DEL REVÉS

Empesos per les elaborades recomanacions de companys i mitjans de comunicació vam decidir aplegar una colla d’infants de Sabadell per veure la darrera i tan anunciada producció de Disney-Pixar amb perspectiva educadora i posant la paraula dels infants al centre de l’activitat. No cal dir que fer la proposta d’anar al cinema i arreplegar vuit infants d’entre cinc i dotze anys, va ser un dit i fet.

Un combinat múltiple per a tots els públics que ens acosta al món del desenvolupament cognitiu i les emocions, a la base funcional que les provoquen i als mecanismes que activem davant de determinats estímuls. El necessari equilibri entre emocions oposades i els mecanismes dels que disposem per regular-les, canalitzar-les i reorientar-les. Tot plegat, ben representat i entenedor per als infants. Són especialment representatius els simbolismes que s’utilitzen per il·lustrar el final de la infància i l’entrada a l’adolescència.

Els excessos de la indústria cultural de consum massius i les estratègies comercials es fan tan evidents com el bon assessorament que el binomi Pixar Animation Studios i Walt Disney Pictures ha cercat en neurociència i en la gestió de les emocions. L’estrena en dies de vacances escolars i el final obert que apunta l’inici d’una segona part de la història, no deuen ser fets casuals.

El disseny hiperactiu i els personatges estereotipats, enganxen l’infant. El continu contrast entre situacions de família i reaccions mentals, pot arribar a estressar als qui, com Manel Cuyàs [El PuntAVUI+, 22.07.2015, p:2], ja som antics i no estem fets a aquesta sobreestimulació sostinguda que avui donem als nostres infants malgrat els problemes d’aprenentage i autocontrol que els pot arribar a comportar. Massa estereotip per abordar un tema tan complex i ple de matisos com és el comportament humà; per bé que els més menuts queden  atrets per la coloraina encara que no entenguin el fil argumental.

Motiu de diàleg entre infants i adults sobre altres aspectes de vessant sociològic sobre els quals es basteix el fet educatiu però que al llarg de la pel·lícula queden tractats amb un reduccionisme que equival a la concepció d’un món empetitit i empobrit a que qualsevol persona amb sensibilitat educadora ha d’oposar-s’hi:

  • El primer fa referència a la concepció de la família com a nucli d’afecte natural i capital emocional indispensable per empendre la vida, així com la transmissió osmòtica de valors i formes de relació interpersonals que van arrelant per contagi i són part important de la configuració de la personalitat dels infants. Tot i que la finalitat educadora de la família és la mateixa de sempre, els models han canviat i s’han diversificat en les darreres èpoques. La  complexa xarxa de relacions familiars sobre la que s’apuntala la maduració afectiva de l’ infant   no pot quedar representada en uns pares entregats al servei de les emocions de la seva única filla i generadors de les seves motivacions.
  • El segon està relacionat amb l’esport. En diem joc esportiu, quan en realitat és inicació a la carrera esportiva que molts pares s’encarreguen de potenciar i dinamitzar, com els pares de la Riley. A hores d’ara hom accepta que el cos és capacitat física que, juntament amb la capacitat de pensament, consciència i voluntat; constitueix la naturalesa humana. L’esport escolar es troba en la contradicció de ser el primer graó cap a la carrera esportiva d’alguns infants. La societat de consum ha generat la indústria de l’esport, convertint-lo en una potència mediàtica i comercial sense més objectiu que el rendiment. Només té sentit parlar de joc esportiu si aquesta activitat queda orientada en la línia personalitzadora de millora del cos per a la millora de la ment i l’esperit.
  • El tercer queda lligat al necessari vincle filiopaternal i la transmissió de confiança, autoestima, seguretat i esperança, com a condició bàsica davant de qualsevol expectativa d’avenç i millora de l’autonomia personal. La construcció d’aquest vincle no es pot reduir a la complaença, protecció i acceptació de l’infant, sinó que s’ha de forjar necessàriament a partir de l’exigència ben interpretada, la projecció cap a formes d’organització col·lectives que apropin a l’infant la consciència de la seva identitat i també cap a la seva responsabilitat individual per a la construcció de principis ètics o valors civicodemocràtics comunitaris.
  • El quart apunta a l’inici de la pubertat i la tensió entre la dependència i la independència com la clau per a una adequada evolució personal.  La necessitat de fer la vida per iniciativa pròpia i no per extensió i delegació dels altres queda inconvenientment representada amb la sostracció de la tarja bancària del pare i la prèvia falsificació de dades per part de la Riley. Un fet d’aquesta gravetat només pot respondre a una manca de principis ètics o ser la punta de l’iceberg d’una problemàtica que ha de ser tractada amb tota la seva amplitud  i no pot ser presentada com una conducta transgressora esperable o comprensible en els infants pel fet de trobar-se una determinada etapa evolutiva.

Una bona ocasió per a la mediació educadora dels adults i de reconciliació de la comunicació de masses amb la comunicació personal, tant en el marc  familiar com en el marc escolar. Les produccions de comunicació de masses, sovint proveïdes de gran inversió econòmica i extensos equips humans, han de ser instrument  de mediació educadora i fornir el contingut de la comunicació essent recollit tal com es viu i com se sent i pot  processar-se culturalment veient com encaixa el amb els nostres trets i costums socials, els nostres valors i fins i tot, amb les nostres activitats creatives i d’entreteniment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *