PENSIONS. Com seran les pensions en una Catalunya independent

Tenim aquí el debat realitzat a les Terres de l’Ebre en el programa “L’Ebre Sí” sobre pensions a Tortosa el 21 d’abril de 2017.
El debat es centre en el futur de les pensions, una de les qüestions que sovint preocupa un dels col·lectius de la nostra societat, el de la gent gran.
És viable el model de l’Estat espanyol?
Seria sostenible un sistema de pensions en una República Catalana?
Hi vàrem participar Jordi Romeva, membre de la sectorial de jubilats de l’ANC i del Cercle Català de Negocis; Ricard Ibañez, membre de la sectorial d’economistes de l’ANC i jo mateix , David Ros, economista, Interventor d’Administració local jubilat i membre de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’economistes de Catalunya.

The Economic Consequences of Not Voting on 9N2014

 

Bon moment per recordar l’article publicat poc abans del 9N pel prestigiós bloc “Common Sense”

 

The Economic Consequences of Not Voting on 9N2014 by David Ros Serra

BY FDBETANCOR ⋅ SEPTEMBER 30, 2014 ⋅

9N2014CATALONIASPAINSPANISH ECONOMY

Common Sense welcomes guest writer David Ros Serra, who writes about the economic consequences of suspending the Catalan referendum on local and European markets.

Mr. Ros is the Coordinator for the Economics Group within the Catalan National Assembly. He has a degree in Economic Science from the University of Barcelona and works as the Financial Coordinator for the Municipal Government of Sant Cugat del Vallès.

The opinions of the author are his own and do not necessarily represent those of Common Sense, the Catalan National Assembly, the municipal government of Sant Cugat del Vallès or any other organization. This article is printed with the author’s permission.

Please scroll to bottom for original version in Catalan

The Economic Consequences of Not Voting on 9N2014

  1. Europe has a lot to lose with the economic instability of Spain

One of the key requirements of an economy is stability and the confidence in the normal functioning of the political, judicial and social sphere.

In the light of the fact that:

  • The Eurozone remains very fragile, with recessions again threatening key markets;
  • Growth and unemployment figures are very bad in Europe, but especially in Spain;
  • Spain public debt levels are already very high and will continue to grow;

If Spain were to become insolvent, few people doubt that it would cause a domino effect which would ripple across Europe and possibly the globe.

  • A default is always very damaging to the insolvent country, but it also hurts neighboring markets. Our (European) economies are so intertwined that a Spanish failure would certainly provoke a deep recession across the continent;
  • Without a doubt the European Union will do anything, pay any price, to avoid this eventuality.
  1. Spain wishes to continue oppressing the Catalan people

Catalonia is the motor of economic recovery in Spain. The region contributes 11 to 16 billion euros per year (USD$14 to $21 billion) more than it receives back in infrastructure investment and services.

  1. Catalonia and Spain can mutually destabilize each other

The Catalan people are mobilized in their demand for a new state. Their frustration with the irrational behavior of Mr. Rajoy can manifest itself in different ways, which could generate a lack of confidence in the situation among Catalan entrepreneurs and businessmen as well as with foreign investors. It should be obvious what this implies for Catalonia, Spain and Europe when this is the region that attracts the most investment in continental Europe.

Not only Spain would be destabilized. The economic uncertainty could affect all of the member states of the Eurozone due to the region’s interdependence. This could lead to serious questions about the sustainability of the Spanish debt as well as provoking insolvency fears in other Eurozone markets.

  1. The only way for Spain to avoid this uncertainty is to accept the referendum

Catalans have expressed their willingness to accept the results of the consultation, whatever those may be. In the event of a victory for “YES-YES” there would follow a period of transition and negotiation. Catalonia would require time to create and establish the state structures that it yet lacks, while Spain and the Spanish economy could also make use of the time to ensure a smooth transition.

  1. Time is against Spain. The reforms to the Spanish economy are also in need of a period of stability.

It is clear that Spain will require economic assistance from the European Union to overcome the deficiencies in its own reforms. The sooner Spain and Europe accept the separation of Catalonia, the sooner the negotiations on the terms of a bailout package can be negotiated with the EU (and other institutions like the IMF).

