Avui mirava el reportatge del 30 minuts a TV3. I pensava el molt afortunats que som com a municipi.
Durant aquests últims anys, Constantí està sent un referent en el mapa cultural català. L'apassionant treball a l'àrea de festes de l'Ajuntament de Constantí, amb l'Antònia Martorell i el Marc Anguera al capdavant, ha estat intens i ha projectat el nostre poble com un referent al Camp de Tarragona.
Els nostres carrers i places han viscut estones d'overbooking per poder admirar i gaudir d'artistes de la talla de Manel, Els Amics de les Arts, Mishima, Lluís Llach, Feliu Ventura, Lax'n'busto, Sidonie, Mazoni o Marcel Gros, ...
La feina feta des de la regidoria de festes i cultura i el treball desenfrenat de la comissió de festes han aconseguit el que es van proposar: Situar Constantí on es mereix.
Fa goig veure veïns, amics i coneguts gaudir de les festes majors de casa nostra. Una alegria de que la gent del seu propi poble es quedi a casa xalant de la festa major de Constantí.
I tot amb fidelitat i respecte pels nostres orígens i consciència del que ara som : CONSTANTÍ.
Feia mesos temps que donava pas a un pensament que em rondava pel cap. Una proposta que em va fer l'alcalde, Josep M. Sabaté i Sans.
Acompanyat d'un sopar a la Raval va sorgir la conversa d'acompanyar-lo en un nou projecte durant quatre anys. Després de donar-hi moltes voltes i consultar-ho a la persona que m'acompanya en aquest trajecte de vida, vaig decidir fer el pas.
Formaré de nou part de la llista d'Esquerra Republicana a Constantí, aquest cop en el tercer lloc. Caminar en aquesta nova aventura et fa cert respecte. Però l'estima per Constantí, la inquietud de poder treballar pel poble que t'ha vist créixer, enamorar-te i formar-te com a persona han fet que la decisió fos més senzilla.
I a més, anar de la mà d'un equip de gent implicada en Constantí i encapçalats per la persona que he conegut que més s'estima, recorda i coneix el nostre poble fan que sigui un repte engrescador.
El passat dissabte Constantí va celebrar de nou la diada de St. Jordi. Una gran iniciativa que ja porta tres edicions i que omple el carrer major d'un ambient preciós.
Trobar un espai on roses, llibres, entitats i comerços locals tinguin un espai en una marcada diada. Tot acompanyat d'activitats que ajuden arrodonint la jornada.
A més, la gent d'Esquerra a Constantí vam treure al carrer la nostra revista numero 22 :
Sembla increïble que navegant per la xarxa descobreixis espais i activitats que es produeixen tan aprop de casa.
Fa forces anys que vaig deixar enrere aquella escola. Tot i així, les parets de les aules van quedar impregnades de records i experiències magnífiques viscudes durant els anys de la primària. Dolços moments que perduraran en la meva memòria per sempre.
I ara, amb les noves tecnologies retrobes l'activitat que esta duent l'escola. El temps avança i no deixa enrere a ningú. Les escoles han de ser les primeres de pujar al tren del futur. Els alumnes seran els ciutadans del demà que portaran les regnes i marcaran el camí de com ha de ser la societat del futur.
L'ús de les noves tecnologies és educació també. I ha de poder-se combinar amb perfecte harmonia per poder-se utilitzar en el dia a dia.
I si a més li pots sumar idees magistrals que es converteixen en projectes increïbles: com el que està duent a terme el grup de Cicle Superior de l'escola Mn. Ramón Bergadà per intercanviar coneixements entre el poble de Araure de Veneçuela i Constantí : Entre culturas EV.
Un projecte que preten apropar realitats diferents i convertir-les en coneixement i punts de trobada a la xarxa pels alumnes dels dos centres docents. Personalment crec que són projectes que s'han de celebrar i us convido a coneixe'ls!
Cal seguir treballant des de les administracions per donar eines als centres per continuar amb projectes així. Les aules 2.0 són el futur i no en podem defugir. Però sobretot són el present!
Tots a casa tenim alguna habitació o algun racó on deixar-hi oblidar tot d'objectes que ens hem anat trobant per la vida. Avui m'he decidit a entrar de nou en aquella habitació, obrir la finestra i fer-hi dissabte. Capa de pintura i les mateixes ganes que el primer dia!
Quan les portes es tanquen Quan els camins es bifurquen Quan les cançons s'enfonsen Quan et baralles amb els llençols cada nit Quan les fotografies es tornen records....
Toca mirar a la lluna, perquè torni a mirar-hi Bufa al vent perquè t'escolti Anima el rellotge perquè el temps passi No demanis al cor que oblidi coses que no es poden esborrar Escolta i aprèn.
daniroma |
dilluns, 3 de novembre de 2008 | 00:11h
Els republicans demanen explicacions a l'alcalde pels cartells
apareguts, la passada nit, amb desqualificacions cap un regidor
Constantí es va
despertar, el passat dijous, amb el poble encartellat de missatges
desqualificadors contra un regidor del consistori de Constantí.
Frases lamentables
com "Plana traïdor", "Plana dimisión", "Los votos son del PSC" o "Cristobal
alcalde legítimo". On molts d'ells anaven acompanyats de la fotografia del
regidor no adscrit: Josep Pere Plana.
Vaig estar convidat, com a membre de l'executiva regional del Camp, al congrés de la Secció local de Jerc Reus.
Vaig trobar a la sala, joves que no coincideixen amb la frase popular: A mi plim!. Frase que va estar associada al General Prim i que va començar amb la frase militar " A mi prim " i que ha esdevingut la frase popular, que molts coneixem. Frase que es dona com a resposta al passotisme d'alguna qüestió i que encara esdevé popular en l'actitud de molts joves. Però no és el cas del jovent independentista de les Jerc a Reus, on treballen diàriament per aconseguir una ciutat més propera al joves.
Cal felicitar a l'executiva sortint, que va continuar amb projectes tan engrescadors com el Tio Canya de Reus i tantes altres propostes com activitats, que han engrescat a molts més joves a sumar-se al vaixell i han aportat el gra de sorra per la construcció nacional.
Cal engrescar a l'executiva entrant per seguir treballant perquè Reus continuii com fins ara: un referent de les diverses seccions locals de les Jerc arreu dels PPCC.
Ahir vam presentar davant dels mitjans la primera edició del festival-concurs MusiCamp.
El jovent independentista del Camp de Tarragona s’organitza sota el títol del MusiCamp. Un concurs que vol aglutinar grups novells en català del Camp per promoure la música i la cultura del país al nostre territori. Així com oferir una nova oferta d’oci, que moltes vegades és difícil de poder trobar a la nostra regió. Un concurs que es farà entre les dues grans capitals del Camp, Reus i Tarragona, els propers 26 de juny i 3 de juliol respectivament. Un certamen que utilitza les noves tecnologies, ja que mitjançant la web del concurs ( www.musicamp.cat) els grups es poden inscriure i, fins i tot, fer-nos arribar les seves maquetes virtualment, aprofitant eines d’Internet com el conegut portal d’Internet Myspace.
Obres el llit. T'estires i mires el sostre encara amb la llum encesa. Gires el cap a la dreta i veus el rellotge d'agulles que t'acompanyarà i et marcarà el temps del viatge. Obres un llibre o encens la ràdio.
Però sobretot aprofites aquesta tauleta de nit, aquest moment personal, per imaginar que et depararà la nit. Somiejar despert abans d'endinsar-te en un dels millors viatges: els somnis.
Els arbres sempre m'han atret. Les seves capçades arrodonides, la varietat del seus verds, l'ombra acollidora, l'olor de les flors, els fruits, l'ondulació de les branques, més o menys intensa segons la seva resistència al vent. L'agradable acollida que les seves ombres donen a qui a elles s'apropa, fins i tot als ocells multicolors i cantadors, als bitxos tranquils o no que descansen en elles. Paulo Freire
L'Esplai és com un arbre a l'ombra del qual convidem a compartir experiències, reflexions, emocions i somnis educatius.
Avui mentre llegia el diari Avui en un article sobre la llei de la dependència, he vist unes declaracions d'una mare: "Quan vaig sentir que ens ajudarien, se'm va obrir el cel, però l'ajuda no arriba"
Aquestes declaracions son d'una mare que no arriben a finals de mes. És mare de la Marina que te 14 anys i pateix un retard mental que és com si en tingués 6, és gran dependent i al cap de vuit mesos que fessin la valoració del seu grau de discapacitat encara no li han fet el pla individual d'atenció. La mare de la Marina no demana per ella, sinó per la seva filla. La seva reclamació és tenir accés a algun tipus de suport perquè , com a mínim, l'escola i el transport els surtin gratuïts.
Teoria del caos: Pot el batec de les ales d'una papallona en l'hemisferi nord, provocar un huracà en l'hemisferi sud? Si ho agafem com una metàfora: les accions petites, per petites que semblin, poden desenvolupar grans canvis. Les accions petites no queden en no res, van avançant. L'esperança està dia a dia. No perdem l'esperança!
És el que intenta transmetre el disc de la Teoria del Caos del Pau Alabajos. Un company que vam tenir el plaer de conèixer arran de la primera nit de cantautors que va organitzar la Golfa en motiu de la festa major d'estiu de Constantí.
Us el recomano enèrgicament! Podeu fer-ne un tast a http://www.paualabajos.cat/ Jo ja el tinc ... que espereu!
Aprofito per recomanar-vos el bloc del Pau que ens manté informats del que està succeint al País Valencià.
La gent s'amontega a les parades de la rambla, observant i cercant el llibre que els acompanyarà a la tauleta de nit durant unes bones entrades al son. O bé imaginant els instants que acompanyaran aquelles pagines a la persona a qui li regalaran. Les roses inunden els carrers; els seus tons rogencs les fan visibles a la distància.
Totes en una direcció concreta. Cada rosa una persona en concret: Un amor plàtonic, una amistat, una mare que l'espera a casa, una persona que t'acompanya durant aquell trajecte de la vida, ...
Feia mesos temps que donava pas a un pensament que em rondava pel cap. Una proposta que em va fer l'alcalde, Josep M. Sabaté i Sans.
Els arbres sempre m'han atret.
Avui mentre llegia el diari Avui en un article sobre la llei de la dependència, he vist unes declaracions d'una mare: "Quan vaig sentir que ens ajudarien, se'm va obrir el cel, però l'ajuda no arriba"
Teoria del caos:
