Quan les portes es tanquen Quan els camins es bifurquen Quan les cançons s'enfonsen Quan et baralles amb els llençols cada nit Quan les fotografies es tornen records....
Toca mirar a la lluna, perquè torni a mirar-hi Bufa al vent perquè t'escolti Anima el rellotge perquè el temps passi No demanis al cor que oblidi coses que no es poden esborrar Escolta i aprèn.
daniroma |
dilluns, 3 de novembre de 2008 | 00:11h
Els republicans demanen explicacions a l'alcalde pels cartells
apareguts, la passada nit, amb desqualificacions cap un regidor
Constantí es va
despertar, el passat dijous, amb el poble encartellat de missatges
desqualificadors contra un regidor del consistori de Constantí.
Frases lamentables
com "Plana traïdor", "Plana dimisión", "Los votos son del PSC" o "Cristobal
alcalde legítimo". On molts d'ells anaven acompanyats de la fotografia del
regidor no adscrit: Josep Pere Plana.
Aquesta frase de Joan Fuster em va fer decantar a lluitar en un altre àmbit com és la política, després de passar anys a l'associacionisme. He crescut entre entitats de l'educació en el lleure, esportives o culturals. M'he fet gran fent de voluntari i treballant pel país des del carrer, fent una militància cultural.
Vaig estar convidat, com a membre de l'executiva regional del Camp, al congrés de la Secció local de Jerc Reus.
Vaig trobar a la sala, joves que no coincideixen amb la frase popular: A mi plim!. Frase que va estar associada al General Prim i que va començar amb la frase militar " A mi prim " i que ha esdevingut la frase popular, que molts coneixem. Frase que es dona com a resposta al passotisme d'alguna qüestió i que encara esdevé popular en l'actitud de molts joves. Però no és el cas del jovent independentista de les Jerc a Reus, on treballen diàriament per aconseguir una ciutat més propera al joves.
Cal felicitar a l'executiva sortint, que va continuar amb projectes tan engrescadors com el Tio Canya de Reus i tantes altres propostes com activitats, que han engrescat a molts més joves a sumar-se al vaixell i han aportat el gra de sorra per la construcció nacional.
Cal engrescar a l'executiva entrant per seguir treballant perquè Reus continuii com fins ara: un referent de les diverses seccions locals de les Jerc arreu dels PPCC.
Ahir vam presentar davant dels mitjans la primera edició del festival-concurs MusiCamp.
El jovent independentista del Camp de Tarragona s’organitza sota el títol del MusiCamp. Un concurs que vol aglutinar grups novells en català del Camp per promoure la música i la cultura del país al nostre territori. Així com oferir una nova oferta d’oci, que moltes vegades és difícil de poder trobar a la nostra regió. Un concurs que es farà entre les dues grans capitals del Camp, Reus i Tarragona, els propers 26 de juny i 3 de juliol respectivament. Un certamen que utilitza les noves tecnologies, ja que mitjançant la web del concurs ( www.musicamp.cat) els grups es poden inscriure i, fins i tot, fer-nos arribar les seves maquetes virtualment, aprofitant eines d’Internet com el conegut portal d’Internet Myspace.
Obres el llit. T'estires i mires el sostre encara amb la llum encesa. Gires el cap a la dreta i veus el rellotge d'agulles que t'acompanyarà i et marcarà el temps del viatge. Obres un llibre o encens la ràdio.
Però sobretot aprofites aquesta tauleta de nit, aquest moment personal, per imaginar que et depararà la nit. Somiejar despert abans d'endinsar-te en un dels millors viatges: els somnis.
Els arbres sempre m'han atret. Les seves capçades arrodonides, la varietat del seus verds, l'ombra acollidora, l'olor de les flors, els fruits, l'ondulació de les branques, més o menys intensa segons la seva resistència al vent. L'agradable acollida que les seves ombres donen a qui a elles s'apropa, fins i tot als ocells multicolors i cantadors, als bitxos tranquils o no que descansen en elles. Paulo Freire
L'Esplai és com un arbre a l'ombra del qual convidem a compartir experiències, reflexions, emocions i somnis educatius.
Avui mentre llegia el diari Avui en un article sobre la llei de la dependència, he vist unes declaracions d'una mare: "Quan vaig sentir que ens ajudarien, se'm va obrir el cel, però l'ajuda no arriba"
Aquestes declaracions son d'una mare que no arriben a finals de mes. És mare de la Marina que te 14 anys i pateix un retard mental que és com si en tingués 6, és gran dependent i al cap de vuit mesos que fessin la valoració del seu grau de discapacitat encara no li han fet el pla individual d'atenció. La mare de la Marina no demana per ella, sinó per la seva filla. La seva reclamació és tenir accés a algun tipus de suport perquè , com a mínim, l'escola i el transport els surtin gratuïts.
Teoria del caos: Pot el batec de les ales d'una papallona en l'hemisferi nord, provocar un huracà en l'hemisferi sud? Si ho agafem com una metàfora: les accions petites, per petites que semblin, poden desenvolupar grans canvis. Les accions petites no queden en no res, van avançant. L'esperança està dia a dia. No perdem l'esperança!
És el que intenta transmetre el disc de la Teoria del Caos del Pau Alabajos. Un company que vam tenir el plaer de conèixer arran de la primera nit de cantautors que va organitzar la Golfa en motiu de la festa major d'estiu de Constantí.
Us el recomano enèrgicament! Podeu fer-ne un tast a http://www.paualabajos.cat/ Jo ja el tinc ... que espereu!
Aprofito per recomanar-vos el bloc del Pau que ens manté informats del que està succeint al País Valencià.
La gent s'amontega a les parades de la rambla, observant i cercant el llibre que els acompanyarà a la tauleta de nit durant unes bones entrades al son. O bé imaginant els instants que acompanyaran aquelles pagines a la persona a qui li regalaran. Les roses inunden els carrers; els seus tons rogencs les fan visibles a la distància.
Totes en una direcció concreta. Cada rosa una persona en concret: Un amor plàtonic, una amistat, una mare que l'espera a casa, una persona que t'acompanya durant aquell trajecte de la vida, ...
Fes-te sentir! Aquest ha estat el lema de la trobada de monitors/es celebrada a Tarragona aquest passat cap de setmana.
Prop de 150 educadors en el lleure de la Federació d'esplais de Tarragona han participat en aquesta trobada. Un espai d'intercanvi, reflexió i projecció social que ha comptat amb una dinamització impressionant!
Dies com avui no t'aixeques gens animat. La vida te molts entrebancs durant el camí...
I veure amigues, companyes de camí que s'ho passen malament; et dol.
La pèrdua és un dels grans entrebancs, on no hi ha consol possible. La presència, l'abraçada i el silenci de companyia són el millor gest, però no compensen.
Lluitar contra corrent és impossible. Aprofitem el moment i fem que aquells segons siguin eterns; el demà no saps que et depararà.
Diumenge passat va tornar a ser fita popular a Constantí, els 3 Tombs.
Una fita popular que enguany ha estat motiu de converses de carrer i cafè. Ja que, fins i tot, va circular pel poble que possiblement enguany no es celebres. I és que la disputa econòmica va estar sobre la taula de l'ajuntament durant forces setmanes.
Aquest any, i ja serà el tercer, les JERC del Camp de Tarragona organitzem la Calçotada independentista a la Palma de Reus. Enguany a més, serà l'acte central de Campanya de les JERC a nivell nacional. Un reconeixement per la bona feina feta fins al moment.
Enguany amb la presència de tots els caps de llista de les JERC i de Joan Ridao.
El dia 23 de febrer, tots els militants del Camp de Tarragona us hi espere. Perquè aquest any, com els anteriors, torni a ser un gran èxit!
John Boyne- El noi del pijama de ratlles
Editorial Empúries
No val la pena que us expliqui de que va. Segur que us agradarà, és sensacional.
Recordeu la pel.lícula "La vida és bella?" Quan Roberto Benigni intentava fingir la realitat de l'horror al seu fill? ...
És una novel.la amb un ritme molt àgil i que, com és sol dir en aquestes ocasions, és llegeix d'una sola glopada. Una història molt humana i alhora colpidora.
Una faula que podria ser comparada amb la història de la caverna de Plató.
Recomanable als qui en el seu dia van gaudir amb "El curiós incident del gos a mitjanit" de Mark Haddon.
Sensacional Mr. John Boyne!
daniroma |
dimecres, 13 de febrer de 2008 | 15:50h
El temps!
Segur que ara mateix hi ha algú ...
Que troba aquelles cartes d'amor oblidades en un calaix...
Que esta rebent una trucada esperada...
Que corre per la sorra de la platja...
Que li tira una pilota al gos, que la busca com si perdés la vida...
Que rep el primer petó ...
Que comparteix un cafè amb un bon amic...
Que llegeix aquell llibre apartat a la tauleta de nit ...
El temps és una cosa que corre i no s'atura. S'ha d'aprofitar! No el deixem perdre!
Els arbres sempre m'han atret.
Avui mentre llegia el diari Avui en un article sobre la llei de la dependència, he vist unes declaracions d'una mare: "Quan vaig sentir que ens ajudarien, se'm va obrir el cel, però l'ajuda no arriba"
Teoria del caos:
Fes-te sentir! Aquest ha estat el lema de la trobada de monitors/es celebrada a Tarragona aquest passat cap de setmana. 
Dies com avui no t'aixeques gens animat. 
Avui, davant dels fets ocorregust al passat ple municipal, hem enviat una nota de premsa als mitjans de comunicació. 
Diumenge passat va tornar a ser fita popular a Constantí, els 3 Tombs. 
A vegades no fas certes coses per por del que diran...
Aquest 
John Boyne- El noi del pijama de ratlles
El temps!