Spain must learn to stand on its own feet. One of the reasons an independent Catalonia would be a positive development is that the rest of the country would learn to succeed without parasitism. Once Spain really accepts that Catalonia is leaving, it will be able to start work on real economic reforms, not just spending cuts and/or tax increases).

Spain needs real political reforms, not just a repetition of past mistakes, in order to survive financially after the separation of Catalonia. It is that same separation which is needed to motivate them to finally undertake these critical reforms.

 

Enllaç

LES PENSIONS BAIXERAN SI SEGUIM A ESPANYA 

El forat de les pensions serà de 15.000 M€ anuals fins al 2022

Si seguim dins d’Espanya els jubilats perdran un 7% de poder adquisitiu, segons l’Airef.

Pel seu interès reproduïm aquí l’article de Júlia Manresa publicat a l’ARA el 09/02/2017.

“Dèficit permanent durant prop d’una dècada. El forat que té la Seguretat Social es mantindrà com a mínim en els 15.000 milions d’euros anuals fins al 2022, segons avisa l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ahir va comparèixer davant la comissió del Pacte de Toledo per deixar clar que, fins ara, governs i partits s’han dedicat a impulsar reformes i fer propostes sense analitzar les dades en profunditat ni fer els pronòstics adequats. “Qualsevol mesura futura s’ha d’avaluar amb molt més rigor i precisió del que s’ha fet fins ara, amb estudis més detallats i transparents”, va etzibar el president de l’Airef, José Luis Escrivá.

“D’entrada, l’Airef descarta totalment que Espanya assoleixi l’objectiu de dèficit de la Seguretat Social de l’1,4% del PIB que va plasmar l’executiu de Rajoy en el pla pressupostari remès a Brussel·les a finals d’any. Segons aquest organisme, el dèficit es mantindrà en un 1,7% del PIB, com el 2016. A més, si no es prenen mesures la Seguretat Social no aconseguirà desfer-se d’aquests nivells de dèficit fins al 2022. “Es mantindrà un desequilibri al voltant de l’1,5% del PIB fins a principis de la pròxima dècada”, va apuntar. Això significa que l’Estat hauria d’injectar 15.000 milions cada any a la Seguretat Social per tapar el forat.

“L’Airef també posa de manifest que el principal culpable del dèficit estructural d’Espanya és el sistema de pensions. Escrivá va explicar que el dèficit estructural equival al 2,5% del PIB i, d’aquest, el 60% (és a dir un 1,5% del PIB) el provoca la Seguretat Social; l’1% restant es reparteix a parts iguals entre l’administració central i les autonòmiques.

“Pèrdua de poder adquisitiu

“Els pronòstics de l’Airef constaten que l’Estat no està preparat per assumir una pujada superior del 0,25% anual de les pensions, el mínim legal marcat per l’índex de revalorització de les pensions, aprovat per Mariano Rajoy. Segons aquest organisme, l’índex provoca una pèrdua de poder adquisitiu d’ara en endavant, però garanteix que el dèficit no es dispari encara més. Concretament l’Airef xifra en un 7% la pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes d’aquí al 2022, si es mantenen les circumstàncies actuals i amb una inflació mitjana de l’1,8%. Segons l’Airef, les reformes dutes a terme fins ara garanteixen una contenció de la despesa de la Seguretat Social que haurà suposat cinc punts del PIB el 2050.

“Escrivá detallava que fins a l’arribada de la crisi, la immigració i un atur inferior compensaven l’augment de la despesa en pensions, un escenari lluny de l’actual però que no ha de deixar de tenir-se en compte per fer projeccions. Considera que és un error per a projeccions basades en un escenari de “japonització”, és a dir d’estancament de la població, quan es preveu que Espanya torni a rebre immigrants.

“Però Escrivá va voler deixar clar que totes aquestes anàlisis estan fetes amb el màxim rigor que els permet un ministeri d’Ocupació poc transparent, i va aprofitar per reclamar que la Seguretat Social publiqui la informació reclamada. Fins i tot amb aquestes limitacions, l’Airef posava sobre la taula unes dades i una metodologia que sorprenien els mateixos portaveus parlamentaris, que reconeixien que si s’haguessin fet aquests estudis abans, s’haurien estalviat moltes compareixences. “Vindrà moltes més vegades a aquesta comissió”, va aventurar la presidenta del Pacte de Toledo, la popular Celia Villalobos, per acomiadar Escrivá, i després d’haver-se assegurat que té dret a encarregar a l’Airef les anàlisis que hagi de fer el Pacte de Toledo abans de portar una proposta definitiva al Congrés.”

Júlia Manresa, diari ARA el 09/02/2017.

Una futura Catalunya independent reduiria el seu deute a la meitat

L’endeutament de Catalunya baixaria a la meitat (VÍDEO)

Xavier Graset al 324: Una futura Catalunya independent reduiria el seu deute a la meitat. Ho diu un estudi presentat al Col.legi d’Economistes per David Ros i Pere Miret. En l’estudi s’afirma que l’estat espanyol té un forat de 270 mil milions d’euros, és a dir, que té un deute tan gros que, si fos una empresa i vengués els seus actius, tindria un forat d’un 46%. Creiem que cal oblidar-se del dèficit fiscal de 16 mil milions anuals i, en canvi, parlar dels 80 mil milions, que és el que els catalans generem anualment en forma d’impostos, cotitzacions de la Seguretat Social i taxes d’empreses públiques i organismes públics. Aquesta quantitat, serviria per pagar els 76 mil milions d’euros que gastem els catalans. Segons aquests càlculs fets en base a dades del Banc d’Espanya, Catalunya seria un dels quatre països d’Europa, amb Noruega, Alemanya i Suïssa, que tindria superàvit. Un 1% del PIB català seria aquest superàvit.

Endeutament i independència. Quin deute tindrà la Catalunya independent?

Resum d'escenaris

 Us avancem alguns aspectes que publicarem en l’article de la propera Revista Econòmica de Catalunya, realitzat per Pere Miret i David Ros, economistes

1. El deute que suporten avui els catalans pel fet de viure a Espanya és superior al que tindrien en una Catalunya independent, sigui quin sigui el criteri que s’utilitzi per a repartir el deute.

2. El deute català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat, en situar-se per sota de la mitjana dels països europeus i amb un estalvi d’entre un 30 % i un 52 % en relació amb la situació actual dins d’Espanya. Catalunya no seria un estat especialment endeutat.

3. El deute de Catalunya no serà pas un problema perquè el nou Estat pugui començar la seva vida amb una economia sanejada.

4. La negociació dels actius i passius situaria el deute del nou Estat entre el 75 % i el 50 % del PIB. Amb el creixement del PIB, aquest percentatge disminuiria significativament.

5. Fins que no es negociés  l’endeutament de Catalunya, el deute públic es col·locaria al voltant del 36 % del PIB, percentatge que podria disminuir al 16 %, mentre no s’assumís la devolució del FLA a l’Estat espanyol, molt per sota de la mitjana europea. Cal dir que no considerem probable aquest escenari, per les raons explicades.

Resposta a Montoro: la Catalunya autonòmica mai arribarà a tenir un equilibri raonable entre els ingressos i les despeses

Per molt que es parli de la necessitat de revisar el sistema de finançament autonòmic, per molt que es pretengui revisar-ho, la realitat de les xifres ens permet afirmar que la Catalunya autonòmica mai arribarà a tenir un equilibri raonable entre els ingressos i les despeses perquè els seus pressupostos sempre estaran condicionats per les decisions del Govern central. El que necessita Catalunya és poder gestionar els 80.000 milions d’euros d’ingressos anuals que genera la seva activitat econòmica, i això tan sols és possible en una Catalunya independent.

Clicant aquí trobareu l’anàlisi que en fem des de la Sectorial d’Economia de l’ANC.

Per què votarem el 27S? Les raons econòmiques

Necessitem un estat per a poder administrar racionalment els impostos que generem entre tots.
Perquè amb els nostres impostos i cotitzacions tenim garantides les pensions des del primer dia de la independència; no seria així si seguíssim a Espanya; podrem pagar els serveis de sanitat, educació i benestar; podrem pagar totes les estructures d’estat necessàries i fer aquelles infraestructures que el país necessita i… els proveïdors podran cobrar puntualment.
Pels estudis que hem fet sabem que Catalunya és, junt amb Suïssa, Alemanya i Noruega, un dels pocs països d’Europa, on l’any 2015, els ingressos que tindríem com a estat són suficients per a mantenir els serveis i pagar les infraestructures. També sabem que serà un estat financerament solvent, dos nivells més solvent que el País Basc i Navarra, quatre nivells més que Espanya i set nivells més que la Catalunya actual.
Les empreses, al poder competir millor en una economia globalitzada, podran generar activitat econòmica i podran generar ocupació. Podran generar ocupació.

Podran fer-ho perquè no tindrem un estat en contra sinó a favor de prendre les decisions de política econòmica que ho afavoreixin, i en definitiva, podrem garantir com a país una societat més cohesionada.
Avui, tot i la crisi, Catalunya és la segona regió d’Europa en inversions industrials, després del Regne Unit; és la primera regió de l’Europa continental, fet que demostra la visió que té de Catalunya bona part del món econòmic i també la confiança que genera la manera com estem fent el nostre procés.

La regió que va de Valencia a Lió (França) és l’onzena regió industrial del món i serà la principal locomotora per a la recuperació econòmica d’Europa.

Nombrosos estudis econòmics, propis però també de prestigiosos mitjans i institucions internacionals, avalen la viabilitat d’un estat català i la millora d’oportunitats per a la nostra economia. Molts economistes hem estudiat, hem fet perfectament els números i sabem les oportunitats que tindrà el nou Estat.

Per a deixar enrere els alts nivells d’atur, les retallades i el patiment de tantes persones…

per a deixar enrere la pobresa energètica, per a garantir el dret a l’habitatge…

ens cal la República catalana!

La República catalana és econòmicament viableés socialment necessària i és urgent!!

David Ros Serra

Intervenció realitzada al meeting de Cornellà de Llobregat el 27 de febrer de 2015

SER VOLUNTARI EN EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ DEL 9N COMPORTA ALGUN RISC PER ALS FUNCIONARIS?

La Generalitat de Catalunya està dissenyant  un procés participatiu pel proper 9 de novembre, per tal que els ciutadans  de Catalunya manifestin la seva opinió sobre el  futur polític de Catalunya. Per poder-ho fer, ha iniciat una campanya de captació de voluntaris que possibiliti que aquest procés participatiu es pugui desenvolupar de forma normal en tots els municipis de Catalunya, facilitant així la màxima participació possible.

Molts empleats públics, tant de la Generalitat de Catalunya, com de l’Estat i les Entitats que conformen l’Administració Local, volen formar part del col·lectiu de voluntaris. Especialment important és la participació dels empleats públics locals, per la seva llarga experiència en processos electorals, que podrien tenir un contingut si menys no logístic, al procés que s’inicia.

Alguns d’aquests empleats públics han manifestat la seva temença en relació a les conseqüències d’actuar de forma activa com a voluntaris en el procés de participació. I això per la possible afectació de la suspensió de la consulta inicialment convocada també pel dia 9 de novembre.

En aquest sentit podem donar tranquil·litat i seguretat. En aquests moments no existeix cap tipus de resolució, ni per part de cap autoritat competent, ni per part de cap òrgan jurisdiccional, que impedeixi o suspengui el procés de participació iniciat. Tenint en compte que l’ha iniciat la Generalitat de Catalunya en base a la normativa pròpia de procediment administratiu i participació ciutadana (bàsicament la Llei 26/2010, de règim jurídic i procediment administratiu de les administracions catalanes), hem de concloure que el procés compleix amb totes les garanties que exigeix la normativa, i el fet de participar-hi no pot comportar cap conseqüència ni en l’ordre penal ni en l’administratiu. Mentre aquesta situació es mantingui, no existeix doncs cap inconvenient jurídic en la participació com a voluntari. És més, és del tot aconsellable que per tal de facilitar l’operatiu logístic del procés, hi intervinguin els funcionaris municipals que tenen experiència en els processos electorals. I a més aquesta actuació incrementarà la imatge de credibilitat del procés.

Document de la Sectorial de l’ANC – SITALxCAT