Hi ha certs opinadors que troben que cal protegir els parlants i els lectors de les dificultats. Que cal oferir-los un català lleuger (light) o de nyigui-nyoli (lite), sigui evitant-los el no … pas o la doble negació, sigui impedint que se’ls herniïn les neurones decodificant un llur o un hom. Evidentment, també se’ls ha
Entrevista a Jordi Robirosa a Verbàlia. Totalment d’acord amb ell quant al paper difusor i pedagògic dels mitjans de comunicació i dels comunicadors. En parlaré els propers dies a compte d’antihorari, engospar, apoderament o evitern. On no puc estar d’acord amb en Robirosa és quan diu que la seva dèria (apostoflant) hauria de ser al
Independentista que pronostica l’apocalipsi de la independència per la lentitud amb què s’està fent tot des del 2012 (més d’un any per convocar el 9N, convocat a onze mesos vista i seguit d’unes eleccions també a onze mesos, seguit de paràlisi en la investidura…).
Això de la independència deixarà molts rastres neològics que faran goig d’estudiar d’ací a uns anys. Entre aquests, el “processista“, que seria algú que no sap ben bé si vol o no vol la independència, però que ja li va bé anar fent bullir l’olla del procés. Us proposo avui el “revolucionista“, que seria un
Els clàssics ens varen explicar en el seu moment què és el lumpenproletariat. Avui tenim una nova categoria de proletaris, els del masterproletariat, gent de casa bona, petits (o no tan petits) burgesos, amb dos o tres títols universitaris, que piulen la revolució des de smartphones que valen més que el salari mínim interprofessional i
AVÍS: entrada no apta per a menors de X anys. Ben sovint podem trobar piulades com aquesta: Aquesta idea es pot expressar de diferents maneres segons el DIEC: cul 3 1 m. [LC] donar pel cul a) vulg. Practicar el coit anal com a subjecte actiu. 3 1 m. [LC] donar pel cul b) vulg. Molestar, empipar, perjudicar granment.
La i antihiàtica contraataca! Avui, 4 d’agost del darrer any de la colonització espanyola, a la plaça Sant Jaume ens hem congregat sota la crida de l’ANC i ÒC. Durant els parlaments, s’ha fet evident que la i antihiàtica (DIEC, Viquipèdia) també vol participar del procés. Presentem-la: la i antihiàtica té carta de naturalesa i
Alguns es pregunten com es dirà la part no principatina de la divisió d’Espanya que resultarà de la nostra independència. Seguint altres precedents, s’hauria de dir Former Kingdom of Spain (FKoS), però si assumim que des que varen inventar Espanya el 1812 no ha parat d’encongir-se, podem seguir-li dient Espanya ara, després que valencians i
CC Qui més, qui menys, té un amic o conegut “happyflowers” que tot sovint el convida a assistir a alguna trobada multicultural o de mestissatge. Què esperaries d’una aital trobada? Que s’hi barregessin cultures i que n’hi hagués més d’una i no pas solament la del país. La realitat és una altra: el mestissatge sempre
L’any 2001 vaig presentar a Andorra, en una comunicació, un terme que vaig encunyar per ajudar a entendre la mentalitat dels feixistes. El terme és endofòbia i el vaig presentar aquí: De Yzaguirre, Ll., Gelpí, C. (2003): “Al·loglotisme, territorialitat i ‘ius linguae’: tres eixos per vertebrar una política lingüística europea top-down”, Actes del 2n Congrés
Cada cop és més freqüent que els mitjans emprin el verb executar com a sinònim suau d’assassinar. El problema que té aquest ús és que adopten el punt de vista dels assassins i en legitimen el llenguatge. Anem a pams, vegem com defineix ambdós verbs el DIEC: executar 1 1 (…) 2 2 tr. [DR] [DE] Aplicar la
No estic segur que els colavistes ho sàpiguen, que són colavistes. Recordo que als inicis dels 80, fruit de la negra nit del franquisme, molts masnovins creien ser masnouins. Allà al camí ral hi havia una joieria amb un senyor rètol que deia “Joieria masnouina”. Va costar molta paciència convèncer-los de consultar qui fos, fins
Hi ha gent que no sap entendre la diferència entre igualtat i uniformitat. En el cas de la igualtat de drets lingüístics, aquesta confusió va servir per al genocidi lingüístic generalitzat que va promoure la revolució francesa. Cal tenir present que a la fi del S. XVIII la llengua més parlada de França no era
Els que coneixem la importància de la terminologia, sabem que qui fixa una denominació n’està imposant molt sovint la concepció. Dit en altres paraules, quan una de les parts (persones, institucions, partits, empreses…) que participa en un debat o un litigi aconsegueix que els altres adoptin la seva terminologia ja té mitja victòria. Un exemple
La propera edició del Diccionari de Sociolingüística de Jordi Solé i Camardons podrà incloure un nou terme, que proposo avui: oligolingüisme. Una persona que parli tres llengües s’allunya de l’estereotip de monolingüe profund i podem considerar-lo plurilingüe o multilingüe o poliglot. En canvi, una societat del tercer mil·lenni (un país, un estat, una ciutat, una