davidminoves |
dimecres, 11 de novembre de 2009 | 05:15h
Dilluns a la tarda, sense ser-ne gaire conscient, vaig protagonitzar un estira-i-arronsa entre els diferents portaveus dels grups parlamentaris a la Comissió de cooperació i solidaritat internacional del Parlament de Catalunya, a propòsit de la meva voluntat d'expressar-me en català a l'hora de donar compte de l'Estratègia de la Cooperació Catalana a Nicaragua, i garantir que un servei de traducció pogués traslladar al castellà les meves paraules perquè les entenguessin els membres d'una delegació de la Costa Carib de Nicaragua, presents a la compareixença.
Cal dir que la petició de compareixença fou dels grups que donen suport al govern, prèvia proposta de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària. I la vam proposar aquest dia perquè coincidia amb la visita d'una delegació de representants de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) i de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud (RAAS) de Nicaragua, junt amb personal del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Una delegació que ha viatjat a Catalunya per conèixer de primera ma el funcionament de les institucions catalanes i el desplegament de les competències del nostre marc autonòmic, especialment les polítiques públiques que apliquem en matèria de fiscalitat, medi ambient, salut, educació i normalització lingüística.
davidminoves |
dilluns, 9 de novembre de 2009 | 01:00h
Aquests dies arriba a Catalunya una delegació dels Consells i Governs
Regionals Autònoms i dels Governs Territorials i Alcaldies de la Costa
Carib de Nicaragua. Aquesta visita coincidirà amb la presentació al
Parlament de Catalunya del Document d’Estratègia de País Prioritari de
la Cooperació Catalana a Nicaragua, on s'estableix amb tota claredat la
Costa Carib d’aquest país com l’àrea geogràfica on s’hauran de
concentrar bona part dels nostres esforços de cooperació.
Aquesta tria no és casual. El Carib de Nicaragua es caracteritza per la
presència històrica d’un conjunt de pobles originaris (Mískitu,
Sumo-Mayangna, Rama) i afro-descendents (Kriol, Garífuna) amb llengües
i institucions socials pròpies, una realitat multitnica i pluricultural
reconeguda per l’Estatut d’Autonomia d’aquestes regions des de 1987. La
Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) i la Regió Autònoma de
l’Atlàntic Sud (RAAS) al Carib nicaragüenc són les úniques dues regions
de tot l’istme Centreamericà que compten amb governs autònoms
reconeguts per un Estatut d’Autonomia, i amb institucions de govern
local pròpies, com ara els Governs Territorials i Comunitaris,
reconeguts des de 2003.
davidminoves |
diumenge, 25 d'octubre de 2009 | 17:52h
En el nou escenari mundial, la provisió de béns públics globals (governança democràtica, sostenibilitat mediambiental, lluita contra la pobresa, defensa dels drets humans, etc.) requereix la participació activa de múltiples actors i es fa necessari un abordatge col·lectiu dels problemes comuns. També els reptes del desenvolupament s'han d'abordar des del concert de tota la comunitat internacional, sense excepcions.
Catalunya ha mostrat tradicionalment una voluntat històrica d’estar present en l’escena internacional i, per tant, de corresponsabilitzar-se dels fenòmens que la determinen. La llei catalana de cooperació al desenvolupament, del 2001, ja expressava clarament la voluntat de contribuir, des de Catalunya, al multilateralisme i als compromisos assumits en el marc de Nacions Unides. Aquesta voluntat, que avui queda recollida a l’Estatut d’Autonomia, s’ha expressat en les darreres dècades amb intensitat creixent: des de la participació i presència catalana en les conferències i cimeres de Nacions Unides durant la dècada dels noranta, la contribució de Catalunya en la defensa i promoció de les llegües i les cultures de la mà d’UNESCO, la presència de persones expertes catalanes en l’acompanyament de processos de pau i en programes d’aprofundiment democràtic de la mà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, o en l'adhesió als Objectius de Desenvolupament del Mil·leni per part del Parlament de Catalunya l'any 2004.
davidminoves |
dilluns, 19 d'octubre de 2009 | 14:36h
Vaig conèixer en Joan Puigcercós ara fa 22 anys, quant després d'afiliar-me al partit de Macià i Companys seguint la Crida Nacional a ERC encapçalada per Josep-Lluís Carod-Rovira i Àngel Colom, els militants del Casal de Sant Andreu em van proposar d'integrar-me a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser l'abril o el maig de 1987 quan vaig tenir el primer contacte amb ell, amb en Josep Vall i amb una colla de gent jove que provenia de diferents organitzacions independentistes.
davidminoves |
divendres, 16 d'octubre de 2009 | 11:48h
Quasi una dècada després de la seva aprovació a les Nacions Unides, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni viuen un moment crític. I el primer d'aquests vuit objectius no és altre que reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam abans d'acabar l'any 2015.
Segons dades de la FAO, la malnutrició afecta a més de dos mil milions de persones i, per primera vegada a la història, la població que pateix sub-alimentació supera els mil milions. Avui, la crisi econòmica i financera, el canvi climàtic i la sobreexplotació dels recursos naturals i energètics, amenacen en agreujar encara més la situació alimentària mundial.
davidminoves |
dilluns, 12 d'octubre de 2009 | 10:04h
El 12 d’octubre de 1492, dia que Cristòfor Colom arribà a una petita illa del continent americà i en va prendre possessió en nom de Déu, dels reis de Castella i de la religió catòlica, no va esdevenir-se cap descobriment sinó que fou l’inici del més gran genocidi de la història de la humanitat. Un genocidi que va provocar la mort de 20 milions d’indígenes, la desaparició de centenars de civilitzacions, el saqueig de les seves riqueses i la destrucció de les seves cultures. Però el 12 d’octubre també marcaria el punt de partida de la resistència indígena que malgrat ser sufocada a sang i foc, culminaria tres segles després amb una rebel•lió independentista que s’estengué per tot el continent americà que sepultaria per sempre l’imperi espanyol.
Avui l’efemèride del 12 d’octubre continua celebrant-se a totes les ambaixades del Regne d’Espanya, en especial a l’amèrica llatina, com el dia de la Madre Patria, de la raça, de l’idioma i de la religió comuns, que no són altres que la ètnia, llengua i religió imposades per la força sobre milions de pobles indígenes, les seves llengües, cultures i religions. Una celebració a la que cada cop més cooperants internacionals i expatriats de les nombroses ONG presents en aquests països deixen d’assistir per la vergonya que els hi produeix el discurs hipòcrita del “encuentro de civilizaciones”.
davidminoves |
dilluns, 5 d'octubre de 2009 | 12:19h
Durant aquesta setmana em trobo realitzant un viatge als campaments de refugiats saharauís a la població algeriana de Tinduf i als territoris alliberats del Sàhara Occidental, per fer seguiment dels projectes que la Cooperació Catalana està desenvolupant en aquests territoris en el marc del conveni entre l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i el Front Polisario, així com establir interlocució amb les autoritats de la República Àrab Saharauí Democràtica.
El conflicte del Sàhara Occidental és un dels conflictes més antics i més oblidats del món. Fa més de 30 anys que milers de persones que han hagut de fugir de la guerra i de la repressió marroquina viuen exiliats al desert algerià en condicions d’aïllament i d’extrema pobresa. D’acord a les últimes estimacions de l’Agencia de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) més de 125.000 persones viuen als camps de refugiats sahrauís de Tinduf, tot i que altres fonts xifren el nombre de refugiats en 200.000.
davidminoves |
dissabte, 3 d'octubre de 2009 | 10:19h
La pobresa i la vulnerabilitat que afecta a gran part de la població dels països del Sud està molt relacionada amb la manca d’oportunitats i capacitats de les seves poblacions en els àmbits econòmic, social i cultural. Això representa per a moltes persones la impossibilitat d’accedir a una alimentació adequada, a l’educació, a la salut, a l’aigua, a la terra, a la informació, a espais de participació política, al treball i també al crèdit.
Existeixen grans limitacions pel que fa a l’accés als mitjans financers i als coneixements tècnics i de gestió que impedeixen a gran part de la població mundial millorar les capacitats de generació d’ingressos, fet que està directament relacionat amb que es garanteixin els seus drets socials bàsics. En aquest context, la vulnerabilitat de la dona és encara més palesa: només el 10% del diner que circula en el món, l’1% de la terra cultivada o el 2% dels crèdits agrícoles pertany a les dones. Malgrat això, les dones, principalment en el països en vies de desenvolupament, són les responsables de l’alimentació i la salut familiar.
davidminoves |
dilluns, 28 de setembre de 2009 | 08:51h
La memòria és curta. De l'acord sobre el sistema de finançament al referèndum d'Arenys de Munt ha passat poc temps, només ha calgut un calorós estiu i una sorollosa polèmica sobre una possible manifestació davant la previsible la Sentència desfavorable del Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut de Catalunya, perquè oblidéssim el que havia neguitejat la classe política durant el darrer any i escaig.
Però aquest cop no es tracta només d'una novetat de temporada, passatgera i efímera. Més aviat sembla l'inici d'un moviment de llarg recorregut. Perquè no es pot negar que la consulta popular d'Arenys ha sacsejat el debat polític fins al punt de tornar-nos a situar on érem abans del llarg i esgotador procés estatutari. La consulta ha situat els partidaris d'exercir el dret a decidir en una banda, i els qui volen tancar d'una vegada per totes la carpeta de les reivindicacions nacionals a l'altra banda. I per primer cop, l'eix que confronta aquestes dues bandes ja no és només en clau només social o només nacional. El nou eix que centra el debat polític preelectoral que va començar el 13 de setembre és el del dret a decidir.
davidminoves |
dijous, 24 de setembre de 2009 | 07:09h
Ara fa un any l'economia mundial va entrar en recessió i, del sector financer, la crisi s'ha estès a la producció, el consum i les rendes. Davant d'aquesta situació, algú podria tenir la temptació de proposar que ens replantegéssim l'ajuda als països empobrits, tot apel·lant a les creixents necessitats internes.
Sortosament, la major part de la ciutadania de Catalunya manté el compromís solidari i avala augmentar els recursos de la Generalitat per a la cooperació, tal com mostren les dades d'un recent estudi realitzat pel Centre d'Estudis d'Opinió encarregat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Els resultats són inqüestionables: un 86,4% de la ciutadania aprova que la Generalitat dediqui una part dels seus recursos a la cooperació amb els països empobrits, i un 53,9% estaria d'acord a augmentar els recursos de la Generalitat a l'ajut per al desenvolupament, tot i la crisi econòmica.
davidminoves |
dimecres, 23 de setembre de 2009 | 11:25h
Hondures ha decretat el toc de queda. El president d'Hondures Manuel Zelaya ha tornat al seu país d'amagat, després de passar-se 3 mesos i escaig provant d'entrar per totes les vies possibles. S'ha refugiat a l'Ambaixada del Brasil, envoltat de policies antidisturbis que dispersen a colps de porra i gasos lacrimògens els seus partidaris, i resta encerclat pel mateix exèrcit que el va segrestar de nit i expulsar de manera il·legítima en contra de la seva voluntat ara fa pocs mesos.
Perquè cal dir-ho ben clar. Avui a Hondures mana un govern colpista. El 28 de juny d'enguany hi hagué a Hondures un cop d'estat en tota regla, un fet que és conegut a casa nostra i arreu del món com un acte il·legal, antidemocràtic i executat per força. Aquest fet és inqüestionable, malgrat que diversos mitjans de comunicació s'han dedicat a reproduir els arguments dels colpistes per justificar-ho amb la boca petita.
davidminoves |
dilluns, 21 de setembre de 2009 | 01:37h
L'Assemblea General de l’ONU del 2001, va instaurar el 21 de setembre com el Dia Internacional per la Pau per fomentar la pau entre la ciutadania i entre els pobles. L’objectiu d’aquest dia era i és sensibilitzar la població sobre la presència de violència i conflictes bèl·lics en diverses parts del món, que provoquen nombroses víctimes i, sobretot, fomentar actituds proactives que promoguin la pau i el diàleg arreu del planeta.
Tal i com recordava Pau Casals -músic universal, Medalla de la Pau de Nacions Unides i compositor de l'himne de la Pau- Catalunya és bressol del parlamentarisme i de la recerca de la pau. “ En aquell temps –el segle XI– totes les autoritats de Catalunya varen reunir-se a Toluges –una ciutat que avui pertany a França, però que aleshores era de Catalunya– per parlar de pau, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra tot allò que d'inhumà tenen les guerres”. Fou la primera de les assemblees de Pau i Treva, i des d'aleshores hem esdevingut una nació que ha cercat el pacte com a forma de govern i com a mecanisme de relació amb els altres.
Aquests dies arriba a Catalunya una delegació dels Consells i Governs
Regionals Autònoms i dels Governs Territorials i Alcaldies de la Costa
Carib de Nicaragua. Aquesta visita coincidirà amb la presentació al
Parlament de Catalunya del Document d’Estratègia de País Prioritari de
la Cooperació Catalana a Nicaragua, on s'estableix amb tota claredat la
Costa Carib d’aquest país com l’àrea geogràfica on s’hauran de
concentrar bona part dels nostres esforços de cooperació.
En el nou escenari mundial, la provisió de béns públics globals (governança democràtica, sostenibilitat mediambiental, lluita contra la pobresa, defensa dels drets humans, etc.) requereix la participació activa de múltiples actors i es fa necessari un abordatge col·lectiu dels problemes comuns. També els reptes del desenvolupament s'han d'abordar des del concert de tota la comunitat internacional, sense excepcions. 
Vaig conèixer en Joan Puigcercós ara fa 22 anys, quant després d'afiliar-me al partit de Macià i Companys seguint la Crida Nacional a ERC encapçalada per Josep-Lluís Carod-Rovira i Àngel Colom, els militants del Casal de Sant Andreu em van proposar d'integrar-me a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser l'abril o el maig de 1987 quan vaig tenir el primer contacte amb ell, amb en Josep Vall i amb una colla de gent jove que provenia de diferents organitzacions independentistes.
Quasi una dècada després de la seva aprovació a les Nacions Unides, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni viuen un moment crític. I el primer d'aquests vuit objectius no és altre que reduir a la meitat el percentatge de persones que pateixen fam abans d'acabar l'any 2015.
El 12 d’octubre de 1492, dia que Cristòfor Colom arribà a una petita illa del continent americà i en va prendre possessió en nom de Déu, dels reis de Castella i de la religió catòlica, no va esdevenir-se cap descobriment sinó que fou l’inici del més gran genocidi de la història de la humanitat. Un genocidi que va provocar la mort de 20 milions d’indígenes, la desaparició de centenars de civilitzacions, el saqueig de les seves riqueses i la destrucció de les seves cultures. Però el 12 d’octubre també marcaria el punt de partida de la resistència indígena que malgrat ser sufocada a sang i foc, culminaria tres segles després amb una rebel•lió independentista que s’estengué per tot el continent americà que sepultaria per sempre l’imperi espanyol.
La pobresa i la vulnerabilitat que afecta a gran part de la població dels països del Sud està molt relacionada amb la manca d’oportunitats i capacitats de les seves poblacions en els àmbits econòmic, social i cultural. Això representa per a moltes persones la impossibilitat d’accedir a una alimentació adequada, a l’educació, a la salut, a l’aigua, a la terra, a la informació, a espais de participació política, al treball i també al crèdit.
