“Hem detectat una entrada recent al teu compte”
L’ordinador afirma que la seva ubicació és “Amsterdam”. És un virus que li controla l’ordinador o el seu “disc dur” que vol anar-se’n lluny?
L’ordinador afirma que la seva ubicació és “Amsterdam”. És un virus que li controla l’ordinador o el seu “disc dur” que vol anar-se’n lluny?
A una residència, una senyora d’uns 90 anys plora: SENYORA: Mare, porta’m amb tu! Què hi faig jo aquí? INFERMERA: No li facis cas, no hi toca.
Barcelona. A la parada de metro de Sants-Estació, un home s’obre la bragueta, agafa una llauna de la paperera, hi pixa i la torna a llençar.
A la residència d’avis, no podia oblidar que, de petites, aquella altra agradable anciana li havia llançat a la cara una serp ensangonada.
– Miri, els seus fills estan barallant-se amb canyes i es poden buidar un ull. Aturi’ls! – Nens, deixeu les canyes i agafeu els pals!
S’estimaven molt, però malgrat tota la literatura escrita sobre el tema de l’amor, seguien sent dues persones diferents.
Recordava que la seva vida havia anat d’una certa manera, fins que va trobar una caixa plena de fotos velles, i ho va recordar tot diferent.
El marine es molesta quan percep que la gent local veu els soldats nord-americans com a invasors, i se’n va del bar sense pagar el gintònic.
La frase ‘Si vols anar lluny, vés-hi acompanyat’ s’ha de matisar: vés-hi sol, i qui estigui d’acord amb tu, o t’estimi, ja t’hi acompanyarà.
Més que per vergonya pròpia, si no actuem és, moltes vegades, per vergonya aliena: la de saber com alguns altres rebran la nostra actuació.
És una persona imaginativa, i alhora toca de peus a terra: distingeix a simple vista un unicorn d’un centaure. Els minotaures li costen més.
El milionari fa el menú. Com a client habitual li cobren un euro menys –8,5– i demana que li facin un tiquet de 9,5 per passar a l’empresa.
És algú amb molta personalitat, però no té una personalitat pròpia.
Tren. Dues nenes de 8 i 13 anys, sense bitllet. La petita li pregunta a la gran: – Per què hi ha gent que paga bitllet? – Perquè són anormals!
Hi ha “gent gran” que no ho és, sinó que són persones que han estat molts cops joves.