Pler de llengües

Reflexions sobre el gaudi del multilingüisme, pensant en la nostra República

23 de juny de 2016
0 comentaris

Estarà gaire freda?

De vegades, no tot és plaer, amb les llengües, com avui, tornant de la Ciudad de la Justicia de l’Hospitalet, on es dicten un 8% de sentències en català. Com que tenia set, he entrat a “El bon gust”, un forn de la Riera Blanca, 180, de l’Hospitalet, a tocar del metro de Santa Eulàlia.

Abans de demanar l’aigua, visible a la nevera, amb preu inclòs, he preguntat “Estarà gaire freda?” a la dependenta, la qual m’ha respost “O me habla en español o ya se puede ir” (quasi literat, sigueu indulgents amb la meva memòria). La persona que m’ha dit això no m’ha semblat una llumenera amb qui es pogués raonar sobre glossofàgia o drets lingüístics i he preferit sortir i trucar al 112.

Al 112 m’han aclarit que ells no poden intervenir en aquests casos, que el que haig de fer es demanar el full de reclamacions i, només si me’l neguen, tornar a trucar-hi. Així ha anat, perquè la resposta a la petició del full de reclamacions ha estat quasi idèntica (m’ha cridat l’atenció que la frase podia semblar educada atès que no tutejava, però a Llatinoamèrica la norma és el voseo i el to era clarament hostil).

Aproximadament a les 11h40 d’avui, revetlla de Sant Joan i festa nacional dels catalans (no solament els catalunyesos), la gent del 112 m’han dit que vindria una patrulla. Passats un quart m’han trucat al mòbil perquè la patrulla s’havia hagut de desviar per atendre un ancià desmaiat -es veu que la L’H només hi ha una patrulla… Han arribat si fa no fa als 25′ (vehicle CME 3461).

Des del primer moment, els de la patrula m’han dit que ja podia marxar i m’han transmès de múltiples maneres el missatge no verbal que els feia nosa. Segurament, per a l’agent 16893, això de fer complir l’article dos de la Declaració universal de drets humans i l’article 128.1 del Codi de consum de Catalunya és una tasca poc lluïda, potser supèrflua per als seus grans dots policials, però el redactat de la llei és molt clar (tot i haver estat redactat per persones capsigranyes):

Capítol VIII Drets lingüístics
Article 128-1
Drets lingüístics de les persones consumidores
1. Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.
Davant la insistència dels mossos a fer-me marxar sense el full de reclamacions (amb l’excusa que, si realment vull fer la reclamació sempre puc anar a una oficina de Consum, donant entenent que en realitat ja se’m passaria, això de pretendre ser respectat al meu país) hem hagut de parlar per desfer alguns malentesos:
  • per part meva, sobre el procediment, que jo creia automàtic, de sanció per no haver-me lliurat el full de reclamacions en demanar-lo; resulta que ells ara faran una acta i ja veurem en què queda tot plegat i han recalcat que no tinc cap dret a ser informat sobre el resultat;
  • per part meva, els he fet entendre que no pensava marxar sense l’acta, per la simple raó que, de fet, em conformaria amb la sanció pertinent. Per què? Perquè el culpable no és el treballador que és contractat per a una feina per a la qual no està preparat (independentment dels prejudicis racistes que pugui tenir contra les llengües dels altres), el culpable és el propietari.

Cal que em detingui en un detall sobre el nivell intel·lectual de la persona que m’ha volgut discriminar: un cop ha vist que em quedava a esperar els Mossos, ha començat a refregar-me una escombra pels peus, fent veure que escombrava (el reputat mètode que apliquen als McDonalds). Quan he intentant protegir-me interposant un tamburet entre l’escombra i els meus peus, me l’ha arrabassat violentament i m’ha amenaçat mostrant-me que una càmera enfocava justament el lloc que jo ocupava i on ella m’havia estat colpejant els peus amb l’escombra. Vist el nivell QI d’aquesta persona dubto que arribi a pensar “per la merda de sou que em paguen només faltaria que hagués d’entendre el català”, però deu tenir en el seu entorn gent que li transmet aquesta actitud.

Doncs, jo m’hauria conformat amb la multa al propietari; la multa no seria per tenir atenent el públic una persona que no reuneix els requisits legals per a poder respectar el dret dels “persons consumidors” sinó per no lliurar el full de reclamacions, però la propera vegada que algú demani alguna cosa en català potser ja no l’haurien foragitat. Un cop el mosso m’han deixat clar que no tinc manera de saber si se sancionarà o no l’incompliment relatiu als fulls de reclamacions, he hagut d’insistir que no marxaria sense el full. Crec que el que els ha decantat ha estat quan he tret el cub 5x5x5 (que trigo 30 minuts a resoldre) i m’he posat a trastejar; llavors han parlat amb el responsable i al cap d’uns minuts (40′ des que l’he demanat) ha aparegut un full de reclamacions.

https://youtu.be/AFmDhcIYBBE

Amb tot això, quan havia passat més de mitja hora i jo seguia tenint set, li he demanat a un dels mossos si em podia comprar l’aigua amb les monedes que li lliurava i m’ho han negat; m’han fet anar a un altre establiment (paquistanesos que no han tingut cap problema a vendre una aigua demanada en bell catalanesc).

Un detall potser no trivial: quan encara no havien arribat els mossos ha vingut un individu que, en un perfecte català, m’ha dit que s’havia d’endur els tamburets (també aquell en què jo seia). L’he seguit amb la vista i els ha introduït a una botiga de l’altra banda del portal. Potser era el propietari o no, en tot cas era algú que hauria pogut intervenir per atenuar la situació i no ha volgut fer-ho.

Ara, a redactar la reclamació. Informaré en el futur sobre com acaba tot plegat.

Petició 1: agrairia orientació sobre si és cert que no tinc dret a saber com acaben les diligències dels mossos; proposo l’etiqueta #rb180lh (Riera Blanca 180 de L’Hospitalet).

 

Petició 2: els mossos m’han obligat a marxar sense el segell de l’establiment al full de reclamacions; m’agradaria saber si aquest capteniment és ajustat a llei. Gràcies.

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!