L’èxit inesperat de Podemos ha revolucionat el panorama polític espanyol. Val. Els controladors del sistema estan que no caguen merda bona. Collonut. I damunt el rei abdica i s’arma la de Felipe és Cristo. Però ara que comença a gelar-se (i a organitzar-se) l’eufòria, espluguem-los la llémena. A Podemos i als partidaris de la III
L’enquestador, posem per cas que està fent una enquesta encomanada a la seua empresa demoscòpica per la Cadena SER, s’acosta a un ciutadà (o ciutadana) mentre espera el canvi de color del semàfor. L’aborda i li pregunta: –Estem preparant una entrevista per a la cadena SER. Vostè què opina: la terra és plana o redona?
La inventaren per al PP i ara el PP no la vol. Quin bolet! Quin bolet per als qui s’esforçaren per dur-los a un pacte. Debades han mallat. D’on no hi ha no se’n pot traure. No se’n pot traure ficaci, és a dir trellat, d’una banda d’acabacases. Als sompos i guilopes del PP només
No diu res l’IEC del tuacte de l’AVL. No ha fet cap intent per recuperar l’autoritat normativa arrabassada ara que l’AVL navega entre marors. I això que ara és una bona ocasió per a ratificar-se com l’entitat normativa dels escriptors valencians en llengua catalana. Seria el moment d’esmenar-se per convertir-se en la institució nacional que
Els qui tan convençudament i enardidament pactaren amb el PP la “pau lingüística”, i alhora l’AVL, crec que ja hauran après la lliçó de realisme polític que els explicàvem, sense èxit, alguns “individuos asilvestrados”, com ens denomina Josep Torrent, director regional d’El País, periòdic de referència del jacobinisme espanyol a tota ultrança. La lliçó, que
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de presentar al món el seu Diccionari Normatiu Valencià. Temps arrere ja havia aprovat la seua diferenciada normativa, la Gramàtica Bàsica Valenciana. Alguns han considerat un gran pas —cap arrere o més arrere de les Normes de Castelló?— el reconeixement per part de l’AVL que el valencià (o “llengua
Potser no siga un bon moment per a fer aquesta reflexió. No debades el cadàver encara està calent com qui diu. El seu assassí justifica el crim com pot («La maté porque era mía»), mentre espera que passen els mocs i les tassetes, que diria l’Estellés, i llavors regalar a algun altre «amiguito del alma»,
Sí, jo sóc un de tants (pocs) que en defensa de la unitat (i pluralitat) del català fa anys que disparem contra l’AVL. Això m’ha costat que en diverses ocasions em ficaren en el mateix sac que el feixista Juan Garcia Sentandreu per defensar la mateixa cosa, tanmateix amb arguments diferents i per motius oposats.
He fet una tria dels diversos apunts publicats en aquest blog al voltant de la fragmentació del català i els he aplegat en un document pdf. LA LLENGUA A PACTE
Els catalanoparlants patim un secular conflicte lingüístic, que no té res a veure amb la discutible bondat d’aqueixa falsedat que alguns polítics i intel·lectuals del règim anomenen “bilingüisme”. Un concepte que la sociolingüística descriu de manera diferent de com ens la vénen aquests personatges, fins i tot contraposadament. El “bilingüisme” ha estat un embut que
Al debat suscitat per l’article publicat a Núvol per Eugeni S. Reig, Hi han idiomes o hi ha idiomes?, m’hi he afegit amb aquest comentari: Ja ho deia: una casa de putes sense ama! Quina és la norma que hem de seguir: el cafè (IEC) o el café (AVL)? Francès (IEC) o francés (AVL)? I
Una empresa de Madrid respon d’aquesta guisa un carta que li havia estat tramesa en català: «Estimada Naima, vemos que tu mail viene redactado en una extraña y curiosa lengua, totalmente ajena al idioma de estos pagos patrios. Agradeceríamos que se nos volviese a enviar, esta vez correctamente redactado y sin faltas de ortografía en
Rouco Varela diu que veu -això diu ell!- un bri de palla en l’ull aliè (Rouco Varela defensa el “dret” dels pares que els fills estudiïn en castellà), però no veu la biga que li encega el propi (125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català). Però ja sabem
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua crida a recuperar el consens de les Normes de Castelló. Quina barbaritat diu ara! Però si el consens va existir fins que crearen, per llei, l’AVL! Amb quina normativa hem escrit els valencians fins aleshores si no és amb la d’aquell consens? El consens que incorporava les particularitats valencianes a
Pareu atenció: el govern valencià amenaça, contra la presència de TV3, que s’han de respectar «las señas de idenditad del pueblo valenciano». Avui diu que vol «refundar l’AVL», la institució políticonormativa fruit de la «pau lingüística» pactada entre Zaplana i Pujol. Fóra possible que de la bufonada passem a l’esperpent, i a l’aragonés oriental caldrà