Empesos per les elaborades recomanacions de companys i mitjans de comunicació vam decidir aplegar una colla d’infants de Sabadell per veure la darrera i tan anunciada producció de Disney-Pixar amb perspectiva educadora i posant la paraula dels infants al centre de l’activitat. No cal dir que fer la proposta d’anar al cinema i arreplegar vuit infants d’entre cinc i dotze anys, va ser un dit i fet.
Un combinat múltiple per a tots els públics que ens acosta al món del desenvolupament cognitiu i les emocions, a la base funcional que les provoquen i als mecanismes que activem davant de determinats estímuls. El necessari equilibri entre emocions oposades i els mecanismes dels que disposem per regular-les, canalitzar-les i reorientar-les. Tot plegat, ben representat i entenedor per als infants. Són especialment representatius els simbolismes que s’utilitzen per il·lustrar el final de la infància i l’entrada a l’adolescència.
Els excessos de la indústria cultural de consum massius i les estratègies comercials es fan tan evidents com el bon assessorament que el binomi Pixar Animation Studios i Walt Disney Pictures ha cercat en neurociència i en la gestió de les emocions. L’estrena en dies de vacances escolars i el final obert que apunta l’inici d’una segona part de la història, no deuen ser fets casuals.
El disseny hiperactiu i els personatges estereotipats, enganxen l’infant. El continu contrast entre situacions de família i reaccions mentals, pot arribar a estressar als qui, com Manel Cuyàs [El PuntAVUI+, 22.07.2015, p:2], ja som antics i no estem fets a aquesta sobreestimulació sostinguda que avui donem als nostres infants malgrat els problemes d’aprenentage i autocontrol que els pot arribar a comportar. Massa estereotip per abordar un tema tan complex i ple de matisos com és el comportament humà; per bé que els més menuts queden atrets per la coloraina encara que no entenguin el fil argumental.
Motiu de diàleg entre infants i adults sobre altres aspectes de vessant sociològic sobre els quals es basteix el fet educatiu però que al llarg de la pel·lícula queden tractats amb un reduccionisme que equival a la concepció d’un món empetitit i empobrit a que qualsevol persona amb sensibilitat educadora ha d’oposar-s’hi:
Una bona ocasió per a la mediació educadora dels adults i de reconciliació de la comunicació de masses amb la comunicació personal, tant en el marc familiar com en el marc escolar. Les produccions de comunicació de masses, sovint proveïdes de gran inversió econòmica i extensos equips humans, han de ser instrument de mediació educadora i fornir el contingut de la comunicació essent recollit tal com es viu i com se sent i pot processar-se culturalment veient com encaixa el amb els nostres trets i costums socials, els nostres valors i fins i tot, amb les nostres activitats creatives i d’entreteniment.