EDUCÀLIA PEDAGÒGICA

Bellesa i ciència en l'educació a la societat actual.

Jo també he vist Economia en colors

 JO TAMBÉ HE VIST ECONOMIA EN COLORS i no puc estar d’acord com s’ha tractat de l’ensenyament donant lliçons de pedagogia sense fonament. M’afegeixo a la rèplica iniciada per Martí Teixidó al blog EDUCACIÓ-COMUNICACTIVA.

Educació i i pedagogia de moda a televisió per passar l’estona

Necessària perquè cal projectar argumentacions sòlides que trenquin determinismes absurds que semblen cercar només l’impacte mediàtic. Cal evitar que discursos sense cap mena de fonament científic ni empíric s’apoderin de l’opinió pública.

Constructiva perquè si la paraula és un mitjà privilegiat per a la construcció del pensament crític, en aquest cas ens ha de servir per fer-li avinent al professor Sala Martín que amb la mateixa vehemència que li agraïm la seva aferrissada i ben fonamentada defensa de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, també aquest diàleg cordial i desinteressat serveixi per trobar el punt d’equilibri entre la pressió que generen els objectius d’audiència (share) i la responsabilitat social de tots aquells que col·laboren amb els mitjans de comunicació.

Als arguments ja presentats hi afegeixo:

1. Fa riure sentir parlar de la Teoria de les 10.000 hores com una teoria reveladora. Després de tants anys de saber que determinats procediments s’automatitzen a base de la repetició, també hem pogut aprendre que el desenvolupament d’aquest tipus d’habilitats mecàniques no depèn d’un sol factor –en aquest cas, les hores de pràctica– sinó que és la suma d’una sèrie de factors i per tant, aquestes 10.000 hores no són un estàndard. Hi ha infants amb més predisposició genètica o innata que la poden adquirir amb una inversió de temps menor que els que no la tenen i per tant, l’hauran de compensar amb esforç vinculat a la motivació. Precisament aquí hi ha una de les claus de l’èxit d’un sistema educatiu: en  la seva capacitat per compensar aquells factors que es troben en desequilibri.

2. És inacceptable que es presenti  a Ken Robinson com a pedagog de referència quan no ha dissenyat un sistema pedagògic propi amb principis i referents extrapolables, ni tampoc ha sistematitzat ni categoritzat elements que conformen el procés d’aprenentatge. Robinson fa conferències sobre l’anacronisme d’un sistema educatiu al servei de la societat industrialitzada del S.XIX i ha llençat una mirada crítica sobre la seva rigidesa i compartimentació, però només apunta el QUÈ de manera superficial sense concretar el COM. I diré més: ni tan sols exposa idees pròpies, sinó que les adopta d’altres pensadors de principis del S.XX que no van elaborar vídeos per penjar a la xarxa i per això no són tan coneguts.

 3.  És una gran equivocació i major reduccionisme  afirmar que la causa de la manca de respecte dels alumnes cap a mestres i professors és el fet  que els joves d’avui tenen major domini de la tecnologia que els professionals de l’educació i això els situa en una posició de desprestigi. Em remeto al concepte “nadius digitals/analfabets analògics” que es va introduir per explicar la diferència entre el domini tècnic i la capacitat per gestionar la informació i convertir-la en coneixement. Quan el mestre s’ha guanyat l’autoritat dels alumnes per estimació a la matèria, per coneixement dels processos d’aprenentatge i per capacitat d’encomanar la passió per aprendre, pot demanar ajuda tècnica als alumnes sense cap mena de temor de caure en el desprestigi, que els alumnes l’ajudaran de cor i contents de poder-ho fer. Confiar-los la resolució dels assumptes tècnics, és un reconeixement a la capacitat de l’altre i al rol que pot exercir en la construcció conjunta, perquè la diferència entre l’instrument i les finalitats és entesa de manera compartida. El problema és quan el docent confon l’instrument amb les finalinats, o encara més, quan posa l’instrument al servei de finalitats poc clares.

 La setmana vinent Sala Martin s’atrevirà amb el tema de l’alimentació. Com reaccionaran els professionals d’aquest sector, s’ho deixaran dir tot, com ens ho deixem dir nosaltres?



  1. Completament d’acord. És lamentable que tothom s’atreveixi a parlar d’educació sense cap mena de fonament i sense tenir cap més informació que els anys que cadascú va passar a l’escola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per criderserra | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent