Correu Blocs | VilaWeb.cat
Elegia d'exili
Elegia d'exili (I)
davidcc | Elegia d'exili | diumenge, 27 de setembre de 2009 | 23:59h


Inicio
un exili voluntari
sense moure’m de casa,
prescindeixo de Berville o París,
de la Jonquera, Portbou,
el Vallès,
l’acumulació de forces
a Prats de Molló,
amb la pertinent derrota esfilagarsada,
la pertinent traïció originària,
la pertinent retòrica del vençut.

Comentaris: 2
Elegia d'exili
davidcc | Elegia d'exili | dilluns, 21 de setembre de 2009 | 23:11h



Pregunten: “Et lamentes,
quan t’és donat el càntic?”
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.

Humilment estimem
la nostra mort.”


Salvador Espriu a Cançó de la mort callada

 

Ara els xiprers creixen de tu. De nit
un rossinyol a cada creu s’atansa.
Violetes, els morts que us han nodrit
¿són gaire lluny de la seva esperança?

 

Màrius Torres a Campo Santo

 

plorar pels racons trencant totes les coses
i espargint per la casa un ordre de fracassos:
de rompre, de desfer, fins que estiga ben sol
entre coses rompudes, i seure’m, aleshores,
en un lloc qualsevol de la casa en silenci.
(En un paper llarguíssim, un paper higiènic,
intentaré un retòric cant a la llibertat.
Jo confie en l’obscura rebel·lió d’uns morts.)

 

Vicent Andrés Estellés a Amb les ungles, amb les dents

Afegir-hi un comentari

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats