El nostre projecte comença a expandir-se i va agafant forma.
|
Poemes El nostre projecte comença a expandir-se i va agafant forma.
La realitat consisteix en les idees i la compliquem amb paraules, tot i saber, d'ençà que la terra és el món, que quan hom mira les seves mans mira els seus testicles...
En Daniel sortí tot un del bany. Quan fou al bassal de claror que la llum i els focus feien, vinclà el cos una mica cap endavant i amb la mà dreta es tragué l'eslip i, plegat en dos plecs, el llançà damunt una cadira de presbiteri que tenia la respatllera de vellut vermell i el seient de cuiro de bou amb uns crulls.
El fotògraf tenia en terra un genoll, davant el rostre la càmera fotogràfica com un novíssim aparell d'oxigen visual. La visió que rebia a través de l'objectiu era: en aquell cos l'únic interès fins ara havia consistit en el fet de dir-li <<Et pots desvestir
El noi que anava amb en Pere Jané no havia esta mai a l'estudi: el fotògraf no li va preguntar qui era, què volia, just li digué que podia fer de model, si no tenia cap pèl al pit. El xicot la camisa es descordà i, amb una mà a banda i banda de la pitrera, digué << Miri, ni un en tinc, miri>> i preguntà si podia anar despull com els altres.
Amb la càmera enmig del tòrax, es preguntà, ell a si mateix, allò que diu la lletra d'una bona cançó << però què hi faig jo aquí?>> just exissteix la passó de sobreviure i el desfici que et vegin viu, oferent.
En Pere, que era d'ésser blanquinós, hi digué: << Reconec que molts de nosaltres ja oferim >>. Recordà que els de la colla de tretze anys anaven en la bicicleta a la platja i un d'ells digué << has de pensar que molts de nosaltres ja tenim pèl>>.
- No tenim encara setze anys, no en parlem mai, però, passem del pèl. El que diem ara és << has de pensar que molts de nosaltres ja tenim adidas, ja tenim lois, la samarreta ens diu Boss, la samarreta diu que sóc el Xef, el número 1. El lloc de la cosa és ocupat pel nom de la cosa. Aprovar selectivitat m'és diplodocus d'Estat, però porto samarretes que diuen Universitat de Yale, Universitat d'Ohio: jo me n'adono perquè hi visc a sota.
- Aquest Lois 501 de les cinc pedres no és ni bell perquè és carregat de significats, amarat d'intencions. El sistema et posa lletres damunt la teva pell. Converteix les lletres de les samarretes, dels pantalons, dels calçotets de sota, en la meva principal natura.
- Amb això i la resta, vull dir que, de tenir amor a la feina, nosaltres re de re. Si sóc a l'atur, em sento humilitat pel treball que no tinc, perquè, si no treballo, no puc comprar disseny, etiquetes, samarretes inevitables que, amb les seves lletres i colors, sembla que criden més fort amb nosaltres.
- I cridem més fort perquè el poder amb les etiquetes i nosaltres sense cap poder ens sentim desficiosos en una obediència desafiant a la Cúpula que no es cansa mai de repetir-nos: << Si no estàs enamorat, no te liïs, busca't un bon aire condicionat, una gelera de quatre pisos, bon disseny, bon estèreo>>.
- Ho veiem clar, n'estem segurs: ens estan manant que ja és hora de llençar la sensibilitat a la foguera, a fi que ens resignem a agafar per natural tot el que ens estan impostant.
- A qui, però, diu que al llit es coneix gent jo li contesto: es mentida, l'aparell de Control em posa etiquetes damunt la pròpia pell perquè jo hagi de comprar la meva pròpia natura, si m'imposa la fe en la moto, en el cotxe, ho fa perquè jo compri la meva pròpia fe.
- Nosaltres, però, exercim el dret a insistir: d'amor al treball, re; odiem el treball.
Blai Bonet a Nova York
¿A quin traspàs de fase de la lluna Per fer bon foc i cendra. Catalunya, Jo veig el carnaval vaticanista. Censuren el solstici de la terra. El temps és ple de boira i carnestoltes, Quin morro horrible! Quines fesomies! Engeguen trets amb bales beneïdes; Ells tiren les sabates contra els núvols; Santa Església, sogra de la terra! Espanya té el patró d'aigües de bassa. Eminentíssims i Reverendíssims, Quiets
Joan Brossa
 Salten i ballen espurnes de nit, la sang no rebutja la calidesa del tacte,
es barregen els mortals
i canta el grill de l'esperança.
Tot com una caricatura.
O el revers de l'estimada.  S'encén la nit mentre les esperances explosionen, riuen els infants a la nostra Plaça, aquella que vam marcar amb la X dels proscrits després de veure-hi passar una monja sense mitges i mig despentinada, l'última pregària havia de ser en una
missa negra però el que més m'agradava de tu era el teu sentit de la resistència, la naturalesa subversiva del teu instint inconscient, cap ritual més enllà d'aquesta dansa, em deies, i la por regalimà en plena passió...
Em vaig quedar sense llibre i amb una rosa roja penjant dels dits, sempre és millor redescobrir l'origen, exiliar-nos a la clandestinitat d'avingudes desconegudes on abraçar-nos, tot era una qüestió d'atzar, el desig com a punt de partida i l'acte voluntari com a màxima expressió de subversió, res més etern que un dubte, i el millor homenatge és llegir els seus mots a contrallum mentre ens fotem una bona paella a la Barceloneta, deixa't d'idolatries i fetitxismes, el regal més desitjat sempre serà dedicar-nos un dia sencer robat a la feina, diferenciar-nos de la homogeneïtat de la diferència en la lucidesa de la contradicció que potser ens farà abolir algun dogma, ningú no va anomenar mai la coherència, els teus amics de les Corts, cada vint-i- tres d'abril, ocupaven la Plaça Major per escriure versos preciosos amb esprai vermell, renegaven dels concursos literaris i la signatura de llibres, nosaltres ens refugiàvem en els encants vells de resseguir-nos, de retrobar-nos en qualsevol via morta d'aquest temps mesquí, l'amor és la quotidianitat que ens embolcalla, i el plor de fam que surt de dins el nostre llit la banda sonora,
L'esperança, només la voluntat
d'aprendre a viure. 
Fi de la primera dècada d'un segle que agonitza. El tall del nou dia em travessa el cervell. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosA. EL MEU PRIMER BLOC
BLOCS POèTICS
LA MEVA RUTA DIàRIA
NO ET DESPISTIS I SEGUEIX-LOS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
||||
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
