David Minoves

compromís social, compromís nacional

18 de setembre de 2014
2 comentaris

El Foro de São Paulo, solidari amb el procés català

A finals d’agost, el Foro de São Paulo aprovava a La Paz, Bolívia, una declaració en suport al procés democràtic català perquè la ciutadania de Catalunya pogués exercir el seu dret a decidir com a poble, i aplaudia el consens majoritari per a la celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya prevista per al pròxim 9 de novembre. Així mateix, la declaració instava a l’establiment d’un diàleg entre les institucions de l’Estat espanyol i les institucions catalanes per tal de trobar les condicions que garantissin l’exercici democràtic del dret a decidir del poble català.

Aquesta declaració, presentada conjuntament per ERC, ICV-EUiA i les CUP és, segurament, el pronunciament polític internacional més important realitzat fins ara a favor del procés català i la consulta del 9N, ja que el Foro de São Paulo el formen els partits que governen a Argentina, Brasil, Xile, Uruguai, Bolivia, Equador, El Salvador, Nicaragua, Cuba i Veneçuela.

El Foro de São Paulo és una entitat poc coneguda a casa nostra, però és, sens dubte, l’organització internacional de l’esquerra més influent al segle XXI, ja que agrupa la major part dels partits d’esquerres i progressistes d’Amèrica Llatina i el Carib. Des que fou creada el 1990 pel president Lula al Brasil, aquesta organització ha treballat en la recerca d’un model alternatiu de desenvolupament amb justícia social, i en la creació d’una xarxa de relacions per a l’intercanvi d’experiències i idees a nivell global.

Però aquest suport no ha emergit per generació espontània. Durant anys hem teixit espais de complicitat amb organitzacions llatinoamericanes que en el passat eren oposició, mentre el subcontinent patia inequitat víctima de les receptes empobridores del FMI, el Banc Mundial i les oligarquies locals. I en aquesta tasca, el paper dels moviments solidaris catalans sorgits els anys 80 amb les revolucions d’alliberament centreamericanes, o el treball posterior de milers de cooperants compromesos amb els pobles indígenes, la lluita dels sense terra, la denúncia del deute extern o la defensa dels drets laborals, entre d’altres, han estat fonamentals.

Malgrat les intoxicacions de les ambaixades espanyoles, saben que el canvi a Espanya també passa per respectar el procés català. No només perquè és de justícia, sinó perquè tindrà efectes positius en les possibilitats d’una alternativa d’esquerres a l’Estat. Les coses a l’antiga colònia han canviat. A Bolívia, el 12 d’octubre reescolliran Evo Morales, un president que no celebra el “descubrimiento” sinó el dia de la resistència indígena.

L’esquerra llatinoamericana coneix millor la nostra realitat que nosaltres la seva, i segueixen atentament el nostre dia a dia molt més del que podem sospitar. No només el què fa el Barça, sinó el procés que vam viure amb la reforma de l’Estatut, l’impacte de la Via Catalana i que el 9N volem votar. La pregunta que em van fer és clara: “voleu ser un Estat independent? Si voteu favorablement, ningú us podrà aturar.”

Han patit els atacs d’un PP que apadrina l’extrema dreta llatinoamericana, han constatat la deriva conservadora del PSOE i estan farts de l’eurocentrisme paternalista d’una socialdemocràcia que encara els mira per sobre de l’espatlla mentre és incapaç d’aturar el desballestament de l’estat del benestar. Governen economies que van reduïnt els índex de pobresa extrema mentre augmenta el desenvolupament humà. No ho fan tot bé, certament, i hi ha grans diferències, és veritat, però no els podem menysprear.

Avui a Catalunya, bona part dels nous catalans són nascuts a molts països d’Amèrica Llatina i el Carib. I tots ells seran ciutadans fundadors de la nova República catalana sense perdre la seva identitat, i són els millors ambaixadors del dret a decidir, car els seus avantpassats van decidir independitzar-se del Regne d’Espanya. Volen deixar de ser immigrants a casa seva, i assolir la condició de ciutadans.

Potser caldria preguntar-se: i si enlloc d’Israel, el primer a reconèixer la sobirania de Catalunya és un país llatinoamericà? Alguns creiem que hauriem d’invertir més esforços en aquest sentit. Hi tenim molt a guanyar.

Durant el discurs de cloenda, els delegats catalans al XX encontre del Foro de São Paulo vam agrair que, en el passat, Mèxic, Veneçuela i molts d’altres països llatinoamericans acollissin milers de refugiats republicans que fugien del feixisme, i vam recordar que l’agenda catalana i la llatinoamericana responen als mateixos valors, els mateixos pels que vam lluitar ahir i avui: la sobirania, la justícia i la dignitat. Per aconseguir el seu suport només va caldre apel·lar al principi de solidaritat.

Enllaç amb la declaració aprovada al Foro de São Paulo a favor del procés democràtic català: http://forodesaopaulo.org/a-favor-del-proceso-democratico-catalan/

  1. Per part meva, cap problema si un pais llatinoamericà (o els EUA o el Canadá) reconeix la independència abans que Israel.

    El que és segur, en boca del seu ambaixador a Madrid, es que l’ANP (l’Estat de palestina) reconegui abans Catalunya que no pas l’Estat d’Israel. Aleshores, per què tants esforços per reconeixer als palestins quelcom que el seu ambaixador ens negue? (I això, sense tenir en compte que els palestins quan van tenir ocasió de tenir un Estat propi el van rebutxar).

    Atentament

  2. El subtítol del seu bloc (“compromís social, compomís nacional”) crec jo que es tindria de fer extensiva a “compromís amb els lectors”: Si teniu una extensió on diu “Afegeix un comentari”, sóc del parer que qui l’utilitza ha de veure el seu comentari publicat (i replicat, si és el cas).

    I no s’hi val fer l’acudit fàcil de que si “Afegeix un comentari” està dirigit als “lectors”, aquests no són pas “escriptors” (i, a causa d’aquest fet, no cal publicar comentaris d’algú que no escriu…).

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!