’ONU a l’Iraq denunciava que el 2013 va ser el pitjor dels darrers cinc anys en el seu compte de víctimes civils: 7.818 morts.
Una guerra esmorteïda i avalada per un còmput diari de víctimes civils que tampoc no semblava mereixedora d’una onada d’indignació, o almenys un detall informatiu de rellevància i seguiment acurat. Fins al darrer cop de llum que se li ha abocat amb episodis com l’establiment d’un Califat Islàmic (fet anteriorment el 2006), l’avançament de posicions per part dels fonamentalistes, la crucificció de cristians, les execucions sumaríssimes, la proximitat d’Al-Qaeda a Bagdad o l’anunci d’intervenció per part dels Estats Units que no va semblar mereixedora de cap manifestació o protesta antiimperialista.