davidcc |
dimecres, 18 d'abril de 2012 | 14:15h
Diumenge 22 d'abril anem a fer el vermut a Sant Vicenç dels Horts.
Ens veurem, no?
|
davidcc |
dimecres, 18 d'abril de 2012 | 14:15h
Diumenge 22 d'abril anem a fer el vermut a Sant Vicenç dels Horts. Ens veurem, no?  Bon dia, companyes i amics. Des de Tigre de Paper | edicions tenim una fam sense límits, pròpia de depredors salvatges com nosaltres. Per això, i després de la sorpresa inicial – indescriptible i alegre! – d’haver acomplert el nostre Verkami amb només 5 dies, encara en volem més. Volem ser més i millors. I per tant, continuem necessitant la vostra ajuda. Avui us presentem l’Operació 2500. Aquesta és la fita que ens hem marcat i que garantiria la plenitud del nostre projecte compartit: el PostMortem i I del no-res, TOT. Us deixem, doncs, uns quants motius pels quals continuar eixamplant la nostra xarxa: 1- Perquè el preu del poemari a les botigues serà de 12 euros. Per tant, fent la vostra aportació no només el compreu per avançat -sense necessitat d’aportació solidària – sinó que us estalvieu una petita quantitat que en temps de crisi bé s’agraeix. 2- Perquè la il·lustració ampliada, el DVD i les samarretes es vendran per separat, a un preu de 10 euros. I a més, les rebreu sense signar. Si comenceu a fer números veureu com us surt a compte. 3- Perquè la manera de garantir-vos el gaudi del recital únic de Gerard Horta, Carles Rebassa, Núria Martínez-Vernis i David Caño amb acompanyament musical d’en Josep Maria Soldevila, la Sara Guasteví i en Gerard Valverde Ros és a partir del Verkami. Posteriorment, ja sigui en actuacions i/o presentacions, la disponibilitat i costos seran diferents. 4. En aquest sentit, el mateix us diem en relació al recital poètico-musical “Vers la veu la teva paraula” de Cesk Freixas i David Caño. 5. I per últim, i sobretot (amb ! d’important) perquè el pressupost inicial era de mínims però ampliant-lo podrem presentar-vos un projecte molt més ambiciós (amb dissenys i maquetacions millorades, una gravació més qualitativa pel que fa a la imatge i el so) i una distribució més efectiva. I perquè volem ser molts més en l’extensió d’aquesta pandèmia que ens ha de dur al PostMortem i després, després ja ho sabeu: TOT!
El nostre projecte comença a expandir-se i va agafant forma.
davidcc |
dimarts, 7 de febrer de 2012 | 19:27h
 Ens acabeu de donar un cop de mà per anar polint detalls? http://www.verkami.com/projects/1235-postmortem-i-del-no-res-tot-un-llibre-de-david-cano Si no us voleu registrar, o no teniu tarja de crèdit, també podeu fer la vostra aportació així: http://www.verkami.com/projects/1235-postmortem-i-del-no-res-tot-un-llibre-de-david-cano/blog/1547-per-aquelles-que-no-teniu-targeta-de-credit MIL GRÀCIES!!! Dimecres 14 de desembre
A dos quarts de nou del vespe. Festa-presentació del llibre "Ningú no ens representa. Poetes emprenyats", editat per l'editorial "Setzevents" arran de les assemblees d'indignats de la Plaça Catalunya. Hi intervindran:
Misael Alerm, Andriy Antonovskiy, Amat Baró, Annie Bats, Mireia Calafell, Lluís Calvo, David Caño, Jordi Carulla, Roc Casagran, Enric Casasses, Sara Castillo, Meritxell Cucurella-Jorba, Maurot Darder, Marta Darder, Maria Duran, Martina Escoda, Andreu Galan, Francesc Gelonch, Joan Gener, Catalina Girona, Anna Gual, Carles Hac Mor, Núria Martínez Vernis, Núria Miret, Annalívia Negre, Víctor Obiols, Marina Oroza, Màrius Palmés, Esteve Plantada, Arnau Pons, Jaume C. Pons Alorda, Josep Pedrals, Jordi Prenafeta, Andreu Subirats, Joan Tomàs, Pau Vadell, Víctor Verdú, Blanca llum Vidal, Joan Vinuesa, Ester Xargay, Eva Xuclà, David Ymbernon i tothom qui hi vulgui participar.
