Pler de llengües

La propera edició del Diccionari de Sociolingüística de Jordi
Solé i Camardons podrà incloure un nou terme, que proposo avui: oligolingüisme.

Una persona que parli tres llengües s’allunya de l’estereotip de monolingüe profund i podem considerar-lo plurilingüe o multilingüe o poliglot. En canvi, una societat del tercer mil·lenni (un país, un estat, una ciutat, una gran corporació, un partit polític, una religió, un club de futbol amb projecció planetària, una ONG…) que parli només tres o quatre llengües no dóna la talla. Sembla una paradoxa, però tres llengües són déu-n’hi-do per a l’individu i poca cosa per al col·lectiu… fins i tot per a una societat on tothom parli tres llengües, si tots parlen les mateixes tres llengües, és una societat pobra.

Oligolingüisme: condició d’un col·lectiu humà en què el nivell de coneixement de llengües és molt baix, sigui perquè la majoria dels parlants són monolingües (encara que ho siguin de diverses llengües), sigui perquè predominen els poliglots però entre tots coneixen només unes poques llengües.

Que una societat com la catalana sigui considerada oligolingüe pot dependre de la perspectiva: si ens cenyim als ciutadans espanyols -de grat o per força- podem pensar que Catalunya és oligolingüe, però si abracem la totalitat dels residents, llavors la considerarem realment plurilingüe i percebrem que la immigració ens enriqueix.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!