Pler de llengües

Hi ha gent que no sap entendre la diferència entre igualtat i uniformitat. En el cas de la igualtat de drets lingüístics, aquesta confusió va servir per al genocidi lingüístic generalitzat que va promoure la revolució francesa. Cal tenir present que a la fi del S. XVIII la llengua més parlada de França no era el francès sinó l’occità.

Igualtat, pel que fa a les llengües, vol dir que es reconeguin els mateixos drets i deures a les diverses col·lectivitats lingüístiques. Però els revolucionaris varen guillotinar totes  les altres llengües dient que els ciutadans serien tots iguals si tots parlaven la llengua de la minoria que monopolitzava el poder abans de la revolució i que el va seguir monopolitzant després. És a dir que varen imposar, en nom de la igualtat, la uniformitat que va privar a la majoria dels drets lingüístics de què gaudien les elits francòfones.

Per si algú no té clara la diferència, apliquem-ho a la discriminació de sexes. Imagino que ningú negarà que arreu del món i en totes i cadascuna de les seves societats les dones estan discriminades perquè no guadeixen d’igualtat de drets o d’oportunitats. Una dona ha de tenir mèrits 100 vegades superiors als d’un home masculí per tal que se li reconeguin al mateix nivell.

Ara imagineu que li encarregueu a un uniformista de trobar una solució definitiva per assegurar que no hi hagi discriminació amb les dones. Molt fàcil, ara que la fecundació in vitro permet seleccionar el sexe de l’embrió, fem una humanitat on només hi hagi dones: no hi haurà discriminació entre sexes… perquè ens carregarem els sexes. Amb mi que no hi comptin.

Aquesta va ser la solució dels revolucionaris francesos davant la incomoditat que els produïa la diversitat lingüística. Els espanyols partidaris del genocidi lingüístic ho han dut encara més enllà i han trobat que calia garantir la igualtat entre comunidades autónomas pel que fa a les seves festes tradicionals, no pas afavorint que totes puguin conservar i festejar les seves tradicions, sinó imposant a totes el mateix nombre de festes (incloent-ne d’alieenes), encara que això ens impedeixi celebrar les nostres tradicions, com ha passat avui a Catalunya amb la segona Pasqua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!