molt ens complau convidar-vos-hi a tots i fins i tot a totes, matiners (però molt i molt matiners eh!) imparables, submarinistes, contemporanis tots, imbatibles, insignes indignats, dignes supervivents, ex-boletaires, escollits, llicenciats i adhuc doctorats, electors i elegits, rescatats. escapçats i retallats, estisorats, vulcanitzats, emprenyats, congelats, Avui a les 20'30 al carrer Ferlandina, 29 de Barcelona Presentació del llibre "Ningú no ens representa. Poetes emprenyats". en recolzament a l'Habitatge 18N
Dissabte 26 de Novembre C/Hostafrancs, 3 a les 19'30h. Metro Hostafrancs L1 Amb recital de: Enric Casasses, Carles Hac mor, Blancallum Vidal, Ester Xargay, David Caño, Lluís Calvo, David Castillo, Catalina Girona, Carles Rebassa, Núria Martínez-Vernis, Andreu Subirats, Arnau Pons, Andríi Antonovskiy, Jordi Valls, Mireia Calafell, Ricard Mirabete, Andreu Galán, Marta Darder, Misael Alerm, Sònia Moya, Jordi Carulla, Víctor Verdú, Annie Bats i Joan Tomàs Martínez Grimalt
Organitza:
Habitatge 18N (web)
Assemblea Indignada 15M de Sants (web)
La Ciutat Invisible (laciutatinvisible.coop)
Setzevents (setzevents.cat)
"Ningú no ens representa. Poetes Emprenyats" és un treball de 71 poetes catalans, que nasqué del recital que organitzaren una quinzena d'elles el 19 de maig de 2011, en el marc de l'AcampadaBcn de Plaça Catalunya. És un llibre des del 15M, per al 15M"
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) Un video que ens van fer les companyes i companys de l'HartiCultura (Latele.cat). Lloc? La Ciutat Invisible Avui, dins els actes de la Festa Major del Poblenou, recitarem amb en Carles Rebassa. Serà a les 19'30h al carrer Amistat, 14. Ens hi veiem?   Primavera d’estiu. Prenem el carrer a vessar de poesia. Després de l’assemblea al barri. Entre còctels, cerveses i/o qualsevol vi de l’esperit. Al cor de Sants. Totes juntes. Amb la fresca. Només pel gust de retrobar-nos. Sense mapes. Res no és mesquí. Però tot és primavera. Ja ho sabeu… Primavera d’estiu és un cicle poètic en què el programa s’ha elaborat col·lectivament, enxarxant poetes. Organitzat per La Ciutat Invisible i alguns bons amics, tindrà lloc tots els dijous del mes de Juliol, a partir de les 21h, al carrer Riego, 35. Ja no ve d’aquí. Duem mesos fent poesia a les places… Esteu tots i totes convidades! 7 de juliol / Josep Ramon Roig, Núria Martínez-Vernis, Ester Xargay 14 de juliol / David Castillo, Carles Rebassa, David Caño 21 de juliol / Lluis Calvo, Marc Romera, Mireia Calafell 28 de de juliol / Misael Alerm, Laia Noguera, Gerard Cisneros Poesia, sopar, música i festa per la unitat popular! Programa: A les 19h poesia salvatge amb: Anna Vilà · Núria Martínez-Vernís · David Caño · Mal de Amores A les 21h sopar amb productes ecològics de la cooperativa El LLevat de Nou Barris (preu 10 euros) A les 22h concert del Comitè de Salut Pública A les 23h PD's: festa i música per una revetlla popular! Lloc: Masia de la Guineueta, Pl/Ca n' Ensenya 4, metro Llucmajor L4 Organitza: Bar Tolo, Casal de Joves de la Guineueta. Us hi esperem!
El
22 de maig ha estat una festa. Un sol radiant de dia que contraposava
les xifres i estadístiques dels defensors del món arcaic i caduc
amb les expressions plenes de vida que es donaven a les diferents
places dels pobles i ciutats. Es pot parlar de repartiment de poder o
de noves complicitats que neixen del desengany per anar construint la
nostra contra. I aquí la diversitat és el fet diferencial
qualitatiu. La veritable confrontació. La suma de programes que
teixeixen la unitat incontrolable. Seria un error imposar una única
estratègia comuna quan la virtut ha estat l'acció imprevisible de
la nostra teoria. La construcció permanent. L'acord d'una sort
d'autoorganització assambleària. Deixem que flueixi el debat i que
es coordini. Cadascú des del seu punt d'inici fins a la victòria
final, que és l'origen de la Nova Història. La nostra. La que no
deixarem escrita als llibres de text gruixuts i empolsegats. Som una
existència que s'allunya del capitalisme salvatge que segrestava la
nostra forma de pensar i actuar. Hem de deixat de pensar amb les
sumes de la massa per passar als efectes multiplicadors del
subjectivisme d'una crítica unitària radical. Hem partit de la
nostra vida quotidiana. Estem despertant d'un llarg malson carregat
de somnífers. Estem retrobant-nos i no hi estem acostumades. Ens hem
de reconèixer i parlar. Ens hem d'estimar per poder debatre l'acord
imprescindible. Cal desactivar les velles pràctiques inservibles.
Les dinàmiques feixugues que ens van conduir a la desmobilització
asfixiant que semblava perpètua com una cadena. Cal deslligar-se de
l'opressió de l'estat, fins i tot present en les idees que parlen de
la seva reformulació més extrema i efectiva. Hem viscut en la presó
d'un món en ruïnes i ara no ens posarem a netejar la cel·la de la
subordinació mesella. Això és un inici real. Això és la
contraposició de l'evidència. Ens hem reapropiat de la vida i aquí
no hi ha experts ni especialistes. Per nosaltres tot és nou. Cal
abandonar les lliçons magistrals, les línies marcades, les anàlisis
estratègiques... som punts suspensius. Som contradiccions que frisen
per deixar de ser-ho. Som el convenciment de la il·lusió que
retorna. I ens ho hem de creure perquè tothom s'ho creu. Malgrat no
hi hagi cap afirmació definitiva. La plaça és el símbol que
s'estén per tots els barris. Defugim de l'egoisme de la propietat.
Però la gent que arriba ja no marxa. Han tornat a sentir el
pessigolleix del desig. La força d'haver recuperat la força. Tenim
la claretat de l'horitzó que es beslluma. Per això, ahir, les
places van tornar a ser una festa i avui tothom té la boca pastosa
d'allò antic que només conspira per manipular des del pacte dels
buròcrates i els gestors dels desencant.
Ja
no només som una espurna.
Ens
estem reapropiant de la nostra vida i Ha arribat la primavera i hem tapat el cartell del Corte Inglés. Estem indignats. Sí. De fet, ja ho estàvem abans que ningú no escrigués un pamflet corroborant-ho. Coneixíem l'existència de molts altres pamflets bastant més irats abans que l'imperi mediàtic donés cobertura al nonagenari. Però res no suma, tot multiplica. I aquests dies, a Plaça Catalunya, en som molts. En som tants que semblem molt insuficients. Res no és nou, ni tan sols la convocatòria, però per nosaltres tot és una novetat. Ens hem retrobat. Ja ens vam abraçar dins del Banc okupat i durant la vaga general. L'1 de maig el carrer va tornar a ser nostre. Tot és una qüestió de reapropiació. I ens han robat l'espai públic. Ens han robat la il·lusió i la possibilitat d'enamorar-nos espontàniament. No som cap mercaderia. No som els autòmats d'aquest sistema agressiu que només viu per l'acumulació de la nostra misèria. Això no és vida. Nosaltres us retornarem la violència de la por que ens heu fet passar. Nosaltres volem viure i retornar a la realitat veritable. Fa massa temps que l'espectacle ens empresona. Tot és una ficció ultradramàtica. Irrealitat asfixiant per mantenir el control de l'ordre que garanteix el vostre guany. El nostre guany no és un luxe sinó una necessitat. Estem molt necessitats d'afecte compartit i de diàleg. De convivència i solidaritat. I també de democràcia tot i que hàgiu pervertit tant el lèxic. El nostre lèxic parla de futur i de possibilitats perquè no tenim futur ni res a perdre. Us hem perdut el respecte perquè estem convençudes que no ens representeu. Aquesta és la nostra victòria. Ens deixeu indiferents malgrat saber que no ens ho posareu fàcil. Hem entès que no necessitem buròcrates que gestionin la nostra vida, que se n'aprofitin. Estem convençuts que el nostre diàleg quotidià és la millor opció. Se us ha acabat el pastís i l'obra de teatre. Hem arrencat el teló cansats de ser les secundàries imprescindibles. Hem ocupat el carrer i hem ocupat l'espai central del nostre poder de decisió. Ara ja no us demanarem més treball, ni frens, ni subsidis, ni subvencions emmetzinades. Hem decidit constituir-nos en assemblea. Hem decidit organitzar-nos. Aquest és el nostre futur. La nostra crida. El nostre despertar. Això només és un començament. Però no hi ha possibilitat de retorn. El nostre referent som nosaltres mateixes.
19 de maig de 2011
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosA. EL MEU PRIMER BLOC
BLOCS POèTICS
LA MEVA RUTA DIàRIA
NO ET DESPISTIS I SEGUEIX-LOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
